divendres, 31 de juliol del 2020

Vindràs a veure’m?

       - Tornaràs a venir al bosc on ens vàrem conèixer? Jo no t’esperava, en aquell prat petit amagat enmig del bosc, on només hi trobo les meves companyes i algun dia, escadusserament, el pastor, aquell que es pensa que mana.
       - És clar que vindré. Vull tornar a veure el teu mirar pacífic.
      A gaudir de les nits estrellades.
      De les matinades des de la finestra de “casa”.
      A llevar-nos quan la lluna se’n va a dormir.
      A passar per sota la porxada de Sant Roc (and roll)
      Vindré a olorar els prats on t’alimentes.
      A trepitjar els carrers dels pobles més alts del nostre país.
      A admirar l’arquitectura que els nostres avantpassats ens llegaren.
       De nit...
       ...o de dia.
      A flairar les flors i els teus horts
      i la sentor agradable del farratge que menjaràs a l’hivern.
       Quan tu com jo tornem a estar confinats.
       Encara no m’ho crec!

diumenge, 26 de juliol del 2020

Obrim presons


      A la ruta dels Cavalls del Vent hi ha una carena que parteix del Coll de Comafloriu i va guanyant alçada.
    Es passen per diferents cims com el del Cap del Serrat Gran (2402m) el Puig de Comabella (2436m) fins arribar a la Tossa d’Alp (2537m)
     També hi ha alguns cims que a la guia no tenen nom. Vol dir que no en tenien. 
     Un d’aquests que al mapa no té nom a partir d’ara ja en té: Pic dels Presos Polítics (2395 metres)
     Per a la Carme Forcadell, la Dolors Bassa, 
      l’Oriol Junqueras, 
     els Jordis: Turull, Sànchez i Cuixart,
      en Raül Romeva, 
     en Josep Rull 
      i en Quim Forn. Totes són persones honorables.
      Com han reconegut les pròpies persones empresonades,  la maldat, i la venjança els mantenen tancats.
        Fiscals que afinen les lleis al gust d’alguns ministres
     i alguns jutges, que s’extralimiten en les seves funcions.
     Marxem ja de l’estat espanyol.
     Obrim presons... 
      ...i que entri el sol.

diumenge, 19 de juliol del 2020

Paisatge i capses de formatgets

     El Prat de Moixeró és immens, d’una gran bellesa. 
    Per arribar-hi ha calgut caminar bastant, i comprovo que avui es compleix aquella dita clàssica que diu que l’esforç té compensació.
   Hi ha tot tipus de bestiar: vaques, vedells, cavalls, eugues, poltres i fins i tot algun ruc.
     Sorprèn comprovar que les vaques s’han auto-distribuït per colors.
    Per acabar d’embellir el Prat hi ha una mica d’estany, com una gran bassa. I una cabana de pastor. Com si fos el cromo d’un formatget.
   En veure una vaca a primer terme sobre l’herba verda, i al fons del prat la cabana, m’imagino el cromo i mentalment en faig un disseny, per a afegir-lo a la col·lecció que vaig començar fa anys.


diumenge, 12 de juliol del 2020

Cavalls del Vent: sense paraules

     No és ben bé que m’hagi quedat sense paraules, al contrari: en tinc tantes que em cal endreçar-les.
     Intentaré resumir en 2 fotografies de cada una de les 7 etapes (amb sis nits als refugis) la travessa que entre el 3 i el 9 de juliol, tres companys i amics vàrem fer per camins de les serres del Pedraforca, Cadí i Moixeró.
El rebesavi del bosc de les Molleres, prop de Gresolet.
Salt d’aigua als Empedrats
Refugi Sant Jordi a la Font del Faig
Marcòlic vermell (o morat) prop de Gréixer
Tarda al refugi del Rebost
Lluna, Pedraforca i Cadí
Collada de Coma Floriu
Penyes Altes del Moixeró, Cadi i Pedraforca des de la Tosa d’Alp
Pic del Moixeró
Prats del Moixeró vers el Cadí
Capvespre al Cadí
Prat d’Aguiló
Refugi Estasen i Pedraforca
     Sense oblidar les persones que considero injustament empresonades (algunes d’elles 1.000 dies) repressaliades i exiliades, pel sol fet de defensar la democràcia i la república.
     El sol que avui es pon demà tornarà a brillar.