- És clar que vindré. Vull tornar a veure el
teu mirar pacífic.
A
gaudir de les nits estrellades.
De
les matinades des de la finestra de “casa”.
A
llevar-nos quan la lluna se’n va a dormir.
A
passar per sota la porxada de Sant Roc (and roll)
Vindré
a olorar els prats on t’alimentes.
A
trepitjar els carrers dels pobles més alts del nostre país.
A
admirar l’arquitectura que els nostres avantpassats ens llegaren.
De
nit...
...o
de dia.
A
flairar les flors i els teus horts
i
la sentor agradable del farratge que menjaràs a l’hivern.
Quan
tu com jo tornem a estar confinats.
Encara
no m’ho crec!
