

Per sort l'orientació no ens ha fallat i trobem la pista, nevada i intransitable per als cotxes, que es dirigeix al Turó de l’Home. Ens traiem un pes de sobre. L’Enric pren uns apunts per a pintar una aquarel·la.
Anem per bon camí,
encara que la fermesa de la neu és variable: aquí t’enfonses, allà rellisques.
És hora de gaudir
del camí i del paisatge. En calma, com el Pla que albirem no gaire llunyà. I Montserrat més enllà.
El Turó de l’Home avui
s’ha fet pregar...
Ens
reservem les Agudes per a un altre dia.
Som al Turó de l’Home que, amb 1706 metres, és el cim més alt del Montseny.
Observem l’Observatori. L'Enric ho fa amb els pinzells.
Hora de baixar.
Hi ha qui ho fa per
aire. Nosaltres ho fem per la pista. És més llarga que l’itinerari d’Enxapa,
però més segura.
Deixem els gruixos de neu enrere: la bellesa la tenim davant.