Quan arribo a l’estació
m’adono que no calia haver corregut tant. El vaixell cap a Maó no surt fins les
23:00. Busco la Margalida i no la veig enlloc. Potser va sortir ahir? Haurà
anat amb avió? Com que ja sóc aquí i hi ha bitllets per avui, decideixo
esperar.
Mentrestant, rellegeixo uns
versos del poema de la llibreta de la Margalida:
Vull
sentir el teu cap al meu pit,
que
sentis el perfum que m’he posat.
M’agrada la seva lletra. Oloro
la llibreta i sento el perfum que s’ha posat. I m’agrada. És molt lleu però
tancant els ulls veig la Margalida el dia que em donà el mòbil que em deixava a
la taula del Zurich.
Quan salpa el vaixell i els
llums de Barcelona queden lluny, llegeixo uns altres versos:
Aquesta
nit queda’t aquí
Vull
viure amb tu aquest instant.
Quan arribo a Maó vaig a
buscar el primer autobús que enllaci amb Ciutadella. Miro per la finestra els
marges de pedra i com passen els quilòmetres.
No
hem de perdre ni un segon més
Si
no l’amor és massa car
M’han indicat
que quan fos a ses Voltes no em podia perdre. Entro al seu
carrer i aviat trobo
el número. Obre ella mateixa. Em mira amb la boca oberta.
- Bon dia Margalida. Et porto la
llibreta...
- I si te presentes abans? - diu ella amb una
mirada que no sé si és de
sorpresa o d’incredulitat.
- Ah, sí! Em dic Dani, sóc el noi del
Zurich... no em recordes?
- Sí que te record. I com és que has
vengut?
- Bé, no ho sé, he vist la teva adreça a la
llibreta i...
- Passaves per aquí davant i has pensat,
mira li dón sa llibreta - em diu
gairebé tallant-me.
- Em creia que t’agradaria recuperar-la -
li dic.
- Gracis pel gest. La pories haver enviat
per correu.
- També tenia ganes de tornar-te a veure.
- Vols entrar? - diu la Margalida mentre
acaba d’obrir la porta i amb un gest
em convida a passar - mumare és fora, està
treballant. Vols menjar qualque
cosa? O prendre un refresc?
- No t’amoïnis Margalida. No fa gaire que he
esmorzat.
- Al menys beuràs un poc d’aigo?
- Un got, gràcies.
- Anava a sa platja. Me pots acompanyar si
vols.
- I tant! - dic. I li xiuxiuejo - “Hem de
viure ara i demà, que el temps passat no
tornarà.
- T’has après es poema? - Em pregunta
mentre agafa la bossa - Aquest no és
gaire bo.
- En
fas de més bons?
- A sa platja te’n diré un de millor.
- No és temps de banyar-se - li dic, mirant
el cel.
- Idò? No t’agrada caminar per sa vorera de
la mar?
- Amb tu. Segur.
- Fas rodolins amb es “amb tu”?
Caminem cap els afores de
Ciutadella. Xerrem com si ens coneguéssim de
sempre.
Quan arribem,
la Margalida es descalça, deixa les avarques, a la sorra, i apila
petxines ran de les ones.
- Què fas? - li pregunto
mirant les closques que clava a la sorra.
- T’he avisat que a sa platja et diria un
poema. L’estic dibuixant a s’arena - diu
alçant-se una mica la faldilla per a
que l’onada no li mulli. El tatuatge queda al
descobert.
- Puc mirar de prop el llangardaix que dus
tatuat?- li dic assenyalant-li la cuixa.
- Molts pocs l’han vist de prop - diu ella
amagant mig somriure. És una espècie protegida.
- Treu-te la roba, digue’m “t’estimo” i vine
amb mi. - li dic mirant-li els ulls.
- Aquest vers no és literal, no facis
trampes - Em diu divertida. I afegeix - És
una exageració poètica!
Passen les onades, i
desfan les petxines que la Margalida havia posat.
- Quina llàstima - li dic-
- Aquest ha estat es poema. Un dibuix que sa naturalesa desfà.
- L’onada no l’ha desfet Margalida, l’ha
canviat...
- Has comprès el que et
volia dir, Dani.
- Em deixaràs que algun dia desfulli una
margarida?
- Si
ha de sortir que sí... Quan has de marxar? - em pregunta abaixant la mirada.
- Avui mateix a s’hora baixa agafo un avió.
Demà haig de ser a sa feina.
- Parles com jo? T’atreveixes amb sa llengo
dets menorquins! - Diu tornant a
mirar-me els ulls.
- Haurem de quedar al cafè quan tornis a
Barcelona, per a que em donis
classes. Vull perfeccionar es deix.
- Sa setmana que ve tornaré - Em fa un petó
a la galta i em diu a l’orella - Ara
mateix no se m’acut cap cafè a Barcelona, que sigui un clàssic de trobades, que
el
que s’escriu a una moleskine acabi
passant de veritat, que estigui a un lloc cèntric
i que coneguem tots dos.
- ...
Participació del blog Fita, (sa darrera, ho promet) per al projecte de la Gemma Sara i altra gent dels blogs, "quedem al Zurich" Per a més informació visiteu el blog Truquem al Gegant del Pi? de la Gemma Sara