Cap dona en l’oblit: Forcadell, Ponsatí, Serret, Rovira...

    Dimarts 29 de maig va ser l’aniversari de l’anterior presidenta del Parlament, i actualment empresonada cruelment: l’Honorable Senyora Carme Forcadell.

   Per commemorar aquesta data i llegir les cartes de les preses polítiques i exiliades, el CDR Galvany de Sant Gervasi, va organitzar un acte als Jardins Muñoz Ramonet de Barcelona.

   La presentació i lectures de les cartes de les absents forçoses va anar a càrrec de dones representants de la cultura catalana, en presència entre d’altres de l’ex-consellera Neus Munté i la presidenta de l’Institut de les Dones Núria Balada.

    Per no oblidar mai que la lluita és també femenina. 

     Que la república serà feminista o no serà... Cap dona en l'oblit!!

    Carme Forcadell, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Dolors Bassa, Anna Gabriel i Marta Rovira. Recordar també l’encausada Tamara Carrasco.

   Es van llegir poemes de poetes catalanes, com per exemple de Montserrat Abelló.

  Hi havia moltes dones, i també homes. Un d’ells, en Bernat, company de Carme Forcadell.

   La que va ser presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert va fer una glosa de Carme Forcadell, recolzada en l'escrit pels altres antics presidents que també resten vius del Parlament de Catalunya: Joan Rigol i Ernest Benach.

    Filar la xarxa groga. Filar la xarxa lila.

    Qui pot oblidar aquestes dones tan fortes? 

    Les dones que tan injustament són tancades a la presó? 

    O  les que han de viure exiliades tant lluny de casa i de les famílies?

Quim Torra, Jordi Turull, Josep Rull...

     Dijous passat, dia 17 de maig, en Quim Torra va jurar el càrrec i es va convertir en MHP de Catalunya.

   Va ser un acte íntim, al Saló de la Mare de Déu de Montserrat del Palau de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona.

    Unes hores més tard, molts treballadors del departament de la Presidència es reunien al Palau de la Generalitat i el felicitaven al Pati dels Tarongers.

   Anna Maria Reverté, va tocar en directe pel carilló, “el Cant de la Senyera”. 

   Alguns empleats públics, , i entre ells el president, primer amb timidesa i després sense complexes, cantaven:

“al damunt dels nostres cants,

aixequem una senyera

que els farà més triomfants”

Després, quan les campanes del carilló tocaven l’himne oficial de Catalunya, el clam va ser més general i pràcticament tots els assistents cantaven “els Segadors”.

“Ara és hora d’estar alerta”

    El president va ser molt cordial i proper amb les treballadores i treballadors que se li acostaven: salutacions, abraçades, encaixades de mà, petons, fotografies...

    Mentrestant, en Jordi Turull, que fins que el van destituir per la força era el  conseller de la Presidència és tancat a la presó.

   El president el vol restituir, com també vol fer-ho amb el conseller Josep Rull, que també és empresonat igual que en Turull, a Estremera. I també al conseller Puig i el conseller Comín que són a l’exili.

    Fàcil no serà. Saltant-se totes les lleis que calgui li ho volen impedir.

   L’endemà el Pati dels Tarongers estava buit. A les parets ressonava encara una de les estrofes finals del “Cant de la Senyera”, un vers que al també empresonat Jordi Sànchez li agrada repetir en les seves cartes de presó:

“Llum als ulls i força al braç”

     “Els tarongers seran sempre nostres!!”

Carrer groc. Oriol Junqueras i Quim Forn

    A vegades penso que els ànims no poden durar per sempre i surto al carrer decidit a deixar-ho córrer tot. Dit fàcilment: abandonar.

   És més fàcil agafar el carrer que fa baixada, que ja n’hi ha prou de carrers costeruts.

     Ja n’hi ha prou, que cadascú s’espavili com pugui...

    A Barcelona, prop de Correus i tocant el carrer Ample, hi ha un carrer que té el nom més escaient per aquesta època que vivim: el carrer d’en Groc.

    Al Barri Gòtic també hi ha places grogues.

    Surto al carrer i... No estic sol, no estem sols. L’esperança no ens abandona. La lluita encara menys.

   El 2 de maig d’enguany es va fer un acte reclamant la llibertat de totes les preses i presos polítics i el retorn dels exiliats, en motiu del mig any que fa que estan tancats el vicepresident del Govern de Catalunya Honorable Senyor Oriol Junqueras i el conseller d’Interior, Honorable Senyor Joaquim Forn.

    És just fer patir tant els familiars dels presos?

  El president del Parlament de Catalunya encoratja els assistents: no defallirem fins  alliberar-los.

     Els Obeses canten: “Ens en sortirem!”

    Mentre hi hagi persones preses tancades injustament, mentre hi hagi un sol innocent a la presó tindrem carrers grocs.

  El carrer segueix fent pujada, seguim caminant perquè sé que no abandonarem.

El Primer de Maig i Dolors Bassa

     Fa pocs dies del  Primer de Maig  i  les  reivindicacions  dels  treballadors explotats, de les dones maltractades, dels pensionistes mal pagats i dels aturats que no troben feina han estat una mica desades. 

    Fins l’any que ve? No!

  A Catalunya una de les persones que hem trobat a faltar físicament a les manifestacions ha estat l’Honorable Sra Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

   No ha pogut assistir a les manifestacions perquè tot i que és una dona honrada està tancada a la presó. Una dona immensament generosa.

   Una altra defensora dels drets de les treballadores a qui intenten segrestar la veu.

     Prou repressió: ni exili ni presó!

     Les dones, els treballadors i treballadores, la gent que volem justícia, no deixarem de reclamar llibertat. 

      Llibertat per a la Dolors Bassa i totes i tots els altres presos polítics.

    “Alcem-nos, l’hora ha sonat!”