Un
isard contempla els dos muntanyencs que ens enfilem al “seu” territori.
La
meteorologia acompanya, el dia sembla que serà bo.
Passem
pel refugi de la Baiau, avui no hi ha ningú.
És
un plaer especial trepitjar neu a mitjans d’agost.
Fa
tres anys havíem intentat fer el Medacorba, però aquell dia una tronada ens va impedir
arribar al cim i vàrem abandonar justament a la Collada dels estanys dels Forcats, en territori andorrà. Es veu Arinsal.
L’esforç
té compensació: una placa informa que som al Pic de Medacorba de 2913 metres,
el Pic de les 3 Nacions: Andorra, Catalunya i l’Arièja (Occitània)
Seguim
reivindicant la llibertat.
Una mirada cap a l'Arièja.
Una mirada cap a Catalunya. Als estanys i refugi de la Baiau.
Una mirada cap a Andorra...
... i al seu cim més alt: el Comapedrosa.
Retorn a la Vall Ferrera. La pujada ha estat llarga, la baixada també ho serà.
La bellesa (o la pau?) es troba a l'estany d'Ascorbes.
A
la samarreta hi duc el logo de les 3 Nacions, i el nom dels tres pobles que,
per proximitat, les representen: Àreu, Auzat i Arinsal.
