Hivernal al Torreneules

      Aprofitem que el febrer ens ha regalat un dia per anar a fer el Torreneules.

       L’amic isard ens vigila des de lluny.

      Ahir va fer molt de vent i va escombrar. La neu que és rere les roques va resistir l’embat del torb.

      A d’altres llocs el vent va pentinar la neu, elegantment.

    Quan som a una bona alçada, veiem el Puigmal i la resta de muntanyes de l’anomenada “Olla de Núria”.

     Enfront tenim el cim de la Coma del Clot, que en els mapes antics es coneixia com a Torreneules Gran. A l’esquerra, el Torreneules, que abans es coneixia com a Torreneules Petit.

      I el Torreneules és justament el que volem pujar avui.

      La pujada és molt atractiva.

       I costeruda...

     Quan som dalt del Pic de Torreneules (2.711 metres) contemplem un gran panorama. Un dels cims propers (separat pel fondal de Coma de Vaca) és el Balandrau.

    Baixem a l’alberg del Pic de l’Àliga, on soparem i hi passarem la nit. A fora hi ha una taula més glaçada que la de la negociació.

    Rere el Taga, i il·luminant el Ripollès, el color rogent del capvespre ens anuncia “pluja o vent”.

     Primer dia de març: a la nit ha fet vent i han caigut algunes volves de neu. El matí és serè i creixent, la lluna és minvant.

   Al Finestrelles i als cims veïns encara hi bufa el vent, que s’emporta les restes de núvols.

    Aquells que busquen terroristes allà on hi ha gent que es manifesta legítimament, han sortit a esmorzar.

      Ens guia l’estel del matí.

     La nit ha estat molt freda.

    Els amants de les muntanyes del nostre país, tenim tot un dia per davant i seguirem fent cims.

    Una gran roca té el perfil de la cara d’un jutge petrificat. Dura i freda.

    Nosaltres seguim el nostre camí: el de la llibertat.