Dormim en 7 refugis en dues travesses
diferents. El primer és el Manelic, a Coma de Vaca. Al vespre tenim visita. Per a mi l’isard és símbol
dels dies salvatges (en el bon sentit) que ens esperen. L’endemà enfilem la Vall de Freser. En girar-nos contemplem el que hem pujat: un
regal per als sentits. Per arribar al següent refugi, el d’Ulldeter, cal pujar el coll de la Marrana. El Francesc, amb el Puig de Pastuira al fons, ha de fer una mica d’esforç. L’Enric i jo, també en fem. Tarda de repòs a Ulldeter. Hi ha qui aprofita
per pintar. Art i muntanya: què més es pot demanar? Camí a Carançà: boira pujant el Coll de la Geganta. A dalt comença a escampar: bon moment
per orientar-se. Al refugi de Ras de Carançà torna la
boira... però ja som a casa!
Fins a Núria dues collades més: la de
Carançà i la del Nou Creus. L’estany de les Truites és esplèndid. L’estany Blau també ho és. En baixar del Nou Creus retrobem velles
amistats. A Núria ja no hi ha refugi de muntanya. Dormim a l’Alberg
del Pic de l’Àliga, que actualment depèn de Xanascat, la Xarxa d’Albergs de la República de Catalunya. L'endemà canviem els Pirineus pel Cadí-Moixeró.
El Francesc ha de tornar a Sants. Arriben el Jordi i la seva filla Jana, de 8
anys. Aquesta nit, el refugi serà una furgoneta. Les vaques i els vedells dormen a fora. Ens aturem al refugi dels Cortals d’Ingla,
però només per fer-hi un petit descans. Seguim fins al refugi de Sant Jordi, a
la Font del Faig. Aquí sí: parada i fonda. La Jana, igual com ho fa el seu avi
Enric, pinta una aquarel·la del refugi. L’endemà pugem el pic de Moixeró. El
pare, la filla, l’avi... i el fotògraf que va més enrere. Tot el que es puja, s’ha de baixar. La darrera nit, dormim al refugi del
Serrat de les Esposes. Penso que n’hi haurà més.
Quan plou
al juriol surt el
cargol.
Serà el cinquè any consecutiu
que a principis de juliol, aprofitem uns dies que (meteorològicament) acostumen
a ser bons.
Tenim previst fer dues travesses seguides.
La primera és una variant dels “3 Refugis” Hem afegit l’Alberg
del Pic de l’Àliga de Núria i l’Enric ha redissenyat el logo i l’ha reconvertit
en “els 4 Refugis”
Amb inici de la caminada a Queralbs.
L’amic Francesc s’estrenarà, amb
nosaltres en aquesta travessa. Esperem que el “Salt del Grill”, amb les darreres pluges el trobarem més ufanós.
Enguany amenacen pluges? Si plou que l'aiguat ens enganxi al refugi Manelic, de Coma de Vaca,
aixoplugats. Ja el coneixem. L’Enric en va fer una aquarel·la.
La segona nit toca el refugi d’Ulldeter, que és previsible que trobem
sense neu. L'Enric haurà de portar molt verd a la paleta d'aquarel·les.
Com que és una travessa circular, si tot va bé a Carançà, la Fosa del Gegant, etc. el final coincidirà amb l'inici: a Queralbs. Immediatament empalmarem amb la segona travessa: una variant escurçada dels “Cavalls del Vent”. Com
que s’hi afegiran el gendre i la neta de l’Enric, que té 8 anys, l’hem anomenada:
Farem camí
pel Moixeró-Cadí.
La darrera nit la passarem al refugi del Serrat de les Esposes. Quan,
fa 3 anys vam fer els “Cavalls del Vent” l’Enric va pintar una aquarel·la.
El que hi podem trobar és una incògnita.
Dormim en 7 refugis en dues travesses
diferents. El primer és el Manelic, a Coma de Vaca.
Fins a Núria dues collades més: la de
Carançà i la del Nou Creus. L’estany de les Truites és esplèndid.
