Amb un matí esplèndid
pugem al Montsant, per Albarca, vers la Roca Corbatera.
Fa mig any que va
ser Nadal però a la Roca Corbatera encara hi ha el pessebre. Disculpa’m bonica
papallona, reina del Montsant. Hem arribat tard, no t’hem pogut salvar. Les
forces de la natura a vegades són imparables. Vas volar fins una flor que els
humans, ves quin mal nom per a tu, anomenen “sempreviva”. Hi havia un parany.
Una aranya cranc, camuflada amb traïdoria del mateix color que les flors,
esperava que alguna bestiola innocent, com tu, s’hi aturés a xuclar el nèctar
de la vida. I vas rebre el nèctar de la mort.
(Foto: Francesc Heras)
I ara restes
sempre-morta, gronxant-te amb el vent, fins que la teva executora t’acabi de
devorar. Vas ser la víctima de l’eterna tragèdia de l’amor i la mort. Et va
tocar fer el paper de perdedora, a la història de la “Bella i la bèstia”. La
natura és molt bella... i cruel! Santa Maria del
Montsant és a prop. En un finestral cec
de la façana de l’ermita hi ha un altre pessebre. Al cim de la roca
que hi ha rere l’ermita també hi ha un pessebre. —És tard i vol ploure —dic. A
Albarca cauen gotes. No ens hem mullat gaire. En arribar a la
fonda d’Ulldemolins la mestressa, està contenta de que plogui. —Si ens porten pluja, tornin demà mateix
—diu amb un somriure. —I demà passat —afegeix.
Durant la pandèmia,
per passar l’estona, vaig fer una lletra per cantar-la amb la música
tradicional a ritme de jota de “Les majorales d’Ulldemolins”. Mentre mengem una
truita amb suc em ve a la memòria.
Del Congost de Fra Guerau
a la Roca Corbatera
sempre hi trobem el cel blau,
pugem fins a la bandera
per camins d’immensa pau.
Amb la ret i les mitenes
les noies d’Ulldemolins
fan voleiar les trenes
amb els puntejos més fins.
Al ball de les Majorales
la que té els ulls més clars
vola com si tingués ales.
entre els oliverars.
Allà on tot s’empodera
a la Roca del Llençol
han penjat una senyera
que llueix molt més que el sol,
dalt de tot de la cinglera.
De l’oli d’Ulldemolins
de la Serra de la Llena
el sabor entra endins
on la claror és més serena.
Quan la llum sigui balba
entre farigoleres
el saüquer de Fontalba
fa olor de flors boscateres.
Dalt d’ una costa dreta
buscaré un aixopluc
al Pi de la Carbasseta:
un plat de truita amb suc.
(1) Papallona reina
(Papilio machaon)
(2) Sempreviva (Helichrysum
arenarium)
(3) Aranya cranc (Thomisus Onustus)
Amb un matí esplèndid
pugem al Montsant, per Albarca, vers la Roca Corbatera.
Fa mig any que va
ser Nadal però a la Roca Corbatera encara hi ha el pessebre.
