dissabte, 28 de gener del 2017

Tot s'aproFita

El roig i el negre
un moment casual
en sintonia.

 
S’alça la proa
amarrada com sempre
al moll del barri.

Les nuvolades,
en la quietud de l’aire
lentes es mouen.

 Com a penyora
de la gresca nocturna
uns nous nenúfars.

El dia arriba
el drac de llum se’t menja
lluna de l’alba.

Baixar bandera
sap que tot és possible.
El taxi espera.

dissabte, 21 de gener del 2017

Carta a la Neus

   Benvolguda Neus,
   Fa setmanes que et volia escriure,
  però ja t’ho pots imaginar, la feina em distreu massa. Volia trobar una estona aquest cap de setmana per venir a visitar-te, però tampoc no ha pogut ser. 
   Encara em dura el refredat i estic tancat a casa, al costat de l’estufa de petroli. 
   M’han dit que t’han vist pel Montseny, Neus.
  Em ve a la memòria la nostra darrera trobada estimada Neus. Ens vàrem refugiar a la xabola que tu saps. 
   Les pedres són testimonis del que ens estimàrem. El nostre amor fa més de 40 anys que dura, ànima freda, cor de glaç.
    T’agraeixo de tot cor la fotografia que em vas enviar del nostre fill. Cuida’l bé, que no li toqui gaire el sol. Ja saps que no el puc tenir a casa, l’escalfor de l’estufa no li va bé.
   Em dius que a la teva pell encara notes el rastre de la nostra darrera trobada. T’agraeixo que em guardis el record.
    De seguida ens vàrem trobar com a casa en aquella suite amb vistes.
    El sol fa caure la neu de les branques, mentre es conserva als cims. 
  Carícia blanca, sang freda, quants segles de vida deus tenir? Els llavis tallats de qui et besa, el llagrimeig de qui et mira de front són testimonis de la teva fredor.
    Sense tu trobo a faltar una mica de gener. T’he de deixar. Estigues segura que tornaré.
    Una abraçada glaçada i un petó de fred, (l'escalfor ha fos la signatura)

diumenge, 15 de gener del 2017

Clarors

 
Claror de lluna
com moneda de plata
al cel suspesa.

La llum de l’alba,
la porta oberta als somnis.
Entre les torres.

Quina harmonia
els ocells que canten
i el so de l’aigua.

 Mirall al terra
del replà de l’escala.
Cel i palmeres.

Ahir va ploure.
El sol amb timidesa
eixuga el terra.

La noia deixa
petjades a l’arena
que l’aigua esborra.

Dono les gràcies.
Rere la creu de terme
el sol es lleva.

La rosa groga
s’obre amb el sol que escalfa
a mig matí.

Entre edificis
pel sol il·luminada
lluna calenta.

dijous, 5 de gener del 2017

Shock-up

    Em trobo un amic jove que insisteix a explicar-me com li va anar el Cap d’any.
    L’any passat no podia ser menys cool: el holding on treballava, no va poder superar els handicaps i els inputs provocats pels iupis màsters en marketing, i va fer lock out.
   El líder del sindicat, en un míting ens digué que segons l’estatus quo de l’empresa, érem carn de finiquito. Feia temps que estàvem avisats per missatges de twiter i facebook.
    Víctima de l’estrès em van haver de fer un xequeig, un tac i un escàner.
Se’ns presentava un reveillon difícil. Vem anar a un snack bar a menjar un lunch: un sandvitx amb molt de ket xup. On aniríem?
    Després de descartar el Molino perquè és massa vintage, i que fer un party o un guateque a l’estil del segle passat seria massa demodé, trobem a un web un dàncing club de la Barceloneta amb look entre pub, i d’antiga boîte.
 Vaig a casa fent footing i em pego una dutxa amb gel moussant del Carib, i xampú (què deu ser el ph?) neutre. Desodorant d’stick perquè l’spray forada l’ozó. Eau de toilette? Poca. Afaitat Gillette Contour i una mica d’after shave.
   Poso un CD de música chill out mentre em vesteixo. Slips de polyester, per cap d’any: red passion, samarreta rovil, shetkland de nylair i jeans. Ho remato amb un fulard de nylon.
He quedat com un play boy. Els avis, que han anat a passar el week-end a l’apartament de Palamós Beach em dirien que semblo un dandy.
Intentaré lligar amb la Taïs, que és la més guapa de la colla.
    Ens hem citat per wadsapp. Quan la veig arribar m’adono que l’acompanya el Miki, que torna a ser single després de viure un temps en règim de living apart together. “Hi haurà suspense”, penso. M’agradaria que algú em fes un spoiler per saber qui se la lliga. La Taïs ve molt sexy, amb la seva mini i els pantis brillants. Duu un prêt-a-porter de moaré que fa que sembli una maniquí del bulevard.
   Com que a la porta diu open, entrem al night club. Al hall, el maître ens demana el ticket. Mentre esperem, posen vídeo-clips i spots esponsoritzats per cocacola light.
   10:30 pm: 
  comença la festa. Sona música en play back: reague, ska,  hip hop, grunge, pop, beat, rock and roll... fins i tot alguna nadala tradicional com el “jingle bells”, el “All I want for christmas is you”, i el “mira como beben los peces en el río”. El disc jockey, que fa cara de gàngster aconsegueix el clímax. Ajuda la decoració: flash, laser, flou, llums de zoom...
Ens serveixen bíter i còctels d’aperitiu. El Miki demana gin-tònic i convida la Taïs. La vol posar catxonda!! Per dir alguna cosa assenyalo el pòster de la paret. “És guai el Pare Noël de la paret”. Però el Miki, que és un llest, diu que és Santa Klaus perquè duu un trineu empès per bambis.


  El sopar és fashion. Coctail de gambes, i entrecot, digne de gourmet.
Després de les campanades el Miki demana a la Taïs si vol ballar i ella accepta. Vaig a la barra i demano una copa de xampany. El barman s’indigna (després em digueren que era de Sant Sadurní) i diu que s’ha de dir cava. “Buenu, ja diré cava, ok?”
De sobte noto un alè al clatell. És la Taïs que em diu: “m’he desfet de l’enganxós del Miki.”
En aquell moment sona música patxanguera, i ens convindria una mica de feeling. La Taïs m’agafa la mà i amb els seus llavis a frec dels meus em xiuxiueja: esperarem la tanda de lents, anem a seure. Dirigint-me al cambrer demano: “porti dues copes de xampany!” Aleshores el de Sant Sadurní em fot una gleva que em fa escopir un parell de diacrítics, em salta el confetti dels cabells, i em deixa k.o.
    M’han tret a fora la platja per a que em toqués l’aire. Em desperto a la sorra amb el cap repenjat a la falda de la Taïs, el seu pare l’ha vinguda a buscar.
    “Adéu Pompeu, maco, haig de marxar”. Mentre contemplo la primera llum de l’any penso: “un dia que tenia un flirt!”