Em trobo un amic jove que insisteix a explicar-me com li
va anar el Cap d’any.
L’any passat no podia ser menys cool: el holding on
treballava, no va poder superar els handicaps i els inputs provocats pels iupis màsters en marketing, i va fer lock out.
El líder del sindicat, en un míting ens digué que segons
l’estatus quo de l’empresa, érem carn de finiquito. Feia temps que estàvem avisats
per missatges de twiter i facebook.
Víctima de l’estrès em van haver de fer un xequeig,
un tac i un escàner.
Se’ns presentava un reveillon difícil. Vem anar a un snack
bar a menjar un lunch: un sandvitx amb molt de ket xup. On aniríem?
Després de descartar el Molino perquè és massa
vintage, i que fer un party o un guateque a l’estil del segle passat seria
massa demodé, trobem a un web un dàncing club de la Barceloneta amb look entre
pub, i d’antiga boîte.
Vaig a casa fent footing i em pego una
dutxa amb gel moussant del Carib, i xampú (què deu ser el ph?) neutre.
Desodorant d’stick perquè l’spray forada l’ozó. Eau de toilette? Poca. Afaitat
Gillette Contour i una mica d’after shave.
Poso un CD de música chill out mentre em vesteixo.
Slips de polyester, per cap d’any: red passion, samarreta rovil, shetkland de
nylair i jeans. Ho remato amb un fulard de nylon.
He quedat com un play boy. Els avis, que han anat a
passar el week-end a l’apartament de Palamós Beach em dirien que semblo un
dandy.
Intentaré lligar amb la Taïs, que és la més guapa de la
colla.
Ens hem citat per wadsapp. Quan la veig arribar m’adono que l’acompanya
el Miki, que torna a ser single després de viure un temps en règim de living
apart together. “Hi haurà suspense”, penso. M’agradaria que algú em fes un
spoiler per saber qui se la lliga. La Taïs ve molt sexy, amb la seva mini i els
pantis brillants. Duu un prêt-a-porter de moaré que fa que sembli una maniquí
del bulevard.
Com que a la porta diu open, entrem al night club. Al hall,
el maître ens demana el ticket. Mentre esperem, posen vídeo-clips i spots esponsoritzats
per cocacola light.
10:30 pm:
comença la festa. Sona música en play back:
reague, ska, hip hop, grunge, pop, beat,
rock and roll... fins i tot alguna nadala tradicional com el “jingle bells”, el
“All I want for christmas is you”, i el “mira como beben los peces en el río”.
El disc jockey, que fa cara de gàngster aconsegueix el clímax. Ajuda la
decoració: flash, laser, flou, llums de zoom...
Ens serveixen bíter i còctels d’aperitiu. El Miki demana
gin-tònic i convida la Taïs. La vol posar catxonda!! Per dir alguna cosa
assenyalo el pòster de la paret. “És guai el Pare Noël de la paret”. Però el
Miki, que és un llest, diu que és Santa Klaus perquè duu un trineu empès per
bambis.
El sopar és fashion. Coctail de gambes, i entrecot, digne de
gourmet.
Després de les campanades el Miki demana a la Taïs si vol
ballar i ella accepta. Vaig a la barra i demano una copa de xampany. El barman
s’indigna (després em digueren que era de Sant Sadurní) i diu que s’ha de dir
cava. “Buenu, ja diré cava, ok?”
De sobte noto un alè al clatell. És la Taïs que em diu: “m’he
desfet de l’enganxós del Miki.”
En aquell moment sona música patxanguera, i ens convindria
una mica de feeling. La Taïs m’agafa la mà i amb els seus llavis a frec dels
meus em xiuxiueja: esperarem la tanda de lents, anem a seure. Dirigint-me al
cambrer demano: “porti dues copes de xampany!” Aleshores el de Sant Sadurní em
fot una gleva que em fa escopir un parell de diacrítics, em salta el
confetti dels cabells, i em deixa k.o.
M’han tret a fora la platja per a que em toqués l’aire. Em
desperto a la sorra amb el cap repenjat a la falda de la Taïs, el seu pare l’ha
vinguda a buscar.
“Adéu Pompeu, maco, haig de marxar”. Mentre contemplo la primera llum de l’any penso: “un dia que
tenia un flirt!”
