El títol d’aquest reportatge l’he manllevat d’un article al Diari alemany
Taz, escrit per Reiner Wandler.
Ens disposem a fer un tram de la Marxa per la Llibertat, de Sant Sadurní
d’Anoia a Martorell.
En principi anava sol però a l’estació de tren coincidim amb Reiner que vol
fer un reportatge periodístic, i l’Assumpta.
Jo he quedat que ens trobarem amb la Mercè de Canyelles que ha començat
a caminar de bon matí des de Vilafranca.
Pugem fins l’autopista AP7 que està tallada, per trobar els que arriben
de Vilafranca. Venen de cara i coincidim amb ells a la sortida. Com trobar
una agulla en un paller ens trobem amb la Mercè. Diu que es quedarà a Sant Sadurní.
Crèiem que es dinava a Sant Sadurní, però quan som a baix ens informen que
columna principal de la marxa no ha deixat l’AP7.
El Reiner, l’Assumpta
i jo tornem a pujar a l’autopista, amb molts altres que comencen la marxa a
Sant Sadurní.
Sobre els ponts que creuen l’autopista sempre hi ha gent encoratjant els caminaires.
El periodista alemany parla bé el castellà, engega la gravadora i ens demana si volem contestar-li algunes preguntes.
L’Assumpta i jo les contestem sense cap problema.
No ens ha enganyat i l’endemà mateix, per wadsapp ens envia l’article, en alemany. Amb l’ajuda del Google el traduïm.
Amb l’enregistradora engegada en Rainer va anotant les nostres opinions que publicarà demà.
Escriu en Rainer:
“EN CAMÍ A BARCELONA.
Milers
es dirigeixen a Barcelona per manifestar-se per la independència de Catalunya.
Què els impulsa?”
En el que criden i canten milers
de caminants troba la resposta: "Llibertat presos polítics", estan cantant, onejant estelades,
símbol independentista.
És un dels cinc pilars de
les "marxes per la llibertat" direcció Barcelona; cadascun sobre una
distància de 100 quilòmetres en tres dies. Cada 20 quilòmetres comença una nova
etapa. Dues vegades al dia, tothom pot començar o acabar allà on vol; o
simplement seguir endavant. Pernoctació a les sales d’esports...”
Després d’una hora llarga,
la marxa s’atura al costat d’un bosc del marge de l’autopista per aprofitar-ne
la seva ombra. Reparteixen aigua mineral fresca, de franc per a tothom.
Qui no es porta el dinar el pot adquirir a les parades d’avituallament
que ha posat l’organització.
Ens asseiem a dinar sota els pins, al pendent del marge, amb la
pinassa per coixí.
En Rainer no coneix l’estelada que du l’Assumpta. Ella explica
que és una estelada anarquista i que les 8 puntes de l’estrella són les diferents parles del català en 8 territoris: País Valencià, Catalunya Nord,
Catalunya Sud, el Carxe (Múrcia), la Franja d’Aragó, les Illes Balears, l’Alguer
(Sardenya) i Andorra.
Allò que sempre es diu de les manifestacions independentistes, “que
no resta ni un paper a terra” avui es compleix. Han posat contenidors de
reciclatge i tothom col·labora. El bosc queda totalment net.
És hora de seguir. L’organització regala barrets de palla: el sol de primera
hora de la tarda escalfa gairebé com a l’estiu.
Hi ha gent de totes les edats, fins i tot mainada de pocs mesos en
braços de la mare o del pare.
En Rainer deixa la marxa quan
passem per Gelida. Agafarà el tren per tornar a Sants, i des d’allà a Madrid,
on fa de corresponsal per al seu diari.
Si a Gelida se n’han quedat uns quants, se n’uneixen molts més. Els que
seguim cap a Martorell som una marea humana, un tsunami democràtic, una marabunta pacífica i constructora de República.
Els veïns de Martorell animen amb crits i banderes en favor de la causa.
A ca n’Oliveres els caminants que arriben de Vilafranca, Sant Sadurní i
Gelida són molt ben rebuts. Hi ha aigua, fruita i entrepans. Plat a taula per qui hagi de sopar i espai per dormir per a qui ho desitgi.
Arriba la columna que ve d’Igualada. Sort que el pavelló és molt gran.
L’endemà molts barcelonins han anat a la Meridiana o a la Diagonal
a rebre els milers i milers de caminants que entren a la ciutat.
Els vaig a trobar a Esplugues i torno a caminar uns quilòmetres amb els
que venen de Martorell. No són tancs, són les eines de la terra.
“És la força de la gent”
El poble sobirà entra per la Diagonal. Entra la llibertat i la democràcia. I la república que intenten negar els que reprimeixen des del poder central de l’estat.
Com ha deixat escrit el Rainer: això és imparable.
