Sembla com si fos ahir que vam entrar a
la Vall de Boí per primera vegada.
I aviat farà 50 anys.
No sabem quantes vegades hi hem tornat,
ens hem oblidat de comptar-les.
Ara hi pasturem com qualsevol dels
seus habitants.
Pels matins lluminosos.
I els vespres primaverals.
Em venen a la memòria cançons que fa anys
que cantem.
Corren les
nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels...
...En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau...
(Màrius
Torres/Lluís Llach)
Admirar tanta aigua en estat lliure assedega l’esperit.
Necessitem l'aigua, com la poesia.
Cada gota compta.
Com cada sospir.
Com una mà amiga.
Recordo que al Salencar fa temps em vas estimar.
Saps que a la Vall de Boí
Saps que a la Vall de Boí un dia jo t’estimí.
