diumenge, 12 de setembre del 2021

A reveure

El dia s’acaba.
Un ocell m’ho anuncia a la finestra.
Fins i tot les roses més boniques algun dia es marceixen.
Resten els records.
La dolçor de molts instants.
Les revoltes perdudes.
Les petites victòries.
Aquest blog farà unes llargues vacances.
Com les que fèiem quan érem infants.
Ha esgotat les 7 vides.
Ha fet bones amistats.
Sempre en bona companyia.
Si la sort ens acompanya...
... seguirem la nostra fita.
Quan calgui tornarem a Urquinaona, perquè "els carrers seran sempre nostres".
I un dia ens retrobarem. 

 

dimecres, 18 d’agost del 2021

Un dia a Broate

      12 d’agost un dels dies que amenaçaven temperatures altes.
      De matí, ran del torrent, la frescor desmenteix, provisionalment, les previsions.
      On és això de Broate
? Em van preguntar quan hi vam anar tres sospitosos habituals dels Pirineus.
      Al Pallars Sobirà, al capdamunt de la Vall de Cardós,
      Encara que faci pujada si el camí és florit sembla que no cansi tant.
      Les flors d’alta muntanya són impagables.
      L'aigua també és impagable. A l'alta muntanya i a tot el planeta.
      Cap dels tres no havíem estat mai en aquesta vall.
      El camí és feréstec. Aquí a dalt no hi pugen ni vaques ni eugues. Només els isards i els excursionistes.
      El refugi bivac és a 2222 metres. Fàcil de recordar.
      El sol comença a escalfar i ens recorda que som a l'agost.
      Des del refugi contemplem l'estanyol de la Pleta de Broate.
      I els anomenats "Falsos Encantats".
      La carena de Broate s'allarga cap a Sotllo.... Un altre dia serà.
      Retornem a Boavi, de bracet amb el riu.
      Ara ja sabem on és i com és "això de Broate".

diumenge, 25 de juliol del 2021

Travessa per la Llibertat

     M’hauria agradat acompanyar el conseller Turull, l’amic Jordi, en algunes etapes més.
     Només m’ha estat possible fer-ho en el Tram del Bruc a Igualada.
     Moltes persones que acompanyen en Jordi Turull es volen retratar amb ell. 
En sóc un. És un honor que es recordi de mi.
     En passar per Castellolí fem una aturada per esmorzar. Alguns voluntaris regalen 
beguda i menjar als caminants.
     Aquest és el tram 10 dels 15 que hi ha prevists. En Jordi Turull i els que l’acompanyen en aquesta Travessa
  avui a Igualada, hauran fet 2 terços del total de les etapes.
     No dubto que els 5 trams que resten els faran amb èxit. Té energia garantida.
     Els que també seguim la travessa pels mitjans i les xarxes de comunicació
 ens assabentem, que el dia 24 de juliol conclouen el tram final: del Prat de Comte a Arnes.
     Hi ha claror al final del túnel.
     La  nostra “
dissortada pàtria” també té gestes que, com la d’avui, ens fan ser optimistes.
     Incansables: com diu la cançó "Els nostres tambors" que els Buhos han cedit per aquestes jornades de camí: “
No hi ha sospita de rendició
     Encara que de tant en tant ens haguem d’aturar per reprendre l’alè.
     Sempre deixem la foscor enrere.
     Passem prop de vinyes, boscos, terres de cultiu, granges...
     A l’Anoia el sol escalfa de valent: l’estiu en la seva plenitud.
     Si no ens aturem, aconseguirem totes les fites que ens proposem.
     La capital de l’Anoia ens dona la benvinguda. Des dels cotxes molts conductors saluden els caminants.
     Al Passeig Verdaguer d’Igualada ressonen els crits de: In, Inde, independència!
      El passeig és llarg. L’ombra dels arbres amoroseix el final del camí.
      Falta poc per arribar a la plaça de l’Ajuntament.
      En Jordi busca a la motxilla...
     ...una samarreta per a l’alcalde d’Igualada, que ha sortit de l’Ajuntament per a rebre’l. Com ho han fet a tots els pobles i viles per on ha passat. Com va fer a Manresa el MH President republicà de Catalunya: en Pere Aragonès. Com farà també a Igualada mateix, l’Honorable presidenta del Parlament de Catalunya: Laura Borràs. I també l'honorable consellera Alba Vergés. I consellers com l'Honorable Josep Rull que ha fet més d'una etapa amb el seu company Turull.
     El conseller Turull està agraït al “seu” poble. Veient la seva esquena suada li diem el mateix que hi porta escrit: gràcies!