En Jané arriba per fi al final
del camí. Du les mans eixutes d’aigua i lluents d’esperances. Asseguts a la
platea d’un gran cinemascop l’hem vist passar.
Nuvolades d’un gener que a
molts llocs semblen estèrils.
Observem les nuvolades desitjosos
de que infantin aliment per a la terra. Sortirem a festejar-la, la rebrem a
mans besades.
Cels ratllats on la llum
guanya: el gener arriba a la fi, no li queda més camí.
“Cel rogent”, de “pluja o vent”
si de cas només has dut les ventades i poca aigua.
Però no tot ha estat estèril.
Aquest mes ens ha dut glòries, que tan sols pocs esperaven.
Una música se sent. Vents de
ritmes diferents, violins entre el fullatge.
I al balcó, unes flors blanques
il·luminen el matí.