diumenge, 31 de gener del 2016

Nuvolades de gener

En Jané arriba per fi al final del camí. Du les mans eixutes d’aigua i lluents d’esperances. Asseguts a la platea d’un gran cinemascop l’hem vist passar.
Nuvolades d’un gener que a molts llocs semblen estèrils.
Observem les nuvolades desitjosos de que infantin aliment per a la terra. Sortirem a festejar-la, la rebrem a mans besades.
Cels ratllats on la llum guanya: el gener arriba a la fi, no li queda més camí.
“Cel rogent”, de “pluja o vent” si de cas només has dut les ventades i poca aigua.
Però no tot ha estat estèril. Aquest mes ens ha dut glòries, que tan sols pocs esperaven.
Una música se sent. Vents de ritmes diferents, violins entre el fullatge.
I al balcó, unes flors blanques il·luminen el matí.

diumenge, 24 de gener del 2016

Lluna de gener

“Lluna de gener
Amor el primer”
Ho diu el refrany
en la clara nit.
Avui com cada any
No hi pot haver oblit.
Cobejada lluna
que un cop al mes t’omples
i dónes llum a
qui viu a les fosques.
Al vespre tot d’una
floreix l’ametller
mimat per la lluna
lluent del gener.
"Lluna de gener, 
potser la més plena, 
la que ens dóna llum
i amor ens ofrena."
                                                                                                      (Carme Rosanas)
"Plena i al centre,
lluna clàssica, dalt
de la muntanya."
                                                                                             (Helena Bonals)

dissabte, 16 de gener del 2016

Hivern a Montserrat

Llum de l'hivern que ens escalfes, i ens apropes l’horitzó. Amb silenci les passions per escletxes es presenten. L’estació ve a poc a poc, vol venir ben lentament.Si l’hivern està dormint la tardor s’està allargant. Desfullades i pelades, unes branques resisteixen.Contingut fred que t’esperes pacientment pels teus camins i et despertes del teu son amb enagos de claror i de boira per faldilles.Minerals intel·ligents, els turons parlen de mort i també ens mostren la vida que s’amaga sota terra.Ocellets supervivents amb poquet en tenen prou, una engruna és un tresor, una molla és un tiberi. Baten ales que els enlairen sota un cel de llibertat.L’any comença amb aires nous. Hi ha graons que anem pujant i ens apropen a la llum, a l’espera de collites abundants i duradores.Núvol roig que encén el cel, com fanal de sons de llum. La claror s’alça als turons, que reviuen a un nou dia.Solitud de les estrelles, qui t’ha vist i qui et veu ara. Un nou dia ens portarà aquell fred que no ha arribat.Llum d’hivern, fred de gener, del capvespre o del matí, sóc deutor del teu silenci i aspirant del teu amor.





dissabte, 9 de gener del 2016

Reixos

Els reixos s’allunyen.
sota un estel lluent.
Quan passen per Girona
deixen un present:
per a la República Catalana
s’investeix un president.
I ballant una sardana
els reis que quedaran
seran els del tortell.