Un santsenc a Santa Perpètua

     El santsenc arriba a Santa Perpètua de Mogoda un matí de la darrera setmana d’octubre.

     Portava dos Sants Jordis (el del 2018 i el del 2019) venint a aquesta ciutat del Vallès  Occidental, que és la de Jordi Cuixart, convocat junt amb milers de persones, per Òmnium Cultural, de la qual en Cuixart n'és el president. 

Enguany, com ja és sabut, no es va fer la convocatòria per culpa de la covid.

     Si normalment hi ve en primavera, avui ho fa en plena tardor. Els colors varien, les ganes de llibertat són les mateixes. 

O més grans si això és possible.

     Un veí del passeig de la Florida amb la finestra de casa seva oberta escolta música de la Dharma. Se sent “Resistir és vèncer” i li arriba la veu de la Txell Bonet recitant un poema del seu home, en Jordi Cuixart:

“...És endins cada revolta,

que és present i complaent,

quan tothom dorm, el meu cor canta:

Resistir és vèncer,

com estimar, voldrà dir sempre compartir.”A l’ajuntament de Santa Perpètua han penjat ben enlaire...

     ...una pancarta reclamant la llibertat de Jordi Cuixart, empresonat des des fa més de 3 anys per manifestar-se pacíficament.

A alguns carrers es respira pau.

L’església parroquial de Santa Perpètua té regust de segles. 

Un vitrall a la façana, en forma de rosetó, deixa entrar la llum de l'octubre.

La Granja Soldevila recorda el passat tèxtil del poble.

     Santa Perpètua recorda les víctimes de Mahautsen.  3 són fills d’aquesta població: En Francisco Sabatés Esperanza, en Josep Rovira Prats...

...i en Projecte Forns Ninou, del que trobem la “stolpersteine” que li han dedicat.

     Abans de marxar passa per davant d’una de les fleques “Pa Artesà del Vallès” que ha guanyat el concurs organitzat a Girona “el millor xuixo del món 2020”.

Serà un bon berenar un cop ja sigui a Sants. 

     Veritablement és un xuixo excel·lent.  A Girona no es van equivocar quan van atorgar la distinció a Santa Perpètua de fer els millors xuixos del món.

Un santsenc a Barcelona

El santsenc viu a prop de Barcelona.

Generalment hi va amb la bicicleta quan sent una crida papasseitiana:

“...i es sentin els clams

de guerra o de festa:

per ser-hi tot prest

si arriba una gesta.”

       A Barcelona, a més dels barcelonins, ve sovint gent d’arreu de Catalunya a manifestar-se.

       L’Honorable Sr. Joaquim Forn, Conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya és un barceloní empresonat per les seves idees polítiques.

                      Barcelona és una ciutat que ha patit episodis molt dolorosos.

Una ciutat que sap que després de la pluja surt el sol.

En Quim Forn també va ser tinent d'alcalde

de l’Ajuntament de Barcelona.

Quan va ser empresonat, els treballadors de l’Ajuntament reivindicaven la seva llibertat.

Els carrers també. 

I les places. La llibertat de totes les altres persones preses i exiliades.

Si uns jutges espanyols decideixen destituir el President de Catalunya per una pancarta

Barcelona surt al carrer.

Incansablement.

Barcelona, internacionalment serà sempre una ciutat contrària al feixisme.

I favorable a la llibertat.

 

Un santsenc a Sabadell

      El santsenc arriba amb tren a una de les 2 capitals del Vallès Occidental.  Ho podria haver fet amb avioneta ja que ben a prop hi ha un aeròdrom. L’aeroport de Sabadell.

Fa un matí assolellat i lluminós de tardor.

      Alguns sabadellencs es reuneixen a la plaça per reivindicar la llibertat dels presos i preses polítiques. 

     Especialment per a la Molt Honorable Senyora Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya, que és una sabadellenca nascuda a Xerta.

També per a la resta d’exiliats i repressaliats.

Sortosament la Tamara ja és lliure, si bé ningú no la rescabalarà del maltractament que va rebre quan va ser injustament detinguda, emmanillada i traslladada  a Madrid. Ni pels dos anys de patiment en espera de judici.

El santsenc aprofita per entrar a l'església de Sant Feliu.

Sabadell és una ciutat amb personalitat. 

      El santsenc no en sap les estadístiques exactes però creu que el percentatge de genis per càpita, a Sabadell, és dels més elevats de Catalunya. 

La Rambla és un bon lloc per passejar.

També és un goig badar pels carrers propers.

Alguns sabadellencs i sabadellenques actuals han heretat la ironia de Pere Quart.

Fins i tot el paviment d’alguns carrers és amable.

I les rajoles de les entrades de les cases antigues també.

Un parc infantil espera que la canalla surti d’escola.

       Davant d’una escola han penjat un cartellet de trànsit que diu: “Petó i adeu”.  És el que fa el santsenc.