24 d’agost de 2017, diada de Sant Bartomeu.
De
matinada, un home de cabells blancs s’atura al començament de la Rambla de
Canaletes.
Observa les espelmes, les flors, escrits, i joguines que han anat
deixant els ciutadans i visitants de Barcelona com a ofrenes, en homenatge i
record a les víctimes del terrible atemptat que van sofrir les Rambles just fa
una setmana.
A Canaletes hi ha crits de silenci. L’home pensa en
les víctimes que fa una setmana van perdre la vida en aquestes Rambles i a
Cambrils. I en l’innocent que va ser apunyalat quan l’assassí li va robar el
cotxe per fugir.
Contempla la Rambla buida i s’imagina, amb esglai,
una furgoneta embogida d’odi, atropellant persones, just fa una setmana.
Entre els plecs del silenci d'avui, escolta els crits de les víctimes i de les persones que fugien preses de pànic.
Hi ha molts poemes. Alguns, personificats en els noms de les víctimes.
És
impossible veure el mosaic de Joan Miró. Està totalment cobert d’espelmes,
flors, poemes, barrets i gorres dedicades. Fins i tot algú ha deixat una
capseta d’anissos. Per als infants que hi van morir?
Un trist retorn a Barcelona després de les vacances, pensa mentre s'encamina a la feina.
Al migdia en plegar del treball passa pel mosaic d'en Miró. Com que fa una setmana justa hi ha molta gent que han vingut a fer ofrenes. També els turistes s'aturen, fotografien, preguen...
L’endemà
torna a passar per l’invisible mosaic de Joan Miró i encén una llàntia, just al costat del ram de flors que van dipositar uns joves després de l'acte interreligiós que es va celebrar ahir a les Drassanes, com a homenatge a les víctimes de Barcelona i Cambrils.
Mentre
ho fa sent uns crits. Un home li està pegant al cap amb una ampolla d’aigua a
una noia. Per l’aspecte, ella és una prostituta i per la xuleria que gasta l’individu,
ell deu ser el proxeneta.
Sortosament una parell de policies motoristes puja
pel lateral de les Rambles i l’home els fa un senyal per a que s’aturin, i els
informa del que està succeint. Immediatament els guàrdies aturen l’agressió i
interroguen el maltractador.
L’home dels cabells blancs deixa que la policia
faci la seva feina. Mentre es va fent de dia, s’allunya trist i desorientat. Perplex pensa que encara hi ha molta feina a fer. Aturar el terrorisme i tantes
i tantes agressions diàries. Com es fa?