Sant Jordi captiu

Sant Jordi és captiu.

Amb l’excusa d’unes lleis caduques

i el vist i plau de l’ultradreta

botxins amb toga han tancat les roses

per veure com es panseix

un país sense princesa.

    Hi ha nou persones empresonades per haver lluitat pacíficament per la llibertat del seu poble.  Una rosa per a cadascuna. Totes juntes, també amb les repressaliades i les exiliades.

Vull anar a Rupit

                                                              I ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.   (Manel)

 Abans que ens tornessin a confinar, altre cop per la Covid

Ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.

Si travesses el pont penjant aviat et sents acollit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.Un ànec a l’aigua neda, sembla que és molt eixerit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.

Preferim respirar aire lliure que l’olor de resclosit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.

Que boniques són les alzines al davant d’un camp florit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.Tot avançant pel camí, crec que ja ens hem guarit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.A un gorg de la riera es veu el poble reflectit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.

A prop del salt de Sallent reconeixes que ets molt petit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.Demana la llibertat, un escalador molt ardit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.El camí que porta al Far m’ha deixat embadalit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit. “Al cor de les Guilleries” el cel és a l’infinit.

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.

Algú ha dit que l’Agullola és un roc que està partit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.Si tornes a venir a aquest poble no diguis que jo t’ho he dit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.Enmig de tanta bellesa, d’en Serrallonga trobes l’esperit

I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.En passar per Roda de Ter em giro a veure el camí

I ens ha costat Déu i ajuda deixar enrere Rupit.

 

Estacions

    Quan era petit, per setmana santa havia fet allò d’anar a visitar monuments, que no era altra cosa que anar per les parròquies del barri a contemplar  les palmes i palmons que s’havien beneït diumenge de rams, amuntegats amb més o menys gust a un altar.

    A mi m’avorria, però no era tan tràgic com el via crucis.

    A alguns carrers de pobles encara resten quadres o ceràmiques amb les representacions de la passió.

    Les icones han canviat. 

    Les estacions que trobem són diferents, però algunes encara tenen expressions semblants a pregàries.

    “Primera estació...” 

    Es poden llegir sense pena i sense genuflexions.

    “Arribeu junts”, ens proposava el John Lennon a la cançó dels Beatles. Com una lletania anava repetint: “Come togheter”.

    Enguany un dels viacrucis més concorreguts ha estat el de la vacunació.

 “Penúltima estació”