divendres, 27 de setembre del 2019
Anhels de llibertat
És il·legítim tenir anhels de llibertat? És il·legal lluitar
pacíficament per aconseguir-los? És il·lícit manifestar-se contra la repressió?
Seguim. Democràticament!
divendres, 20 de setembre del 2019
Ens ha deixat
Ens ha deixat cels inimaginables.
Ens ha deixat llibres de pintura.
Ens ha deixat llibres de contes, (escrits pel Francesc) i il·lustrats per ell .
Ens ha deixat dedicatòries originals als seus llibres.
Ens ha deixat una quantitat immensa de quadres de somni.
Ens ha deixat els frescos a l’església de Santa Coloma de Farners i l’Últim Sopar a la d’Albons.
Ens ha deixat màgia artística.
Ens ha deixat moltes incògnites per a que les anem descobrint nosaltres
mateixos.
dijous, 12 de setembre del 2019
11 de setembre: no ens cansem
Ho hem tornat a fer.
La sensació general és d’espera de la sentència que ha de pronunciar una
justícia en la que molta gent no hi creu.
...però això ja em cansava quan encara no érem una república.
Com cada any, l’11 de setembre, una part molt important de Catalunya s’ha
mobilitzat a Barcelona.
Tot i anar-hi amb temps de sobres, de tanta gent que hi ha ens costa
molt avançar fins el nostre tram.
Per si algun monàrquic no se n’havia assabentat, moralment,
ideològicament i per convenciment Catalunya
és una república.
Sants i Hostafrancs no fallen mai. Com la resta dels barcelonins i comarques catalanes que sempre, sempre, sempre hi participen intensament.
La samarreta és nova. Malauradament la placa comença a ser vella.
No ens cansem i no ens podem permetre cansar-nos.
Potser l’únic que em cansa és el dia que toca fer allò que en diuen “canvi
d’armari”...
Si convé compraré una calaixera més gran.
dilluns, 2 de setembre del 2019
“Si em permeteu l'expressió”
S’ha acabat l’inacabable Festa Major de
Sants. Cal dir que malgrat les molèsties que ocasiona a alguns veïns, hi ha
hagut actes molt interessants. Per al meu gust, un dels millors ha
estat l’actuació del grup de la comarca de l’Alcoià. “Del sud del sud” tal com es presenten ells mateixos.
Van actuar a un carrer que du per nom una
de les comarques de més al nord dels Països Valencians: el Vallespir.
L’enyorat Ovidi Montllor hi és sempre present:
I l’esperit de Joan Salvat Papasseit:
L’any passat també van ser a la Festa Major, a un altre carrer de Sants.
El Lluc, l’acordionista, encara duia barba.
Tant de bo l’any que ve, amb barba
o sense, amb ulleres o sense, tornin a venir a Sants: la bandúrria, l’acordió, el violí,
les guitarres i les percussions (i repercussions) valencianes.
“Una alegria
que crema com el foc,
una alegria
de color groc.
Una energia
que no s'ha acabat”
una alegria
de color groc.
Una energia
que no s'ha acabat”
També interpreten una de les cançons més
conegudes del seu repertori, la més marçaliana de totes.
“Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
"Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!“
“...som lluitadores de la utopia,
som milicianes de la paraula viva.
Ens estimem: la nostra boca crida rebel·lia.“
“Hi ha un home a la presó dels qui avançaven
Junteu-vos!
Perquè faci camí
Junteu-vos!
No vulgueu governar
Junteu-vos!“
“Jo no sóc capaç de dir-te
t’estime”
“Promet que t’ho diré”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)