Anhels de llibertat

     És il·legítim tenir anhels de llibertat? És il·legal lluitar pacíficament per aconseguir-los? És il·lícit manifestar-se contra la repressió? 

     Seguim. Democràticament!

Ens ha deixat

    Ens ha deixat el Ramon, conegut artísticament com a Pujolboira.

    Ens ha deixat cels inimaginables.

    Ens ha deixat llibres de pintura.

    Ens ha deixat llibres de contes, (escrits pel Francesc) i il·lustrats per ell .

    Ens ha deixat dedicatòries originals als seus llibres.

    Ens ha deixat una quantitat immensa de quadres de somni.

    Ens ha deixat els frescos a l’església de Santa Coloma de Farners i l’Últim Sopar a la d’Albons.

     Ens ha deixat màgia artística.

    Ens ha deixat moltes incògnites per a que les anem descobrint nosaltres mateixos.

   Ens ha deixat l’encant de contemplar el paisatge amb els seus ulls i els seus pinzells.

     Si no fos per la tristesa que duc a dins, diria que el Ramon no ens ha deixat!

11 de setembre: no ens cansem

     Ho hem tornat a fer.

   Com cada any, l’11 de setembre, una part molt important de Catalunya s’ha mobilitzat a Barcelona.

     Es discuteix si hem estat més o menys que d’altres diades.

    Tot i anar-hi amb temps de sobres, de tanta gent que hi ha ens costa molt avançar fins el nostre tram.

    Per si algun monàrquic no se n’havia assabentat, moralment, ideològicament  i per convenciment Catalunya és una república.

    Sants i Hostafrancs no fallen mai. Com la resta dels barcelonins i comarques catalanes que sempre, sempre, sempre hi participen intensament.

     La sensació general és d’espera de la sentència que ha de pronunciar una justícia en la que molta gent no hi creu.

    La samarreta és nova. Malauradament la placa comença a ser vella.

    No ens cansem i no ens podem permetre cansar-nos.

    Potser l’únic que em cansa és el dia que toca fer allò que en diuen “canvi d’armari”...

     ...però això ja em cansava quan encara no érem una república.

     Si convé compraré una calaixera més gran.

“Si em permeteu l'expressió”

     S’ha acabat l’inacabable Festa Major de Sants. Cal dir que malgrat les molèsties que ocasiona a alguns veïns, hi ha hagut actes molt interessants. Per al meu gust, un dels millors ha estat l’actuació del grup de la comarca de l’Alcoià. “Del sud del sud” tal com es presenten ells mateixos.

    Van actuar a un carrer que du per nom una de les comarques de més al nord dels Països Valencians: el Vallespir.

“Una alegria

que crema com el foc,
una alegria
de color groc.
Una energia
que no s'ha acabat”

     També interpreten una de les cançons més conegudes del seu repertori, la més marçaliana de totes.

“Seràs aquella que vas voler ser,

seràs la tres voltes rebel,

seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.”

L’enyorat Ovidi Montllor hi és sempre present:

"Si em permeteu l'expressió:

Visca la revolució!“

“...som lluitadores de la utopia,

som milicianes de la paraula viva.

Ens estimem: la nostra boca crida rebel·lia.“

 I l’esperit de Joan Salvat Papasseit:

“Hi ha un home a la presó dels qui avançaven

Junteu-vos!

Perquè faci camí

Junteu-vos!

No vulgueu governar

Junteu-vos!“

     Per acabar el concert la Flora i el David (amb els cors del públic) interpreten:

“Jo no sóc capaç de dir-te t’estime”

“Promet que t’ho diré”

     L’any passat també van ser a la Festa Major, a un altre carrer de Sants. El Lluc, l’acordionista, encara duia barba. 

    Tant de bo l’any que ve, amb barba o sense, amb ulleres o sense, tornin a venir a Sants: la bandúrria, l’acordió, el violí, les guitarres i les percussions (i repercussions) valencianes.