dijous, 26 de març del 2020

Coll de Coma Ermada al Montgrony

     Recordes quan podíem sortir de casa? 
     Quan ens enfilàvem, lliures a les muntanyes?
    Quan a finals d’hivern, gairebé primavera, un any, vàrem pujar els Rasos de la serra de Montgrony?
     I després el Coll de Coma Ermada?
     Se’ns va fer tard, teníem reservada hora per dinar a l’hostatgeria del Santuari de Montgrony i no vàrem acabar de pujar el cim del Costa Pubilla. 
     No passa res, deies. L’hem fet moltes vegades el Pedra Picada, no es mourà d’aquí, ja hi tornarem.
      La baixada, quan t’espera un bon àpat, no es fa llarga.
     I si les vistes, amb l’ermita de Sant Pere acompanyen, encara menys.
    Avui en mirar les fotografies d’aquell dia em venen a la ment persones amb qui vàrem compartir ascensions i taula a Montgrony, algunes de les quals ja no ho podran tornar a fer. Brindaria amb elles.
     Segueixo recordant... la pista que va de Montgrony a Castellar de N’hug. 
     L’aigua de les Fonts del Llobregat.
       Passem dies que no són alegres, tots plegats confinats a casa pel risc del covid-19.
     Un record especial per la Maria Guarro Vendrell (22/12/1934-26/3/2020) que era una habitual al Montgrony i que avui ens ha deixat.

divendres, 20 de març del 2020

Des de la finestra

   
      - Es poden veure les piràmides des de la finestra de casa?
      - Jo crec que sí!

divendres, 13 de març del 2020

Incertesa

- Vens?
- Vaig
- T’acostes?
- No gaire.
- Què fem?
- Ens quedem a casa 14 dies.
- Tancats a casa?
- A fora hi ha la vida.
- I a dins també.
- Oberts a la imaginació.
- Viatgem amb la ment.
- Fins a on?
- A l’infinit.

dimarts, 3 de març del 2020

La República dels autocars

     Per la finestra de l’autocar veiem el Canigó, que ens dona la benvinguda al Rosselló.
    El Consell per la República Catalana convoca un retrobament a Perpinyà, al “Centre del món”.
   El trajecte s’ha fet molt més llarg del que havia de ser. Passada la frontera el col·lapse de les carreteres és total. Els autocars s’aturen per a que els conductors descansin el temps reglamentari.
    Som dels afortunats que (molt tard) aconseguim arribar al recinte.
     Encara som a temps d’escoltar, a través d'un enregistrament des de la presó, el missatge del Vicepresident Junqueras.
     I escoltar i veure en directe el President Puigdemont. 
   Anteriorment per la ràdio hem escoltat altres polítics empresonats, represaliats  i exiliats.
     El retorn cap a l’autocar és llarg. 
    Per telèfon mòbil el  conductor ens comunica que no ens podrà recollir on ens ha deixat. Que els gendarmes l’han fet posar-se a la fila dels autocars i li impedeixen acostar-se al recinte on s’ha fet l’acte.
    I segons ens diu el nostre autocar és l’últim de la cua. Hem de caminar 6 quilòmetres per la vorera de la carretera. Al nostre autocar hi ha gent molt gran i gairebé se’ns fa de nit.
     La República és difícil de mantenir, però som imparables.