Fa alguns mesos, concretament
al desembre de l’any passat, vàrem assistir a un concert en directe al Carilló
del Palau de la Generalitat de Catalunya, a càrrec d’Anna Maria Reverté.
Ahir, en veure per la
televisió la signatura del Decret per a la consulta del 9N, vaig buscar les
fotografies d’aquell dia, i d’altres d’algun Sant Jordi o Mercè on es fan
jornades de portes obertes al Palau de la Generalitat.
No és casual que el
president Artur Mas, escollís aquest marc per estampar la ja coneguda signatura
que engega la possibilitat de que el poble de Catalunya pugui votar el seu
futur polític, i la seva llibertat si així ho desitja.
En aquell concert del mes de
desembre la carillonista va oferir un repertori popular, amb peces de “Queen”,
Lou Reed, i A. Winehouse, entre d’altres, i el va acabar amb la delicada “Alèxia”
de l’Esteve Fortuny de la Companyia Elèctrica Dharma, i el “Boig per tu” de Pep
Sala i Carles Sabater de Sau.
Escoltar des del Pati dels
Tarongers, música tocada amb campanes, és com ser sota una pluja de dolços
repics. És com si amb el dringar de les notes, ploguessin monedes musicals.
Monedes d’art, d’aquelles que enriqueixen de veritat i que els banquers no
poden acaparar. Són monedes medievals que ressonen entre les belles parets
gòtiques del Palau de la Generalitat.
Ahir, just després de la
signatura del president, vàrem veure alguns consellers i diputats que s’emocionaven.
També la gent que s’esperava a la Plaça Sant Jaume estava emocionada. I no és
per menys. Per fi podrem votar el que fa anys una immensa majoria de ciutadanes
i ciutadans de Catalunya reclama als carrers, a les places i fins i tot, com va
passar l’any passat a la Via de l’11 de setembre, a les carreteres del nostre
país.
Com és sabut, fa 300 anys,
amb l’entrada de les tropes borbòniques, el Palau va ser ocupat pels que es van
dedicar a intentar acabar amb les tradicions de Catalunya, i no en fa tants,
les tropes feixistes del general Franco perpetraren el mateix crim, i van
anul·lar la Generalitat, i tot el que van voler i poder amb la força brutal de les armes. Quan jo vaig néixer aquest
Palau era ocupat per la Diputació de Barcelona, i els seus presidents eren elegits pel dictador.
Com se sol dir, ha plogut molt des d'aleshores. I el sol sempre ha tornat a sortir, i ahir dissabte 27 de setembre va fer un matí assolellat.
El poble de Catalunya, a més
de l’arquitectura del Palau, ha estimat sempre el que representa la
Generalitat: el poder més proper, i en definitiva un acostament cap a la
llibertat.
La Generalitat, quan convé s’ha enfrontat als abusos dels que
detenen el poder, fins i tot quan els que ho feien eren els nostres propis
reis.
Què no ha de fer ara, si els que ens volen mantenir emmordassats són a
500 quilòmetres d’aquí? I a una distància més important encara en temes
culturals?
No és d’estranyar que aquest
Palau sigui peça cobejada pels enemics de la llibertat. Alguns ens voldrien
tenir sotmesos. El 9 N, tindrem la possibilitat de votar en pau i per la pau, i
de foragitar per sempre qualsevol depredador.
