“Per Nadal cada ovella al seu corral”

     Passejo per la fira de Nadal del meu poble.

     A cap parada no trobo el que cerco.

     - “Tenen Llibertat?” pregunto a un firaire.

     - “Fa temps que no en tenim” respon.

     No perdem l’esperança que el 2020 en tinguem una mica més.

     Per tercer any, no es complirà que tothom pugui ser a casa seva amb els seus.

      Les preses i els presos polítics ens estan donant una lliçó de fortalesa.

      Josa del Cadí. 

    Enguany en Jordi T. no ha pogut ser-hi. Ni la Carme, la Dolors, l’Oriol, Jordi C. Jordi S. Raül, Josep, Quim, ni massa represaliats i exiliats no han pogut  ser allà on haurien de ser: amb els seus.

Avenc de la Febró

T’atreveixes a creuar aquesta porta?

Baixa avall.

Caminant o despenjant-te.

Més avall encara.

A l’avenc il·luminat.

On el sol vol entrar a l’infern.

On el Baix Camp és a les fosques.

Entra a les entranyes de l'Avenc de la Febró.

Al pessebre, en lloc del bou i la mula hi ha una ratapinyada.

Quan estiguis saciada de silenci i foscor torna amunt.

Deixa les tenebres enrere.

Alça't a la Claror...

...i gaudeix de la llum.

Cabrera a la tardor

     Totes els estacions són  bones per fer una excursió pel Collsacabra. Per a mi la millor és la tardor.

     Alguns arbres han perdut les fulles, i els prats intenten la primavera.  

    Un bon lloc per gaudir tots els colors del Cabrerès és des del Santuari de Santa Maria de Cabrera, des d’on contemplem el Pla d’Aiats.

     Des del cim algú ha recordat que hi ha innocents empresonats.

     Els ocells contemplen el paisatge des d’una alçada privilegiada.

      Nosaltres també. Albirem Sant Julià a vol d’ocell.

     Cingleres i estimballs.

      Ens hem alimentat l’ànima d’ocres, marrons, grocs i verds.

     A l’hostatgeria preparen el dinar, el que alimenta el cos.

     L’arròs de muntanya. Sempre el demanem, ja és una tradició.

      L’aigua de Collsacabra és molt saludable, no n’hi ha de millor.

     És hora de baixar. Si la tardor és color, la tarda el satura.

     Han pintat un Vayreda a tocar de la pista.

     És un pintor prolífic.

     No l’hi manca inspiració.

Recordaré per oblidar

        T’explicaré els meus silencis de seda 

   viscuts a l’ombra d’una roureda muda.

        Com una engruna de vida salvatge 

   que s’esmuny en carenes llunyanes.

        Dibuixaré amb molt de compte paraules

    que no desvetllin els secrets del cor.

        I les faré viatjar pels congostos per on només passi el llapis i prou.

        Que regalimin per molses verdes

    i per velluts humits que escalfen el cos.

        Sota dels solcs de les muntanyes tardorals,

   som fruit dels batecs que el temps no s’endú.

        En les fondàries de l’ànima,                                                 (Foto: Carme Massa)

   seguint les teves passes hi veig passar tardes adormides que s’arrosseguen com fulles marcides per la tardor.