dijous, 28 de març del 2019

Ens jutgen a totes

     Dissabte dia 23 de març al Born de Barcelona es fa un acte de reconeixement a les dones empresonades, encausades i exiliades.
     Aquests dies, els que segueixen des de casa, el judici del procés...
  (també dit judici contra la democràcia per algunes associacions com Òmnium Cultural) han escoltat moltes vegades: “No lo sé”. “Lo desconozco” “Lo que consta en el atestado” “No me acuerdo”....
    “No me acuerdo”? Jo sí que recordo cada dia la presidenta Carme Forcadell i  la consellera Dolors Bassa que estan tancades des de fa més d’un any en presó preventiva.
    “Cap dona en l’oblit”. I recordem també cada dia les conselleres Meritxell Serret i Clara Ponsatí a l’exili.
     I les diputades Marta Rovira i Anna Gabriel també a l’exili.
    I encausades com la consellera Meritxell Borràs, o la  represaliada Tamara Carrasco, etc.
 Clara Ayats i Eulalià Bargalló canten “Que volen aquesta gent” i “Vull ser lliure” 

     Solidaritat amb Altsasu.
      Ovidi 4, amb Maria Mercè Marçal al cor:
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.

dijous, 21 de març del 2019

La història ens jutjarà a tots

     Any 1940. Lluís Companys pateix un judici farsa. La sentència ja està escrita abans de que comenci el procés.
     Fan seure Companys al banc dels acusats. Se l’acusa de rebel·lió militar. A la sala hi ha presents alguns falangistes.
    Els que participen de la farsa, abans de parlar demanen al que fa de jutge: “con la venia del presidente”.
   Llegeixen un informe policial, amb un enfilall de mentides sobre la seva persona. Companys es queixa dient que tot allò és fals. No el deixen continuar i li diuen que podrà exposar tot el que desitgi, “cuando le llegue la vez”.
     Els fiscals poden abocar a pler totes les calúmnies que volen.
    En finalitzar el consell de guerra el Molt Honorable President Lluís Companys fa una petita intervenció. A una de les darreres frases diu: “La historia nos juzgarà a todos
     Abans de condemnar-lo a mort, el president de la sala diu: “despejen la sala”.
     És el judici de la vergonya.
     El proper octubre farà 80 anys d’aquest assassinat d’estat.
    2019. Hi ha 9 persones en presó preventiva. Part de Catalunya segueix, per ràdio o per televisió, el judici a que són sotmesos a Madrid.
    En una manifestació escolto al carrer gent que crida: “No és un judici, és una farsa!!
    (Totes les fotografies són fetes al Maresme durant la travessa a peu de Cabrera a Argentona passant  pel Castell de Burriac. Excepte la darrera, la del pa, que és feta a un forn de Sants)

divendres, 15 de març del 2019

8 de març de 2019

     Ha passat una setmana de les manifestacions del 8M a Barcelona i a d’altres ciutats del món.
    A primera hora de la tarda algunes noies enllestien els cartells per enlairar a la manifestació.
     Impossible que els masclistes no escoltessin els eslògans feministes. Alguns dels que sordegen potser es renten el cabell amb fairy i malament rai si te n’entra a les orelles.  
    Les pancartes són imaginatives i iròniques: “Dona havia de ser... la que canviaria el món”. 
   “Ens volen enterrades i no saben que som llavor”.
    “Mani feminista, mani anti-feixista” 
    “Si en toques a una ens toques a totes”
   “Cap dona en l’oblit” Dolors Bassa, Carme Forcadell tancades a la presó. Altres dones jutjades com la Meritxell Borràs, sense llibertat, la confinada Tamara Carrasco, les exiliades: Merixell Serret, Clara Ponsatí, Marta Rovira, Anna Gabriel, la investigada per desobediència Anna Simó, l’alcaldessa inhabilitada Montserrat Venturós, les preses i les mares d'Altsasu...
     La Gran Via plena de gom a gom reivindica: Igualtat salarial”.
    Joves i grans juntes.
    Mestres i alumnes juntes.
    “Prou Patriarcat”
    “No som muses, som les artistes”.
   Com que algunes no tenim el do de la ubiqüitat, hem de córrer molt per arribar a temps a un altre acte feminista: l’actuació de la Maria del Mar Bonet.
    Dedica el concert a la lluita i les reivindicacions de les dones.  
    Concretament la cançó “Què volen aquesta gent” la dedica a la Carme Forcadell.
    El públic dret, picant de mans i cridant: "Llibertat, llibertat, llibertat!
    Un dels eslògans que es repetí fa una setmana va ser el de que cada dia hauria de ser 8M
   Avui, 15M és 8M.

dijous, 7 de març del 2019

Minves d’hivern

    Des del banc de les solituds l’hivern deixa passar els dies.
    Solitud de tantes fulles que resten en terra i ningú no ha recollit.
   Una claror assossegada il·lumina el migdia d’un hivern que fa setmanes que no és rigorós.
    Les aigües de la passada tardor, que va ser plujosa, reflecteixen els arbres que volen reverdir.
    Camins d’oblits, camins de tardes d’hivern.
    Tímidament una teranyina ha atresorat una mica de pluja que ha caigut aquesta nit.
    Perles a les branques.
    Diamants efímers, que no seran per a l’eternitat.
   La llum que tant havia minvat durant mesos ara retorna cada matí i s’allarga cada tarda.
    Cada any l’hivern se’ns fa llarg, i al mateix temps quan te n’adones s’acaba: demà ja és 8 de març.
   La primavera, que és femenina, enguany arribarà esclatant.