dilluns, 27 de novembre del 2017

Més lluny

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
(“Viatge a Ítaca” de Lluís Llach)
  La Marta és asseguda a una cadira mentre pren un cafè amb llet en una tauleta de la coberta del vaixell.
    - Puc seure? - demana el Carles assenyalant la cadira lliure que té ella al davant.
      - Sí - diu assenyalant la cadira.
      - Gràcies - diu ell mentre deixa l’ampolla de cervesa sobre la taula.
      - Saps quan re-emprendrem el viatge? - pregunta ella.
    - Crec que encara falten dies, setmanes segurament. - i mirant-li els ulls afegeix: - em dic Carles.
     - Jo sóc la Marta - diu mentre desa el llibre que llegia.
    - T’imaginaves que en ple segle XXI ens podia atacar un vaixell de pirates? Que ens segrestessin part de la tripulació i ens amenacessin com ho van fer?
    - Ho intuïa, però la veritat és que no pensava que es podien saltar totes les lleis del mar. - diu ella mirant l’horitzó a través dels vidres.
    - Ni tampoc que fossin tan innobles i tan cruels amb els presos que ens han fet... fa el Carles amb un posat greu.
    - Saps què et dic? - somriu la Marta - que entre tots tornarem a prendre el timó del vaixell.
       - Creus que arribarem a Ítaca?
      - Ens espera el poble, no podem fallar. La travessa ha estat llarga, quan el motor va fallar, no vàrem remar tots plegats? 
   Ens hem embadalit amb la lluna, amb la seva llum i també amb la llum del far que ens guia...
   ...ens vàrem prometre el sol quan el vèiem néixer.
    Segur que tornarem a veure fumejar la xemeneia del vaixell,
    a admirar l’estela que deixem enrere...
    ...a canviar de rumb, si convé, per entrar segurs a bon port.
    A creure en la bellesa, 
    a gaudir d’una posta de sol i tornar-nos a enamorar.
    El futur ens espera.




diumenge, 19 de novembre del 2017

Catalunya Dream Team 2017

   Un equip de somni fet per bones persones, valentes, demòcrates, pacífiques, lluitadores, republicanes, fortes...
  Elegit pel poble. Invencible!
  Junqueras, Forn, Mundó, Forcadell, Rull,
Cuixart, Sànchez, Romeva, Turull, Borràs, Bassa.

dilluns, 13 de novembre del 2017

Llibertat presos polítics

Llibertat preses polítiques, llibertat presos polítics.
Consol per al Desconsol 
No toqueu la Mesa del Parlament de Catalunya
Som República.
Us volem a casa!
No al 155
Llibertat presos polítics.
"Tornarem a lluitar, tornarem a somriure, tornarem a vèncer"

dilluns, 6 de novembre del 2017

Dos dies a l’Alguer

  El passat setembre vam passar una setmana a Sardenya, i dos dies els vam dedicar a visitar la ciutat més oriental del nostre àmbit lingüístic: l’Alguer.
    La ciutat ens rep amb una mica de mestral.
    Ens endinsem als carrers i les places del casc antic.
    Passegem pels carrerons, els més populars i també els més comercials, el passeig de sobre les muralles...  
   Quina diferència d’ànims entre el primer dia que hi vam estar, i el darrer!
  Entremig de les dues visites a l’Alguer, a Catalunya i concretament a Barcelona van començar les detencions i registres al Departament d’Economia, per part de la Guàrdia Civil, per intentar aturar el referèndum de l’1-O.
  El segon dia l’Alguer seguia igual d’admirable que el primer, però nosaltres dúiem la pena a dins. 
  Encara que fóssim lluny de casa, ens assabentàvem de la repressió, dels carrers ocupats per la gent, de l’arribada als ports de Barcelona i Tarragona de vaixells carregats de policia espanyola... No ens crèiem que un dels vaixells anava tatuat amb el Piolin i altres dibuixos de la nostra infantesa.
 L’Òmnium Cultural de l’Alguer està fent una labor de recuperació i manteniment de la llengua catalana molt lloable.
   Que poc imaginàvem que al president d’Òmnium li restaven poques setmanes de llibertat!
   L’entrada al Port de Barcelona ens va fer respecte. Una mica endevinàvem que hauríem de resistir. 
   Tampoc no ens imaginàvem tanta violència contra els que van votar el dia del referèndum.
  Una de les ciutats més boniques de la Mediterrània ens portarà sempre records d’incertesa.
  Mantenim, però l’esperança de tornar-hi, en temps més propicis per a la nostra nació.