S’acaba el mes de juny. Enguany la primavera marxa a poc a
poc i les matinades són fresques. Les acàcies han deixat el terra encatifat de
groc, com si encara fóssim en temps de corpus.
De l’ànima del foc en surt el
color groc, i el destil·la com or líquid. La seva llum ens arriba intensament.
El groc és el color talismà del mes, de la flor de l’acàcia, de la de la
ginesta, la sempreviva i altres flors boscanes. Dels camps de blat i altres
cereals que ja són a punt de ser segats. És la promesa del pa.
Els dies de juny s’allarguen tant que quan
contemplem el sol que es pon, és tan tard que ens podem fer una idea de la
sensació que deuen tenir els països nòrdics que gaudeixen del sol de mitjanit.
S’acaba el mes de les principals revetlles a
l’aire lliure de l’any. Dels focs i de les coques de Sant Joan i de Sant Pere.
De les fogueres que ens arrelen als costums dels nostres ancestres.
El foc que fascina els infants i fa recordar els grans. Que
desvetlla un enigma, aquell que diu que a vegades per construir el futur cal
cremar algunes coses del passat. Per a fer-nos renéixer de les seves cendres,
com l’au mitològica. I em sembla que l’au que sorgirà d’aquest final de juny
volarà molt alt.
Demà acaba el mes de juny. En vindran d’altres, ens
ho diu l’himne dels Segadors. Abans de que arribi demà, milers i milers de
persones ompliran el Camp de Futbol del Barcelona. Particularment crec que serà
més emocionant que una final de champions. Molt més!
Resten poques hores per a que comenci el
Concert per la Llibertat. Llibertat amb L doble de Lluita, de Lluís Llach, i de Llum... “Una llum que ens crema els ulls” cantarem gairebé 100.000 persones al
Camp Nou, i moltes més als carrers i a la resta de cases de Catalunya.
El groc
del juny s’acaba, i en el seu mantell deixarem marcats quatre solcs rojos. Per quan vingui un altre juny.