A reveure

El dia s’acaba.

Un ocell m’ho anuncia a la finestra.

Fins i tot les roses més boniques algun dia es marceixen.

Resten els records.

La dolçor de molts instants.

Les revoltes perdudes.

Les petites victòries.

Aquest blog farà unes llargues vacances.

Com les que fèiem quan érem infants.

Ha esgotat les 7 vides.

Ha fet bones amistats.

Sempre en bona companyia.

Si la sort ens acompanya...

... seguirem la nostra fita.

Quan calgui tornarem a Urquinaona, perquè "els carrers seran sempre nostres".

I un dia ens retrobarem.