Oh, perla encisada! Perla buscada durant tant i tant de temps!
Qui hauria mai imaginat
descobrir nu el teu orgull
entre les roques desgrenyades
per la sal del mar (Mediterrani)
i del vent (la tramuntana)
Pau
Riba A quan van 3 unces de lletres? Són per fer paraules.
Posi'm mitja lliura de versos
per fer un poema curt. Cadaqués, ara que et torno a mirar des de la finestra dels meus records
sento, amor, intenses les nostres rialles
quan la mar deixava perles a la teva
pell. Passejàvem pels carrers de la vila també pel carrer de l’Amargura
i a la platja de les petxines
i per l’illa de les gavines.
La mar (em deies) és femenina
com la terra, com l’onada
com una carícia divina
de la lluna que s’amaga.
La mar és com una dona (insisties) que estima.
de mirada perduda
i llavis salats.
(I jo et deia) De mirada blava com el cel
de mirada verda
com l’aigua de la mar.
De (deies tu) color de mel que s’emmiralla
als encenalls d’aigua
que resten a la sorra quan neix el dia.
del Cap de quers
quina claror que feia el sol
com escalfava la lluna!