Simfonies

Simfonia en do

Tu i jo tenim un do:

aprofitem-lo.

Simfonia en re

Com aquell que no fa re:

t’estimo.

Simfonia en mi.

Acosta’t a mi

tremola amb mi.

Simfonia en fa

No em fa mal

esperar-te.

Simfonia en sol

entre les branques

no camino sol.

Simfonia en la

La lluna poua el creixent.

La companyia.

Simfonia en si

Sí que  vull

si tu vols.

Cadaqués

Oh, perla encisada!

Perla buscada durant tant i tant de temps!

Qui hauria mai imaginat

descobrir nu el teu orgull

entre les roques desgrenyades

per la sal del mar (Mediterrani)

i del vent (la tramuntana)

 Pau  Riba

     A quan van 3 unces de lletres?

Són per fer paraules.

Posi'm mitja lliura de versos

per fer un poema curt.

    Cadaqués, ara que et torno a mirar

des de la finestra dels meus records

sento, amor, intenses les nostres rialles

quan la mar deixava perles a la teva pell.

   Passejàvem pels carrers de la vila

també pel carrer de l’Amargura

i a la platja  de les petxines

i per l’illa de les gavines.

       La mar (em deies) és femenina

com la terra, com l’onada

com una carícia divina

de la lluna que s’amaga.

   La mar és com una dona

(insisties) que estima.

de mirada perduda

i llavis salats.

   (I jo et deia) De mirada blava

com el cel

de mirada verda

com l’aigua de la mar.

  De (deies tu) color de mel

que s’emmiralla

als encenalls d’aigua

que resten a la sorra quan neix el dia.

Arrelats a la fita

del Cap de quers

quina claror que feia el sol

com escalfava la lluna!

 

En femení

     Quan era petita em feia molta ràbia que els mestres si em veien plorar em diguessin: “no llores, que es de niñas”

      O quan algun company, amb ànim d’insultar em digués: “no siguis nena”.

      També jo mateixa quan era jove havia rigut si algun amic de la colla explicava algun acudit masclista o homòfob. Fins i tot jo n’havia explicat i ara m’avergonyeix.

     Em provoca perplexitat que els Mossos s’anomenin genèricament mossos, així, en masculí, quan hi ha moltes mosses que són dones policies. I si genèricament en diguessin Mosses d’Esquadra? Per què no? Totes les components d’aquest cos són (o haurien de ser) persones, oi?  I la paraula persona ens aplega a totes, siguem dones, homes o de qualsevol singularitat o col·lectivitat LGTBIQ

      Abans que esborressin aquestes pintades i grafits hi deia: “Aquí es censura, reprimeix i tortura com en dictadura.”

      El dia 8 de març és el dia de la dona. De les feixistes també? De les reines, que de passada són súbdites del “seu” rei, també? De les infantes que es vacunen quan no els toca també?

      Una veïna que malgrat tenir 86 anys encara no ha estat avisada per anar a vacunar-se em deia: Les infantes es van vacunar a l’estranger? Segur? “vols dir que no hi van anar vacunades ja des de casa?” Està indignada i té raó. 86 anys de raons i al CAP de Sants li diuen que no hi ha vacunes de la Covid per a ella, que quan n'arribin li telefonaran.

N’estem fartes que històricament hagin amputat el cos de la dona.

      Volem caminar tranquil·les pel carrer, i per tot arreu, sense que cap home ens faci cap tipus de comentaris: ni amables ni desagradables: que s’ho guardin per a ells... que prou pena tenen!

Trencadissa femenina. Ja és hora!!

La República és femenina. L’estelada també.