Cants per la llibertat a Sants

   Fa més d’un any que un grapat de persones canten cada dia (de dimarts a divendres) a la plaça Bonet i Muixí de Sants, 4 cançons per reivindicar la llibertat de les preses i presos polítics.

  Actualment, encara hi ha tancats a diferents presons: Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Quim Forn.

   El “Nou cant dels ocells”, es canta amb la lletra que va fer en Salvador Espriu a petició de la cantautora Marina Rosell.

Escolta cants d'ocells,
el vent en els penells
de la claror, no gaire
aixec d'ales al blat,
d'on ve, just desvetllat,
el bleix primer de l'aire.

En el meu aspre cor,
intacte, ple tresor,
l'enyor de l'oreneta.
Ja no combat l'esglai
ferint puntes d'espai,
corba subtil, sageta.

Esbat ordits de fum.
Xop d'esplendors de llum,
nu sota l'or del dia,
senyorejant camins,
segueix somnis endins:
et guia l'alegria.

    També cantem “l’Estaca” de Lluís Llach.

“...Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant, 
i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran. 
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant, 
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant: 

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. 

Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja. 

Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, 

segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar...”

   Faci fred, vent o a vegades protegits de la pluja, els cantaires irreductibles canten tossudament contra la presó injusta i l’exili forçat.

   Fa poques setmanes se n’ha afegit una altra: el “Cant de lluita” del grup musical “Roba estesa”.

“Som en acte de protesta, som mans fredes vora el foc

Som la veu de la revolta, netes de la por i el dol.

Disfressades d’utopia emprendrem, lluny del dolor,

la recerca de la vida, a cavall de la raó.

Coincideixen les mirades, fixades en l’horitzó

Potser avui farem victòria, potser enterrarem el plor.

Doncs ens mantindrem alçades, ja no ens veuran de genolls

El sol mantindrà la flama, la lluna encendrà passions.”

    S’acaba la cantada amb “els Segadors”.

“...Que tremoli l'enemic

en veient la nostra ensenya,

com fem caure espigues d'or,

quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç, defensors de la terra...”

   I encara es crida un eslògan: “Prou repressió, ni exili ni presó!!!”

Aiguabarreig

    Un instant sublim, un espai únic: l’aiguabarreig del riu quan arriba a la mar.

   El petó que li fa el riu a la mar, i en aquest cas amb doble motiu, ja que el riu és el Besòs.

   L’aigua que hi ha entremig és riu i és mar. És aigua dolça i salada. 

  Suposant que no fos contaminada (somniar és gratis) l’aigua no és bruta, són sediments vinguts del Barcelonès i del Vallès.

   Als confins entre l’amistat i l’amor.

  On es troben les dues aigües és un espai enigmàtic, adorable, inexplicable com l’espai indefinible on es troben el sexe i l’amor.

   La mar és la terra promesa dels rius. Inútilment hi aboquen les seves aigües dolces.

   Uns corbs marins s’eixuguen el plomatge.

    Al passeig una tortuga, descansa. 

   Possiblement ha fugit del riu per por de ser arrossegada? 

   Entre pluja i pluja: contemplar la mar. No calen més paraules.

    Mirar el cel on algú dibuixa símbols i lletres il·legibles.

    I deixar-se portar.

Pensaments tardorencs

     Diuen que cada dia és el primer d’una nova vida. 

    Potser és una exageració. O no.

      Un dia és simplement l’endemà d’un altre.  

    Igual com una tardor és la següent de l’anterior.

    Collserola observa com el dia neix a la ciutat.

    La ciutat veu finir el dia a Collserola.

    La tardor té una atmosfera misteriosa que no coneix la nostàlgia. 

    La nostàlgia o l’enyorament, si de cas la portem els humans, al cor i a la mirada.

    La tardor té més futur que passat i es viu en present. 

   Sota la llum de les fulles d’un castanyer la tardor mira els ulls a la vida, ens protegeix, ens abriga. 

    Als boscos frondosos tant se val que no hi hagi cobertura. El que hagi de passar, passarà.

    Cal triar? 

    Hi ha vida més enllà de la tardor. 

    Els fons de la bandera és groc.

    El meu estel és roig.

Quan la tardor

     Quan la tardor obre finestres per dir-te bon dia.

    Quan la tardor fa un any que dura i comptes les hores que falten per a que s’acabi.

    Quan la tardor et diu que ja l’havies viscuda abans.

    Quan la tardor t’acoloreix el cor.

    Quan la tardor és una platja deserta.

    Quan la tardor et diu que ja no fa temps per banyar-se.                  (Foto: Antoni Pujol)   

    Quan les onades arriben com un moviment de la mar de Debussy.

    Quan la tardor es el bressol de tots els blaus de Lluís Llach.

    Quan la tardor és calma.

    Quan la tardor et mira amb tendresa.

Quan el sol segueix essent el regal de cada dia.