dilluns, 20 de febrer de 2017

Sí, volem acollir


  Si algun dia necessitéssim ajuda, ens negaríem a acceptar-la? Ens podem imaginar que un mal dia podem estar ferits, o famolencs, abandonats, perseguits, exhausts... Ens agradaria trobar uns braços oberts?
  Algú que ens curés les ferides, que ens donés un plat de calent, i un sostre digne? Algú que ens retornés l’esperança que vàrem perdre sota les runes de la nostra casa bombardejada?
   Si algun dia estem faltats de feina, ens agradarà que algú ens doni un cop de mà? Que algú ens doni una tarja i ens digui: “vés allà i digues que vens de part meva, que seràs ben atès”
   Si Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Jaume Sisa, Marina Rossell, Paco Ibáñez, Manolo García, Sílvia Bel, Elena Gadel, Dani Macaco, els Dharma, els Gossos, Fermín Muguruza, Txarango, les principals colles castelleres de Catalunya i molts d’altres artistes donen suport a les entitats que ajuden els damnificats per les guerres i els èxodes massius, no els hem de fer cas?
  Hem escoltat les músiques que, com en un macro-cercavila, dissabte 11 de febrer ens van convocar per a la gran manifestació del dissabte 18. Hem escoltat els parlaments de la bona gent que treballa desinteressadament per intentar humanitzar les fronteres.
  Els que es fan rics amb el negoci de l’armament no han escoltat res. A ells només els interessa el so del dolç dringar de les monedes. L’olor embrutida dels bitllets de curs (il)legal. Les rialles que compren amb els guanys, tapen els plors dels infants que han mutilat amb les bales i el foc que aquests negociants de la guerra i la mort han venut als seus botxins.
   Quan es va convocar la manifestació, no em va costar gaire imaginar que seria molt nombrosa. 
  Un país com Catalunya, que ha sofert tant no podia fallar. La ciutat de Barcelona, que ja en temps del Quixot tenia fama de ser “ciutat alberg dels estrangers, hospital dels pobres, pàtria dels valents”, ha tornat a omplir els seus carrers per defensar una causa justa.
   Sí, volem acollir. L’Ajuntament de Barcelona, i molts d’altres ho volen.
   La Generalitat de Catalunya també.
   La nova República que s’està gestant a Catalunya, serà solidària. 

34 comentaris:

  1. És tant trist que sempre sigui el poble qui ajuda als més necessitats mentre observem a de braços caiguts a qui ens cobra per gestionar el nostre món.
    Alguna cosa molt gran ha de passar algun dia d'aquests.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha pobles sencers abandonats mentre hi ha qui no té casa.
      Hi ha explotació infantil mentre hi ha gent que necessita feina.
      Es llencen tones de menjar mentre hi ha qui passa fam.
      Sí Joan, alguna cosa ha de passar.

      Elimina
  2. Avui les fotografies s'acompanyen de la força del teu crit per tots aquells que són forçats a desplaçar-se fugint de la misèria i de la mort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Darrerament estem sabent que la riquesa mundial està repartida entre unes quantes dotzenes de persones, mentre milions han de desplaçar-se. Una gran injustícia.

      Elimina
  3. No voler acollir és inhumà, egoista i mesquí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ser solidaris és voluntari. El que és inhumà, egoista i mesquí és enriquir-se organitzant guerres i explotar la població més feble. Fer negoci amb la mort dels altres.

      Elimina
  4. Volem acollir, almenys alguns, però això depèn de les institucions. És Madrid, ara per ara, qui posa el fre a l'acollida, però si realment l'Ajuntament de Barcelona vol, i el Govern de la Generalitat vol, haurien de fer cas omís de les ordres externes i tirar pel dret. No n'hi ha prou amb sortir al carrer, ens han d'escoltar i fer cas. Si no ho fan les institucions, sortir al carrer haurà servit de ben poc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És tal com ha de ser. Les institucions són les que s'han de posar d'acord. La Generalitat i els ajuntaments han d'exigir al govern de l'Estat que compleixi els acords.
      El govern central (Madrid), és qui té les competències, i diguin el que diguin els demagogs, és el responsable d'obrir fronteres, i sabem que en això, també es fan els sords.

      Elimina
  5. El govern central ha d'obrir ulls i oïdes per escoltar el clam de milers de persones en favor dels refugiats. Estic d'acord amb Joan. Alguna cosa molt gran ha de passar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que estem esperant fa temps Mari. Un gest desmesurat, com diria Martí Pol.

      Elimina

  6. Ja és ben trist que per una cosa així, també ens haguem de manifestar. I al mateix temps dona esperança en aquest nostre país i en la nostra gent que es faci amb tanta contundència.

    La republica catalana serà solidària segur... sempre hem tingut una solidaritat super demostrada, amb les catàstrofes, amb les ajudes, amb la Maratò, amb el recapte d'aliments.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és trist que haguem d'exigir a l'Estat el que els hauria de sortir del natural: administrar amb justícia els mostres impostos, per ajudar a qui ho necessita. No pas per a que s'ho reparteixin, com hem vist darrerament, les famílies més irresponsables d'aquest estat anomenat "monarquia constitucional".
      Has posat uns bons exemples de la solidaritat del poble català envers els febles, Carme.

      Elimina
  7. Avui no sóc gaire optimista, perquè davant una manifestació i un concert tan impressionants com aquests, davant el clam de tanta gent disposada a exigir als governs la seva responsabilitat en aquest tema, tinc la impressió que de ben poc els servirà a la gent que ho necessita... Potser el suport moral no els serà suficient, i els governs difícilment renunciaran al negoci de l'armament... Tant de bo m'equivoqui!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És difícil ser optimista davant tanta necessitat i de tant de crim. Però només ens resta l'esperança i l'actitud per exigir solucions als responsables.
      Empènyer i empènyer Montse.

      Elimina
  8. Estic una mica d'acord amb la Montse...Si els que ho han de fer possible no volen escoltar el què la gent solidària els demana, no sé pas com es pot solucionar tot plegat...Perquè del suport moral els que volen ser acollits, segurament no en sabran res!
    Jo em el què no estic massa d'acord, és que per ser solidaris ens guiem pel que fan els artistes que se'n proclamen, penso que també és una manera de promocionar-se...Perdoneu, ja veig que avui estic una mica negativa, potser perquè acabo d'escoltar que en un altre país( ara no recordo quin) la fam es considera com una epidèmia nacional, perquè com que estan en guerra fa molt de temps, la gent no pot treballar els camps i és clar, no hi ha menjar...
    Petonets, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Justament la major part dels artistes que van col·laborar al concert del Sant Jordi, ja no necessiten promoció. El Serrat ja està consagrat, el Llach retirat, el Sisa, el Manolo García, la Marina Rossell, ja han fet la seva carrera, el Paco Ibàñez encara més...
      A aquests països que fa dècades que estan en guerra: qui els proporciona l'armament? Qui se'ls queda la matèria prima?
      Faig preguntes M. Roser, jo tampoc tinc les respostes.

      Elimina
  9. Espectacular! Tant de bo s'arribi a una solució d'un problema tan gran i dolorós. Ja és ben trist que la guerra sigui un negoci.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Van passant els dies Glòria. La majoria de governs no han volgut veure, ni escoltar, la gentada que es va manifestar.
      Tristíssim!

      Elimina
  10. Xavier, estoy esperando que se deje de hablar tanto y se haga un poco más (del tema). Mentres els que poden pendre decisions, sembla que es dediquen a unes oltres "feines".

    Com sempre m'agradan molt els teus treballs, salutacions.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que es posin d'una vegada a treballar pel bé de les víctimes. I per la pau. Tens raó en això que dius J. Antonio.
      Gràcies

      Elimina
  11. vaig ser a la manifestació impressionant la gernació aplegada per exclamar que volem acollir ....

    ho has fet i dit en unes imatges magnifiques i uns mots ben escollits ...gracies Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Elfree, per participar. No ha passat ni una setmana i sembla que no s'hagi fet. Els malànimes causants de tot aquest mal miren cap a una altra banda.
      Però sí que va passar i d'altres ciutats es manifestaran també.

      Elimina
  12. "Qui doni aigua o pa a algun d'aquests pobrets en nom meu, entrarà al regne dels cels."
    Si ho fem en nom de la República, doble glòria per a nosaltres.

    ResponElimina
  13. És imprescindible que els polítics assumesquen aquesta responsabilitat ja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imprescindible com bé dius Novesflors. I urgent!

      Elimina
  14. Jo no vaig estar a l'acte ni la manifestació, però he firmat. Hi ha diferències entre les persones i també entre les nacions pel que fa a temes com aquest.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que sigui per un tema tan dolorós, o potser per això, Catalunya és capdavantera. Sí que hi ha diferència Helena.

      Elimina

  15. Fa molts anys que treballo sobre qüestions de refugiats i població desplaçada, així com temes d'estrangeria en relació a la llei. Espero de debò que no tot quedi en la bona voluntat i que una futura República tingui en consideració polítiques rupturistes a fi de canviar realment les coses.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  16. Tant de bo sigui tal desitges Jordi. Fa molta falta un gran canvi d'actitud envers els febles.

    ResponElimina
  17. Xavier presentes un reportatge molt humà, peró en la mani, he sentido a mi lado, "yo en mi casa no dejo entrar a nadie, que después no puedo hacer que se marche".

    Explíquese BIEN todo¡ y NO a la mala "prensa" de ciertos sectores que lo que pretenden es generar mal estar sin importarles lo que realmente importa: LA GENTE, LOS SERES HUMANOS QUE ESTÁN PADECIENDO Y MURIENDO por intereses de unos H.P.

    Un saludo grande.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'expresses molt clarament i rotunda J. Antonio.

      Elimina