diumenge, 16 de juliol del 2017

Com dues gotes d'aigua

  La tarda abans havia fet cel rogent... “No acabis la frase” tornà a dir la Míriam.
   Deixa’m dir que no va fer vent. Recordes com es deia aquell poble, tan petit on vàrem pujar? 
   “Quin?” 
  Sí dona, aquell poble, enlairat i emboirat,  on vam pujar a finals de primavera, aquell matí que plovia...
   “Vols dir aquell on mentre hi érem va parar de ploure? Als vessants de la serra de dallonses?”
    És cert, va parar de ploure, el ressol foradava el cel.
   “Quina llàstima que heu pujat en un dia emboirat, no vàreu veure les vistes panoràmiques”. Em va dir la Cristina. Ella segur que sap el nom del poble.
     I les vistes de proximitat? No diuen que al mal temps cal fer bona mirada?
    Arrengleradetes s’assemblen com dues gotes d’aigua.
    Crec que només hi viuen dues persones, i aquell matí no en vam veure cap de les dues. Només una guineu que buscava el dinar prop d’un marge. I que es va amagar abans de que pogués fer-li una fotografia. “És que no li agrada que l’apuntin”
    L’aigua mulla, el foc crema.
   “Has descobert la sopa d’all?” Em preguntava la guineu des del seu amagatall.
Hi ha coses que són tan naturals que no caldria haver-les de repetir, li dic a la desconfiada guineu. Oi, que el més natural en democràcia és votar? 
    "Pel que sé" diu la guineu: "Per fer una truita cal trencar els ous, i per votar cal tenir urnes."
   Quan érem a baix la boira va escampar i es veia la serra gairebé completa. I l‘ermita de la Mare de Déu del Montsant.
    “Ara m’ha vengut el nom al cap ma maire: Aubarca!”
   Albarca per als de la terra baixa.

26 comentaris:

  1. Anem trencant ous perquè tot aquest meravellós patrimoni amb gotes incloses sigui completament nostre i lliure de saqueig

    ResponElimina
    Respostes
    1. "La gallineta diu que no n'hi ha prou,
      cal seguir trencant ous
      no tindrà cap més ou calent
      el que d'ella s'aprofita.
      La gallina ha dit que no,
      visca la revolució"

      Elimina
  2. Aquestes fotografies de les flors xopes d'aigua són encisadores!
    Un post preciós, com sempre.
    Si en coneixes de llocs meravellosos, que bonica és la nostra terra!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Glòria. El Priorat té racons preciosos. Imagina't amb bon temps.

      Elimina
  3. poètiques i refrescants les imatges i els mots a vessar de gotes

    ResponElimina
  4. M'encanten les fotos dels detalls de flors i herbes amb les gotes... totes totes que boniques i el sol rere la boira... també.

    I la història ... se t'endú, lliscant... suaument per un pendís de boira.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no podem contemplar immensos paisatges, la bellesa es pot trobar en petits detalls. Lliscarem fins l'1 O.
      Gràcies per passar per aquí en el teu dia, Carme.

      Elimina
  5. Et vares ficar en un bon mullader! 🌧️ 😊 🌧️

    ResponElimina
  6. Són delicioses aquestes perletes d'aigua amb què la natura s'enjoia per al gaudi del caminant assedegat de bellesa! Aquests instants, de vegades ja justifiquen tota una eternitat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una eternitat!! Vas molt enllà Montse... És un bon contrast comparar l'allargada de l'eternitat amb el poc que duren dues gotes d'aigua. Tot és relatiu, també la bellesa, però estic amb tu, aquest cop és subjectiva.

      Elimina
  7. Molt boniques les fotos de les flors xopes de rosada i de les cases difuminades darrera la boira...Veig que per fi li ha vingut a la memòria el nom del poble, però a mi m'agradaria saber on és la "serra de dallonses"...
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La serra de dallonses és la del Montsant. Per això l'ermita és la de la Mare de Déu del Montsant.
      Gràcies per la teva mirada M. Roser

      Elimina
  8. Que curiós que pugui ser tan bonica una branca amb gotes d'aigua...

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aigua és un fenomen de bellesa misteriosa. Des d'una gota fins a un oceà.

      Elimina
  9. Les vistes de proximitat superen a les panoràmiques en aquest cas. Aquesta rosella que és "al mal temps bona cara", amb la seva vermellor dins la pluja, és una fotografia que impacta.
    Hi ha una gota en l'altra fotografia que no és del tot com dues gotes d'aigua, perquè s'inclina cap amunt. L'excepció!

    ResponElimina
  10. Deu ser molt meritori per a una gota d'aigua aguantar-se en equilibri damunt del bri, mentre totes les altres són vençudes per la gravetat.
    Et fixes en tot Helena.

    ResponElimina
  11. Aquí és on la meva germana Cèlia i la seva família tenen casa. La primera que van tenir, molt ben abillada per dins perquè la família és d'antiquaris, la va desfer un llamp fa pocs anys, i em sembla que ho vaig explicar: un llamp per dins de dalt a baix de la casa. Ara viuen en una altra més nova.
    ¿Saps un joc petit de plàstic, on hi ha una corba en espiral i has de fer pujar una boleta metàl·lica? En diem la pujada a Albarca, perquè és així realment.
    Una abraçada, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Cèlia té bon gust, ha sapigut triar bé un poble on tenir-hi casa.
      Esperem que Santa Bàrbara els la conservi sempre.
      Que lluny queden aquests petits jocs manuals, ara que tot són jocs electrònics o digitals.
      Gràcies per pujar a Albarca amb nosaltres, Olga.

      Elimina
  12. La collita de fotos aquell dia va ser molt especial. L'aire que donen les gotes de pluja a les plantes és molt místic, ja veig que a tu no t'atura cap element quan tens ganes de trescar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara estem aprenent a saber trobar moments positius a les petites adversitats, Xexu.

      Elimina