diumenge, 23 de juliol de 2017

Tornar a Besan

   La Trini i el Pep fa més de mitja hora que pugen pel camí de ferradura quan albiren Besan, que dorm al fons del barranc, aprofitant el darrer sol de la tarda.
   - Ningú diria que lo nostre poble està abandonat - diu el Pep aturant-se una estona a respirar.
   - Jo no li considero - exclama la Trini - El veig com sempre.
   - Però ja fa molts anys...
    De tot fa molts anys per a ells. S’ha acabat la pujada, ara el camí és planer i entre herbes. Fins i tot fa una mica de baixada.
     - Recordes els que vivien aquí?
    - Com m'haig d'haver oblidat d'ells - respon el Pep - si la pubilla d'aquesta casa festejava amb lo mosso de casa Felip...
   Els arbres i la vegetació són els que principalment viuen actualment als carrers de Besan.
    - Vols que hi entrem Trini?
    - É perillós Pep
    - Sí, ja vigilarem que no s'esfondri lo terra.
    - Quins farts de treballar ens férem aquí a dalt Pep!
    - No sempre treballàvem Trini...
    - Au ves! Sempre estàs igual tu!
    - Aquí vàrem batejar les nostres fills.
    - I enterrar les nostres padrins.
    - Eres feliç Trini?
    - Encara ho sóc ara home, només de poder-ho recordar.
    - Lo nostre carrer es manté bastant bé. Que bé ens ho passàem a les Festes Majors, Pep.
     - Ara ho reconeixes? No m'ho deies pas quan érem fadrins, sempre fugies...
     - No sigos ruc, ja saps que ho feia veure...
    - Vos dir que aqueixos no tenen la roba eixuta ja? 
    - Diria que sí Trini.  Deu fer més de 10 anys que està estesa...
     Abans de marxar aprofiten per tornar a visitar casa seva.
   - No trepitjos que s’esfondraria.
   - Ara som més lleugers Trini, segur que aguanta lo nostre pes.
     Fan una darrera mirada a Besan, abans de baixar de nou cap a Ainet, allà on fa anys que dormen.
     - Mira Trini, un bolet pallarès...
    - No sigos més fantasma de lo que ets Pep. - diu la Trini sense poder amagar un ample somriure  - I deixa de mirar lo terra - afegeix.
  Alcen la vista i albiren lo Covil i la serra de Màniga. El sol encara il·lumina els cims, mentre que Besan resta ensotat. 
    I la llum s'apaga. 

20 comentaris:

  1. Que ja has fet vacances muntanyenques aquest any, ho dic pel post...A mi els pobles abandonats em provoquen una sensació de tristesa, pensant en les històries que persones que com en Pep i la Trini i devien haver viscut...I segur que ara són més lleugers, però de totes maneres que no s'embranquin, que aquest terra sembla molt insegur. Recordo la meva padrina que un dia se li va ensorrar el terra de la masia on vivien( masovers) i va anar a parar a la cort de les mules; de miracle no es va fer res.
    Bona tarda, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara no hem fet les vacances M. Roser. Com que anirem molt a prop de Besan, he rescatat unes fotografies de fa uns anys per anar fent boca.
      La teva padrina tenia un bon àngel de la guarda.

      Elimina
  2. M'ha agradat llegir el nom d'Ainet. Tinc una veïna que a la seva filla li ha posat Ainet. I com que sa mare es francesa, jo que m'imaginava que li havien posat Ainette. I no! em va dir que era un poblet que es deia Ainet i jo no el coneixia.

    Me l'acabes de presentar, vora Besan. Una història nostàlgica de poble i de vides...

    Bones fotos. Tinc pendent una bona estada llarga al Pallars... que sempre hi hem anat de caps de setmana i amb el temps just...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha dos pobles que es diuen Ainet. El de Besan, que és a la carretera de la Vall ferrera, i Ainet de Cardós, que és a la vall del costat, a pocs quilòmetres.
      A més també hi ha Aineto, prop de Lladorre, també a la vall de Cardós. I Aneto a l'alta Ribagorça ja a la Franja de Ponent.
      Ja voràs com seràs benvinguda al Pallars Carme.

      Elimina
  3. Ha de fes impressió caminar per un lloc així.
    Boniques imatges!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem pujat un parell de vegades a Besan i sempre l'hem trobat solitari. El fet que no hi arribin els cotxes i que el camí sigui costerut selecciona molt els visitants.
      Gràcies Joana.

      Elimina
  4. quina pena els pobles abandonats i quin goig que fa encara ....amb tanta falta d'habitatge i de feina seria important rehabilitar aquest pobles, donar-lis vida i repoblar-los ....les fotos bellíssimes Xavier

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Elfree.
      Enguany fa 50 anys que Besan va ser abandonat. Mig segle de solitud, interrompuda només pels visitants esporàdics, i pels que sense viure-hi encara hi tenen casa.
      La vida és molt llarga i no descarto que algun dia, justament pobles com aquest, tornin a ser vius.

      Elimina
  5. Després d'una excursió així jo veig clarament que la Trini voldrà bolet per sopar, els records sempre obren la gana.

    ResponElimina
  6. Impressiona passejar per un poble abandonat, sobretot si hi has viscut. Així són els boletes pallaresos? :-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veritablement per un antic habitant ha d'impressionar veure les cases del propi poble agonitzant.
      El bolets pallaresos són iguals que els altres. Aquest és únic i no ha estat retocat amb photoshop, és tal qual estava. Com a molt lo Pep, que és molt de la broma, hi va col·locar els dos bolets esfèrics a la base.

      Elimina
  7. El què s'han perdut els que no han conegut la vida de poble...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament en aquest poble, com als altres, hi va haver de tot: drames i alegries. Foscors i clarors. Vida!

      Elimina
  8. Veus, a mi no em fa posar trist veure un poble abandonat. Penso en la felicitat que hi va passar molta gent aquí, que per cert és la primera vegada que sento el seu nom, i de ben segur que hi he estat ben a prop.

    Bon estiu, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els pobles abandonats em fan pensar molt. En el que eren i el que son. Com tots nosaltres.
      Besan és a la Vall Ferrera, abans d'arribar a Alins. A una hora de pujada a peu per camí costerut.

      Elimina
  9. T'imagines que la gran ciutat algun dia pugui quedar abandonada, i els arbres i arbustos creixent pels carrers, tot buit de gent i deteriorant-se? Quants pobles com aquest Besan hi deu haver?

    ResponElimina
  10. Espero que quan això que dius passi nosaltres (ni els nostres besnets) no ho haguem de veure. Penso que algun dia passarà, potser falten uns quants milers d'anys, però tot té el seu principi i el seu final.
    Hi ha molts pobles com aquest a Catalunya. Els dels Pirineus tenen un atractiu especial. Malgrat les ventades i les nevades es mantenen bastant bé.

    ResponElimina
  11. Ostres, el gairebé inexpugnable poblet de Besan! Encara tinc malsons quan recordo aquell camí, fa dos estius, amb una calor insuportable i unes mosques que ens impedien parlar perquè ens entraven a la boca... Amb tot, una vegada allà prou que vam gaudir de l'especial bellesa d'aquest poblet abandonat... Recordo que a l'ermita que es troba més amunt, Sant Miquel de Besan, hi havia roba d'home, un sarró, alguns estris per fer creure al visitant que hi vivia algú i que anés amb compte a fer bretolades... Em va encantar, però per aquell camí no hi torno a pujar mai més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo que vas comentar que hi havies pujat Montse. Disculpa la tardança en contestar. Era al Pallars, justament prop de Besan i sense possibilitats de poder-ho fer.

      Elimina