diumenge, 15 de gener de 2017

Clarors

 
Claror de lluna
com moneda de plata
al cel suspesa.

La llum de l’alba,
la porta oberta als somnis.
Entre les torres.

Quina harmonia
els ocells que canten
i el so de l’aigua.

 Mirall al terra
del replà de l’escala.
Cel i palmeres.

Ahir va ploure.
El sol amb timidesa
eixuga el terra.

La noia deixa
petjades a l’arena
que l’aigua esborra.

Dono les gràcies.
Rere la creu de terme
el sol es lleva.

La rosa groga
s’obre amb el sol que escalfa
a mig matí.

Entre edificis
pel sol il·luminada
lluna calenta.

dijous, 5 de gener de 2017

Shock-up

    Em trobo un amic jove que insisteix a explicar-me com li va anar el Cap d’any.
    L’any passat no podia ser menys cool: el holding on treballava, no va poder superar els handicaps i els inputs provocats pels iupis màsters en marketing, i va fer lock out.
   El líder del sindicat, en un míting ens digué que segons l’estatus quo de l’empresa, érem carn de finiquito. Feia temps que estàvem avisats per missatges de twiter i facebook.
    Víctima de l’estrès em van haver de fer un xequeig, un tac i un escàner.
Se’ns presentava un reveillon difícil. Vem anar a un snack bar a menjar un lunch: un sandvitx amb molt de ket xup. On aniríem?
    Després de descartar el Molino perquè és massa vintage, i que fer un party o un guateque a l’estil del segle passat seria massa demodé, trobem a un web un dàncing club de la Barceloneta amb look entre pub, i d’antiga boîte.
 Vaig a casa fent footing i em pego una dutxa amb gel moussant del Carib, i xampú (què deu ser el ph?) neutre. Desodorant d’stick perquè l’spray forada l’ozó. Eau de toilette? Poca. Afaitat Gillette Contour i una mica d’after shave.
   Poso un CD de música chill out mentre em vesteixo. Slips de polyester, per cap d’any: red passion, samarreta rovil, shetkland de nylair i jeans. Ho remato amb un fulard de nylon.
He quedat com un play boy. Els avis, que han anat a passar el week-end a l’apartament de Palamós Beach em dirien que semblo un dandy.
Intentaré lligar amb la Taïs, que és la més guapa de la colla.
    Ens hem citat per wadsapp. Quan la veig arribar m’adono que l’acompanya el Miki, que torna a ser single després de viure un temps en règim de living apart together. “Hi haurà suspense”, penso. M’agradaria que algú em fes un spoiler per saber qui se la lliga. La Taïs ve molt sexy, amb la seva mini i els pantis brillants. Duu un prêt-a-porter de moaré que fa que sembli una maniquí del bulevard.
   Com que a la porta diu open, entrem al night club. Al hall, el maître ens demana el ticket. Mentre esperem, posen vídeo-clips i spots esponsoritzats per cocacola light.
   10:30 pm: 
  comença la festa. Sona música en play back: reague, ska,  hip hop, grunge, pop, beat, rock and roll... fins i tot alguna nadala tradicional com el “jingle bells”, el “All I want for christmas is you”, i el “mira como beben los peces en el río”. El disc jockey, que fa cara de gàngster aconsegueix el clímax. Ajuda la decoració: flash, laser, flou, llums de zoom...
Ens serveixen bíter i còctels d’aperitiu. El Miki demana gin-tònic i convida la Taïs. La vol posar catxonda!! Per dir alguna cosa assenyalo el pòster de la paret. “És guai el Pare Noël de la paret”. Però el Miki, que és un llest, diu que és Santa Klaus perquè duu un trineu empès per bambis.


  El sopar és fashion. Coctail de gambes, i entrecot, digne de gourmet.
Després de les campanades el Miki demana a la Taïs si vol ballar i ella accepta. Vaig a la barra i demano una copa de xampany. El barman s’indigna (després em digueren que era de Sant Sadurní) i diu que s’ha de dir cava. “Buenu, ja diré cava, ok?”
De sobte noto un alè al clatell. És la Taïs que em diu: “m’he desfet de l’enganxós del Miki.”
En aquell moment sona música patxanguera, i ens convindria una mica de feeling. La Taïs m’agafa la mà i amb els seus llavis a frec dels meus em xiuxiueja: esperarem la tanda de lents, anem a seure. Dirigint-me al cambrer demano: “porti dues copes de xampany!” Aleshores el de Sant Sadurní em fot una gleva que em fa escopir un parell de diacrítics, em salta el confetti dels cabells, i em deixa k.o.
    M’han tret a fora la platja per a que em toqués l’aire. Em desperto a la sorra amb el cap repenjat a la falda de la Taïs, el seu pare l’ha vinguda a buscar.
    “Adéu Pompeu, maco, haig de marxar”. Mentre contemplo la primera llum de l’any penso: “un dia que tenia un flirt!”

dissabte, 31 de desembre de 2016

L’any s’esfilagarsa

  L’any s’esfilagarsa, com la bandera. L’esfilagarestelada. La pluja, les tempestes, el vent i la intempèrie l’han trossejada.
       Per sobre les boires llueix un estel.
Justament l’any que n’hem de plantar una de nova, ben amunt i visible des de tot el món, els falsos meteoròlegs preveuen més maltempsades que les que hem aguantat aquest any que s’acaba.

   Malgrat el gebre les flors es desclouen.
    Recordarem les últimes llums de l’any que fineix.
    Com a país, serem el que el poble vulgui ser. Que cadascú esculli la seva opció.  Particularment he triat la meva.
    La llum de la República Catalana s’albira.
    Bon any 2017

dissabte, 24 de desembre de 2016

Per Nadal: poemes, flors i petons

Ha nascut una flor
a Vallbona de les Roses. 
A casa, el cactus de Nadal
ha florit quan s’acosta
el dia del seu nom.
 Què li duré jo al petit infant?
Amor i pau? Tothom diu el mateix
Si enlloc del món no n’hi ha ni un esqueix!
Per què inventar una mentida tan gran?
 Amor i pau als homes de la terra
que per Nadal és molt bonic fer treva,
però abans que canti el gall de Sant Esteve
ordenaran engegar una altra guerra. 
Amb suro i molsa
la mare fa el pessebre
ple de figures.
Regala’m un petó, com diu la nadala.
Hi ha un perill... “qui la fa la paga”
i si algú me'n fa un,
jo m’hi torno!

divendres, 16 de desembre de 2016

El Pont del Petroli

   Algú ha deixat la tanca del restaurant de la platja oberta i la Roja i el Gínjol han aprofitat per sortir a estirar les cames. Tenen tota la platja de Badalona per córrer.
   Admiren la lluna de desembre.
   De sobte en Gínjol s’atura.
    - Per què t’atures? - li pregunta la Roja amb la mirada.
    - Em fa por aquella silueta. És un jutge del TSJ? - pensa amb la cua entre les cames.
     - No has de témer res Gínjol - li transmet la gossa - No és un jutge, és un mono.
   Tot i així quan passen per davant de la figura del mono de l’anís, el Gínjol no mira gaire i s’endinsa, pel Pont del Petroli, cap al mar.
   Un deliciós capvespre de tardor fa que no s’adonin de que són lluny dels seus amos. La Roja percep que el Gínjol torna a estar amoïnat.
      - I ara què tens Gínjol?
     - Ens hem perdut? - pregunta amb el posat.
     - Ja ens trobaran. Sempre que em perdo em troben.
     - I et renyen?
    - L’alegria d’haver-nos retrobat sempre supera l’angoixa que puguem haver passat tots plegats.
     Lluny es veuen les xemeneies de Sant Adrià del Besòs.
     - Anirem fins allà? - Pregunta el gosset remenant la cua.
      - Ca! És massa lluny. Allà sí que no ens trobarien mai més.
   Un noi fa fotografies a la seva xicota amb les xemeneies al fons. El Gínjol es mira la Roja.
      - ...
    - No em miris així Gínjol, que la pel·lícula de “la Dama i el Vagabundo” ja existeix.
       - Què tal un remake? - insinua mentre intenta ensumar-li el darrere.
      - No insisteixis - diu ella amb un lladruc - No és no.
   Quan tornen a passar pel davant del mono, el Gínjol aixeca la pota i li mulla els peus.
     - Segueixo creient que és un jutge del TSJ...

dijous, 8 de desembre de 2016

Fulles de tardor

Fulles que guarden el foc roig
cauen de l’arbre sempre en silenci
quan se’ls apaga la claror
quan se’ls escapa l’energia.
Esbiaixada entra la llum
a un parc de Sants o a la Gran Via
pinten de roig el cel i el terra
quan l’humitat les fa lluents. 
Resten pins verds damunt la serra
de Collserola o de Marina.
Dels lledoners volen les fulles.
Els grocs del roure, marrons d’alzina.
La llum s’apaga en el desembre
mes un foc creix en el meu cor.
Les branques nues deixen penyora
estores roges, flaires al bosc.