dimarts, 22 de maig de 2018

Quim Torra, Jordi Turull, Josep Rull...

     Dijous passat, dia 17 de maig, en Quim Torra va jurar el càrrec i es va convertir en MHP de Catalunya.
   Va ser un acte íntim, al Saló de la Mare de Déu de Montserrat del Palau de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona.
    Unes hores més tard, molts treballadors del departament de la Presidència es reunien al Palau de la Generalitat i el felicitaven al Pati dels Tarongers.
   Anna Maria Reverté, va tocar en directe pel carilló, “el Cant de la Senyera”. 
   Alguns empleats públics, , i entre ells el president, primer amb timidesa i després sense complexes, cantaven:
“al damunt dels nostres cants,
aixequem una senyera
que els farà més triomfants”
Després, quan les campanes del carilló tocaven l’himne oficial de Catalunya, el clam va ser més general i pràcticament tots els assistents cantaven “els Segadors”.
“Ara és hora d’estar alerta”
    El president va ser molt cordial i proper amb les treballadores i treballadors que se li acostaven: salutacions, abraçades, encaixades de mà, petons, fotografies...
    Mentrestant, en Jordi Turull, que fins que el van destituir per la força era el  conseller de la Presidència és tancat a la presó.
   El president el vol restituir, igual com també vol fer-ho amb el conseller Josep Rull, que també és tancat i gual que en Turull, a Estremera. I també a conseller Puig i el conseller Comín que són a l’exili.
    Fàcil no serà. Saltant-se totes les lleis que calgui li ho volen impedir.
   L’endemà el Pati dels Tarongers estava buit. A les parets ressonava encara una de les estrofes finals del “Cant de la Senyera”, un vers que al a qui també tancat Jordi Sànchez li agradà repetir en les seves cartes de presó:
“Llum als ulls i força al braç”
     “Els tarongers seran sempre nostres!!”

divendres, 11 de maig de 2018

Carrer groc. Oriol Junqueras i Quim Forn

    A vegades penso que els ànims no poden durar per sempre i surto al carrer decidit a deixar-ho córrer tot. Dit fàcilment: abandonar.
   És més fàcil agafar el carrer que fa baixada, que ja n’hi ha prou de carrers costeruts.
     Ja n’hi ha prou, que cadascú s’espavili com pugui...
    A Barcelona, prop de Correus i tocant el carrer Ample, hi ha un carrer que té el nom més escaient per aquesta època que vivim: el carrer d’en Groc.
    Al Barri Gòtic també hi ha places grogues.
    Surto al carrer i... No estic sol, no estem sols. L’esperança no ens abandona. La lluita encara menys.
   El 2 de maig d’enguany es va fer un acte reclamant la llibertat de totes les preses i presos polítics i el retorn dels exiliats, en motiu del mig any que fa que estan tancats el vicepresident del Govern de Catalunya Honorable Senyor Oriol Junqueras i el conseller d’Interior, Honorable Senyor Joaquim Forn.
    És just fer patir tant els familiars dels presos?
  El president del Parlament de Catalunya encoratja els assistents: no defallirem fins  alliberar-los.
     Els Obeses canten: “Ens en sortirem!”
    Mentre hi hagi persones preses tancades injustament, mentre hi hagi un sol innocent a la presó tindrem carrers grocs.
  El carrer segueix fent pujada, seguim caminant perquè sé que no abandonarem.

dissabte, 5 de maig de 2018

El Primer de Maig i Dolors Bassa

     Fa pocs dies del  Primer de Maig  i  les  reivindicacions  dels  treballadors explotats, de les dones maltractades, dels pensionistes mal pagats i dels aturats que no troben feina han estat una mica desades. 
    Fins l’any que ve? No!
  A Catalunya una de les persones que hem trobat a faltar físicament a les manifestacions ha estat l’Honorable Sra Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.
   No ha pogut assistir a les manifestacions perquè tot i que és una dona honrada està tancada a la presó. Una dona immensament generosa.
   Una altra defensora dels drets de les treballadores a qui intenten segrestar la veu.
     Prou repressió: ni exili ni presó!
     Les dones, els treballadors i treballadores, la gent que volem justícia, no deixarem de reclamar llibertat. 
      Llibertat per a la Dolors Bassa i totes i tots els altres presos polítics.
    “Alcem-nos, l’hora ha sonat!”

dissabte, 28 d’abril de 2018

Sant Jordi i Jordi Cuixart


     Diumenge 22 d’abril Jordi Cuixart ha fet 43 anys, mig dels quals l’ha passat a una presó espanyola.
  Per commemorar totes dues efemèrides milers i milers de persones, convocades per Òmnium Cultural s’han reunit al seu poble natal: Santa Perpètua de Mogoda, al Vallès Occidental.
   No només es reivindica la llibertat de Jordi Cuixart. També la de dos Jordis més: en Sànchez i en Turull. I de la resta de persones preses polítiques catalanes: Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Quim Forn, Raül Romeva i Josep Rull.
    Cantants, grups musicals, lluitadores antifeixistes, comunicadors, actors i actrius...
     Hi ha la presència de familiars de Jordi Cuixart i d'altres presos.
     És com un Canet Rock avançat.
  Els més menuts aprofiten la riera de Caldes per refrescar-se: “mare, diumenge que ve tornarem a reivindicar la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats?
     Compte amb el que es diu, que hi ha “Roba estesa”.
     La gent vol viure en pau...
     L’endemà dilluns 23 d’abril és el dia de Sant Jordi i el Palau de la Generalitat obre les portes al públic. 
     Unes 8.000 persones el visiten i moltes d’elles demostren la seva generositat portant roses, majoritàriament grogues, per demanar la llibertat dels presos i les preses.
   Les tanques que protegeixen (no sé de qui?) l’entrada al Palau, dimarts 24 encara conservaven moltes de les roses que hi van dipositar els visitants que no van poder-hi entrar, de tanta cua que hi havia.
  Hi ha jutges, que són molt condescendents amb la manada de violadors, mentre d’altres són totalment sords a la petició de llibertat per als qui estan tancats sense haver exercit gens de violència.
    Nosaltres, pacíficament com sempre, però incansablement, seguirem exigint:


dissabte, 21 d’abril de 2018

Regals matinals: un pilar de sol

    Als matiners, el cel els proporciona el primer regal del dia.
  Aquesta setmana, concretament els dies 17 i 18 d’abril, s’ha produït un fenomen molt poc freqüent. El de dimarts 17 és el bo. Fotografio l’instant a Hostafrancs, prop de les Arenes, sense saber-ne ni el nom.
  Al cap d’una estona, quan ha passat només un quart d'hora, comprovo que prop de Colom el fenomen encara hi és, i això que encara falta una mica per a que surti el sol.
   Em torno a aturar per fotografiar-lo, ara al Moll de la Fusta, quan la sortida de sol és imminent.
Quan neix el dia
per terra mar i aire
camins de somni.

   Més tard m’informen que aquest fenomen té nom: pilar de sol. Es veu que a la televisió han fet una explicació. Ho busco i diuen que són un coi de milions de cristalls de gel, els que produeixen aquest efecte. 
  El de dimecres 18 és molt més diluït. Si no arriba a ser perquè el buscava, gairebé hauria passat desapercebut.
   És com un feix de llum d’apariència vertical. El curiós és que es veu a trenc d’alba, molt abans de que surti el sol. I coincideix amb el punt per on eixirà el sol.
    Hi ha qui presencia la sortida del sol en grup. Com en d’altres activitats hi ha qui s’estima més fer-ho en parella.
   O en solitari...
    Cada dia s’aprenen coses noves, i a vegades de bon matí.
      Hi ha qui aprofita el matí per fer el seu esport.
    A aquestes hores el Paral·lel és gairebé buit. Quina diferència amb diumenge!
   Ja ho diu la meva mare: “feina matinal, per tot el dia val”. És ben bé així: un regal matinal per tot el dia val.