diumenge, 19 de novembre de 2017

Catalunya Dream Team 2017

   Un equip de somni fet per bones persones, valentes, demòcrates, pacífiques, lluitadores, republicanes, fortes...
  Elegit pel poble. Invencible!
  Junqueras, Forn, Mundó, Forcadell, Rull,
Cuixart, Sànchez, Romeva, Turull, Borràs, Bassa.

dilluns, 13 de novembre de 2017

Llibertat presos polítics

Llibertat preses polítiques, llibertat presos polítics.
Consol per al Desconsol 
No toqueu la Mesa del Parlament de Catalunya
Som República.
Us volem a casa!
No al 155
Llibertat presos polítics.
"Tornarem a lluitar, tornarem a somriure, tornarem a vèncer"

dilluns, 6 de novembre de 2017

Dos dies a l’Alguer

  El passat setembre vam passar una setmana a Sardenya, i dos dies els vam dedicar a visitar la ciutat més oriental del nostre àmbit lingüístic: l’Alguer.
    La ciutat ens rep amb una mica de mestral.
    Ens endinsem als carrers i les places del casc antic.
    Passegem pels carrerons, els més populars i també els més comercials, el passeig de sobre les muralles...  
   Quina diferència d’ànims entre el primer dia que hi vam estar, i el darrer!
  Entremig de les dues visites a l’Alguer, a Catalunya i concretament a Barcelona van començar les detencions i registres al Departament d’Economia, per part de la Guàrdia Civil, per intentar aturar el referèndum de l’1-O.
  El segon dia l’Alguer seguia igual d’admirable que el primer, però nosaltres dúiem la pena a dins. 
  Encara que fóssim lluny de casa, ens assabentàvem de la repressió, dels carrers ocupats per la gent, de l’arribada als ports de Barcelona i Tarragona de vaixells carregats de policia espanyola... No ens crèiem que un dels vaixells anava tatuat amb el Piolin i altres dibuixos de la nostra infantesa.
 L’Òmnium Cultural de l’Alguer està fent una labor de recuperació i manteniment de la llengua catalana molt lloable.
   Que poc imaginàvem que al president d’Òmnium li restaven poques setmanes de llibertat!
   L’entrada al Port de Barcelona ens va fer respecte. Una mica endevinàvem que hauríem de resistir. 
   Tampoc no ens imaginàvem tanta violència contra els que van votar el dia del referèndum.
  Una de les ciutats més boniques de la Mediterrània ens portarà sempre records d’incertesa.
  Mantenim, però l’esperança de tornar-hi, en temps més propicis per a la nostra nació.

diumenge, 29 d’octubre de 2017

27 d'octubre de 2017

  El 27 d'octubre de 2017 el Parlament de Catalunya proclama la República Catalana.
  Els republicans i els independentistes ho celebren a tot Catalunya. A Barcelona es fa un acte a la plaça de Sant Jaume. Es reclama constantment la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
  Darrerament deuen haver-hi molts accidents a Barcelona, ja que l’helicòpter del RACC no para de sobrevolar-nos. Distreu el públic i fins i tot els músics.
  El primer que ens ha vingut al cap a molts: un record emotiu per als vells (deixeu-me dir els bells) republicans i republicanes que no l'han pogut veure i viure. 
   La Bikimel porta aires de les muntanyes de la Vall Ferrera.
    "La gent vol viure en pau i a quatre desgraciats no els dona la gana!" Canten els Dharma. I musicalment, festivament, ens recorden que "tots junts vencerem".
  La República és una paraula femenina. Ara és una realitat. A les republicanes ja no ens cal ser antimonàrquiques. 
  Ni als catalans ser anti-espanyols o anti-francesos. Amb ser demòcrates en tenim prou. 
  I com diu en Martí Pol, en acabat, via fora, i que cadascú defensi de quina manera hem de vestir el nou camí d’aquest antic país, per a que sigui més just i igualitari per a tots els que hi vivim.
   "Corren, corren pels carrers (que seran sempre nostres) corren..."
   “Tot un poble en moviment”.
   Cada poble, cada generació té el seu 14 d’abril.  A partir d'ara nosaltres tenim el 27 d’octubre de 2017. 
   Visca la República!! Visca Catalunya lliure!
   Que la pau ens acompanyi!


diumenge, 22 d’octubre de 2017

Els bloguers seran sempre nostres

   Els bloguers* seran sempre nostres
    La nostra fita és que deixin lliures els pacifistes que estan  tancats a la presó: Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els retenen molt lluny de casa.
    Aquesta tardor uns ocells de mal averany volen pel cel de Barcelona, generalment de dia, però també se’ls sent alguna nit. 
   No cal que enviïn persones armades contra un poble pacífic. És de covards atacar persones desarmades.
   * (i les blogueres)

diumenge, 15 d’octubre de 2017

Tardor tardui

(Foto Carme Massa)
Fes el pas d’una vegada
Ebre, Ter o Llobregat:
al pont penja una estelada
que ens recorda que hem votat.

Llum a la seva manera
groc, vermell, ocre o marró
l’hivern té una primavera
la tardor té el seu color.


N’estem farts de repressió
demà s’acaba el procés.
No tarduis gaire tardor
no podem esperar més.