Aprofitem que el febrer ens ha regalat un dia per anar
a fer el Torreneules.
Quan som a una bona alçada, veiem el Puigmal i la
resta de muntanyes de l’anomenada “Olla de Núria”.
Enfront tenim el cim de la Coma del Clot, que en els
mapes antics es coneixia com a Torreneules Gran. A l’esquerra, el Torreneules,
que abans es coneixia com a Torreneules Petit.
I el Torreneules és justament el que volem pujar avui.
Quan som dalt del Pic de Torreneules (2.711 metres)
contemplem un gran panorama. Un dels cims propers (separat pel fondal de
Coma de Vaca) és el Balandrau.
Baixem a l’alberg del Pic de l’Àliga, on soparem i hi
passarem la nit. A fora hi ha una taula més glaçada que la de la negociació.
Rere
el Taga, i il·luminant el Ripollès, el color rogent del capvespre ens anuncia
“pluja o vent”.
Primer dia de març: a la nit ha fet vent i han caigut algunes
volves de neu. El matí és serè i creixent, la lluna és minvant.
Al Finestrelles i als cims veïns encara hi bufa el vent, que s’emporta les restes de núvols.
Aquells que busquen terroristes allà on hi ha gent que es manifesta legítimament, han sortit a esmorzar.
La nit ha estat molt freda.
Els amants de les muntanyes del nostre país, tenim tot un dia per davant i seguirem fent cims.
Una gran roca té el perfil de la cara d’un jutge petrificat. Dura i freda.
Nosaltres seguim el nostre camí: el de la llibertat.
Tot i ser unes fotos espectaculars, tu quin fred!!! 🥶
ResponEliminaPer aquí també es nota que ha nevat, el vent et glaça gairebé l'enteniment.
Seguirem caminant cap a la llibertat.🪁
Aferradetes, Xavier.
Ens hi vam veure Lluna, quan estaves a punt d'amagar-te rere el Puigmal.
EliminaVisca la llibertat!
Impressiona aquest paisatge emblanquinat...
ResponEliminaQue bé poder-vos acompanyar i gaudir del paisatge des de l'escalforeta de casa! 😉
Que boniques les formes que el vent ha deixat a la neu!
Moltes gràcies, per compartir aquestes fotografies!
Vam tenir molta sort amb el vent. En va fer molt el dia abans i en va tornar a fer dos dies després.
EliminaEl que vam tenir nosaltres només va ser dalt dels cims, i suportable.
Gràcies per la companyia des de casa, Carme.
Llàstima que ni en un lloc com aquest puguem deslliurar-nos de segons quins personatges (carronyaires i "caradures") que volen impedir amb tota la seva força (i mira que en tenen) qualsevol camí cap a la llibertat. Són insistents i pesats, però nosaltres ho serem més.
ResponEliminaMentrestant em quedo, com les companyes, amb l'espectacularitat del paisatge que podem gaudir gràcies a les teves magnífiques fotos. Una abraçada!!
Els carronyaires només miren a veure quin d'ells s'emporta el tall més gros. Igual que als caradures, això es veu que els fa feliços. Pijor per a ells, noslatres perseguim la llibertat i ells intenten impedir-ho, mentre respiren la ferum del clavagueram.
EliminaPosats a triar, em quedo amb les vistes dels cims i l'aire pur.
Gràcies Mc per les teves paraules.
Es bó de veure aquest paisatge tant emblanquinat , que donaran una mica més vida. Tot i el fred que deuria fer, escalfa la esperança.
ResponEliminaBona travessa, amic :)
L'esperança sempre. Encara que sigui freda, gràcies Artur.
EliminaBrutals imatges i molt ben trobats els paral·lelismes d'algunes captures amb l'actualitat política. Suposo que aquests paisatges deuen haver quedat més blancs, si cap, després de les darreres pluges/nevades.
ResponEliminaGràcies Risto.
EliminaQuanta més neu hi hagi millor.
Xavier, t'has fet esperar, però valia la pena. Crec que transmets, tant amb les fotos precioses com amb el text, que ho gaudeixes molt i així ens ho fas gaudir també a nosaltres.
ResponEliminaHe llegit torb i Balandrau i m'han vingut males vibracions. Et diria que aneu amb compte, però segur que vosaltres ja sabeu quan podeu sortir i quan no.
També he vist jutges petrificats, voltors i taules més glaçades que aquella que ja coneixem. Un viatge on hi ha de tot, veig 😉😉😉.
Abraçada, Xavier!
Allò que va passar amb el torb al Balandrau, tan inesperadament, malauradament passa alguna vegada. El meu germà coneixia al marit d'una de les difuntes. Va ser molt trist.
EliminaPel que fa als jutges que persegueixen terroristes que no ho són, no hi ha res a fer. Crec que aviat en veurem algun, prevaricant.
PASQUA AL CLAUSTRE
ResponEliminaVida de mig matí, suau i apassionada
entre el xiprer i el teix.
Navega el cos en les clarors daurades
del sol a les ogives i els rosons;
les campanes renoven l’aire net,
aquest bell pensament ens porta el cel
a tocar de les mans, ja l’intuíem.
Jacints, jonquills, muguet de primavera
la teva pell d’abril,
i el teu alè té el gust de la rosada.
Tot, en aquest moment, convida a viure:
no trobarem ni un núvol al camí
de l’esperada glòria
i tot dolor passat serà memòria.
*
====================
Olga
====================
Gracies pel regal preciós de les muntanyes... i els comentaris!
Moltes gràcies a tu, Olga. Per la poesia i per l'amor a les muntanyes.
EliminaSalut i memòria.