Quan fa poc que hem començat el
camí cap a la Mola, contemplo una de les roques més cèlebres la serra. Ben a
prop hi ha urbanitzacions que gairebé s’endinsen al Parc Natural de Sant Llorenç
del Munt i l’Obac. Algunes de les cases llueixen, sense vergonya, piscines
plenes d’aigua en temps de sequera.
—Com t’estimes més que t’anomenin?
—li pregunto —. Cavall Bernat o Carall Bernat?
—Tu mateix —respon.
—Tampoc no voldria utilitzar un mot
que fes perdurar el fal·locentrisme.
—No t’amoïnis gaire per això
—diu —. La natura ho sap compensar.
Pugem tota una colla que hem
vingut expressament de Sants, de la Roca del Vallès, de Vic i de Barcelona, per dinar al restaurant de la Mola, abans que ens el tanquin.
Els que reivindiquen l’ampliació
de l’aeroport, els mateixos que volen fer una autopista que malmet, encara més,
una part del Vallès, ara diuen que les mules contaminen...
Contemplem el Mediterrani,
solcat per vaixells enormes que l’embruten cada dia.
El camí no es fa feixuc: divisem
Collserola...
el Montseny,
els venerables turons de
Montserrat
i els pirineus nevats.
L’arribada a Sant Llorenç del
Munt, per moltes vegades que s’hi hagi estat, sempre és un regal.
Les mules descansen després d’haver
carregat el menjar i el beure que serveixen al restaurant del cim de la Mola.
Abans de dinar contemplem, de
nou, les muntanyes des d’aquest mirador privilegiat. Entre elles la muntanya
germana de la Mola: el Montcau.
Vianda guisada o a la brasa... I
un porró al centre de la taula.
Fem el darrer cafè a la Mola.
—A reveure bonica.
—Fins aviat Carall Bernat, amb
restaurant o sense, tornarem.
Abans de marxar observem les
cases que hi ha a tocar del Pac Natural. El pitjor no és que fa anys s’hi van
acostar massa, sinó que se segueix construint. Aquells que han fet tancar el
restaurant, els donen llicència.
Quina pena !.... ho vaig veure per televisió i encara no entenc el per què !?
ResponEliminaMolt bones vistes amb un diàleg que puc compartir. La propera vegada haurà de ser amb "bocata", doncs....
Salut !!.
Ningú no ho ha entès. En aquesta decisió hi ha molta hipocresia.
EliminaQuines vistes més espectaculars!. Quina enveja (sana) em feu!.
ResponEliminaI quina pena (ràbia) veure que n'hi ha que fan malbé tot el que els interessa!!!.
Aferradetes, Xavier.
A vegades, des de la Mola es veu la serra de Tramuntana, de Mallorca.
EliminaAquest dia hi havia calitja i no vam tenir aquesta sort. Ens hauríem saludat, Paula.
Quantes contradiccions que tenim en aquesta societat nostra... mare meva!
ResponEliminaI que bé que les expliques!
Realment l'espai natural protegit ha quedat ben escarransit i ens n'adonem de seguida quan veiem les urbanitzacions que l'assetgen de tan a prop.
M'encanten les tevs fotos, les vistes, el paisatge, les boires i tot plegat. És un plaer que per me´s vegades que hi haguem estat, no disminueix sinó que encara el gaudim més. Com més coneixem les coses més ens les estimem.
Moltes gràcies, Xavier!
Gràcies a tu, Carme. Com a vallenca ho tens molt a prop.
EliminaHe estat seguint tot el tema des que m'ho vas dir, Xavi, i ja he vist que no hi ha res a fer. Tantes contradiccions només s'expliquen pels interessos creats que són per tot arreu com les males herbes. Ja veurem, temps a venir, si s'acaba descobrint de qui són i el que pretenen. De moment, a seguir trepitjant la Mola, que almenys això no ho perdeu.
ResponEliminaUna abraçada!
Aquesta frase dels "interessos creats" és la que més es repeteix quan surt el tema del tancament del restaurant de la Mola.
EliminaCrec que contaminen molt més, per exemple, els helicòpters que ara s'estan posant de moda, de turisme des de l'aire. Embruten l'aire, cremen combustible i fan soroll. Enlloc de prohibir-los en fan propaganda i proliferen a tot el territori.
No conec gaire el tema, més enllà del que ha sortit a les notícies, així que ja em corregiràs si cal. Vist des de fora diré que, per una banda, entenc que si es vol lluitar contra la massificació de la Mola, tenir un restaurant allà dalt doncs no hi ajuda, però també estic d'acord amb tu que segur que hi ha coses que ataquen molt més a l'ecologia de la zona i que sembla que es deixen passar sense problemes.
ResponEliminaI aquest és el mal de la política d'aparador que està tan de moda, sempre s'opta per la solució fàcil que sovint no és solució de res. Segur que un restaurant que, pel que he llegit, es produeix l'energia elèctrica cremant gasoil no és 'sostenible', però menys ho és una urbanització descontrolada que no respecta res.
En fi, que en aquest tema, com en tants d'altres, en comptes de fixar-nos en les mules, hauríem de demanar responsabilitats als rucs que només pensen en el seu benefici immediat sense tenir en compte res més.
Penso que si les estructures del restaurant, amb els anys, i sobretot amb el canvi climàtic han quedat desfassades, s'haurien de renovar: energia elèctrica, que sempre és més neta, amb el suport d'energia solar, foses sèptiques respectuoses amb el medi, etc.
ResponEliminaNo en sé la solució però de bensegur que n'hi ha. A alguns refugis dels Pirineus ja s'està fent.
Gràcies, Mc. per les teves aportacions.
Ui, quina imatge més maca la de Sant Llorenç del Munt, no m'estranya que diguis que és un regal. És tan rústic i en conjunció amb el paisatge, no com les cases que han anat fent. En directe ha d'impressionar.
ResponEliminaPenso igual que tu, Helena. El monestir i hostatgeria de Sant LLorenç del Munt (restaurant inclòs) està en conjunció amb el paisatge. Esperem que no ell vandalitzin.
EliminaPotser algun dia sabrem els motius reals del tancament. No em puc creure que les mules i restaurant malmetin tant com diuen. Temps al temps...
ResponEliminaJo tampoc no m'ho crec Risto. Si el restaurant tan nociu fos pel paisatge, la Diputació, que n'és la propietària, també hauria de tancar el "seu" centre del Coll d'Estenalles.
EliminaEm venen al cap les sàvies paraules de l'Eudald Carbonell: "Ara es diu que la inteligencia artificial destruirà la humanitat, i no, amb la inteligencia natural ja en tenim prou"
ResponEliminaPotser són més intel·ligents les mules que els que les fan fora del Parc Natural.
Elimina