divendres, 15 de juliol de 2011

El seu mot era la Pera


La Pera és un petit poble del Baix Empordà. A la fotografia es veu, entre camps d'userda i alzines centenàries, el  Mas Duran en primer terme, una mica més lluny el poble de la Pera, i al fons la serra de les Gavarres.
Hi ha un camí que va del Mas Duran a la Pera, envoltat de camps de blat o de civada  i arbredes que voregen la riera: és una delícia fer-lo caminant.

Passejant pels carrers empedrats de la Pera hi ha, just a la cantonada entre el carrer Major i el del Pedró, una cara que la tradició atribueix a la d’en Joan Serra, “El Bandoler” que en Lluís Llach immortalitzà en una de les seves primeres cançons. Amb permís de l'Estaca, era la més popular del repertori dels seus inicis.
Si a Girona és costum (els que hi arriben) fer un petó al cul de la Lleona, a la Pera hom posa el dit al sot de l'hermosura del bandoler. Aquest darrer cap de setmana hi hem estat per visitar-hi la família que hi tenim.
M'enfilot a un petit pedrís i li entaforot el dit al forat de la barbeta. Devia fer dies que ningú no li ficava perquè el trec  enredat de teranyines.
  En Josep Pla, que era d’aquesta mateixa comarca deia que el seu campanar li recordava un barret de capellà de cinc puntes. 
Han passat molts anys d’ençà que sovintegem la Pera i molts més d’ençà que en Pla va fer aquesta descripció. El campanar i els seus camps segueixen igual. L’única cosa que ha canviat és que els capellans ja no duen barret.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada