De sol a sol

Ahir a s’hora baixa, per dir-ho en un llenguatge de mar endins, un polsim daurat surava sobre les aigües del Port de la Selva. La tramuntana d’abans d’ahir havia netejat l’atmosfera i refredat l’aigua.
  Després d’un dia de sol d’estiu sense concessions  la capa superficial del mar va fer aquell efecte. I és que els capvespres del Port de la Selva, a vegades són de categoria.

    I els matins també. Aquest matí bufa una marinada suau, més aviat fresqueta. Potser és el xaloc? Faig fotografies conscient que no captaré tota la riquesa del moment. A les fotografies no apareixen els sons: no sonaran les campanades que anuncien l’hora. Ni els xiscles dels falziots, ni els de les gavines, que tant aviat sembla que es lamentin com que xerrin entre elles, ni d’altres espècies més discretes de piuleig incessant, com el de les orenetes de pit blanc, els pardals, les tórtores de bosc, alguna cadernera...

Tampoc no apareixeran les olors: l’olor del mar, gairebé imperceptible, perquè altres perfums més poderosos en aquesta hora li fan la competència. El dels arbres del passeig: plataners i pins. De plantes pròpies del Cap de Creus que l’oratge porta fins aquí: romaní, espígol, fonoll, sempre viva, ginebrons ressecs, figueres bordes... De tant en tant penetra l’olor de l’aigua i s’endevina un rastre de peix fresc, de sal, i del petroli d’alguna barcassa que surt a mar obert.
Tot i que aquesta hora, potser l’olor que més s’agraeix és la del cafè que ja fumeja a la cuina de la mestressa de la fonda.