dimarts, 5 de juliol del 2011

El Cant de la Sirena


Els que no tenim el do de la divinitat i som simples mortals no hem pogut escoltar el cant de les sirenes.  Dic això conscient que és una inexactitud, ja que els afortunats espectadors que vàrem  sentir la Maria del Mar Bonet  al Teatre Grec, és com si ho haguéssim aconseguit. "L'excusa”  del concert era la interpretació del “Cant de la Sibil·la” ara que fa uns mesos que la Unesco l’ha declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

La Bonet i els músics que l’acompanyen tocaren també altres composicions que ens traslladaven a tots els racons de la Mediterrània: des de “Mallorca a l’Alguer”, del Marroc i Tunísia a l’Àsia Menor, passant per Dènia i Creta... I tot això a ritme de jota marinera, de fandango mallorquí, d'aires grecs, i d'insinuacions flamenques de rel catalana.
Si la guerra és foscor, la pau és música, la llum és concòrdia entre pobles de diferents cultures que comparteixen un mateix mar, i que es troben una nit d’estiu al Mont Jueu de Barcelona, acompanyats de sons que escoltaven els cristians i els musulmans fa mil anys. El vent dels segles s’ha transformat  en un suau oreig que fa voleiar la cabellera de la Maria del Mar.
A vegades els desitjos es compleixen i el sol pot sortir qualsevol nit, com diria en Sisa. I tornem a casa amb el sol del Mediterrani al cor. Conscients que és una sort poder viure els privilegis de la pau. Finalment, abans d’anar a dormir  fem un prec a la Sibil·la: que la pau s’escampi com una taca d’oli, pel Nord d’Àfrica. I també ( és urgent), a la resta del món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada