dissabte, 22 d’abril del 2017

Muntanyenca (a la Vall de Boí)

    S’ha llevat un dia esclatant de primavera, de cel blau com els ulls de la Carla, de muntanyes intenses com la lluita d’en Salvador.
    Els saltants d’aigua cauen intensament, infinitament. Refresquen l’ambient.
S’han esforçat per pujar fins aquí. L’aire net els encomana vitalitat.
    Caminar pels vessants ondulants de les muntanyes els infon força per subsistir. Els dispersa preocupacions que a vegades els penetren dolorosament.
     Sota l'estany glaçat la primavera desperta l'aigua. 
    La Carla i en Salvador fa estona que caminen muntanya amunt.
      - Descansem una mica - diu ell esbufegant.
      - T’espero - diu la Carla que va una mica més endavant.
   Tots dos s’han assegut i aprofiten per contemplar el paisatge.
    - Creus que arribarem al cim? - pregunta en Salvador - El dia és insegur - afegeix.
        - Et fa por l’aigua? - pregunta ella somrient.
       - Més que l’aigua, el que no m’agraden són els llamps - es queixa.
       - Per això no has de patir.
   Han re-emprès la caminada.
       - Les meves muntanyes - diu un dels dos.
       - Les nostres muntanyes - corregeix l’altra.
   A cada passa el paisatge guanya. Les crestes que treien el cap fa una estona, ara ja són una serra.
      - Què hi fem aquí a dalt? - Pregunta la Carla.
      - Simplement existir - diu ell - Et sembla poc?
   Viure lleugerament, agradablement. No necessiten res més. Més o menys com tothom.
         - Demà és Sant Jordi - diu ell - assenyalant una flor del terra.
      - Me la regales? - Pregunta la Carla. I abans que ell contesti afegeix: - l’accepto en lloc de la rosa - S’ha ajupit i l’acarona molt suaument - Però no l’arrenquis. M’estimo més que es quedi aquí.
  Els núvols sembla que volen complicar el dia. De lluny amenacen altres valls.
Des de dalt de la carena miren tot el que han pujat.
    - La baixada serà llarga.
  En passar pel davant de l’ermita de Sant Salvador de Barruera, els cauen les primeres gotes.
       - Ja t’he dit que ens plouria.
    - No et queixis Salvador, que som davant de l’ermita del teu nom - fa ella somrient - l’aigua és vida! - afegeix.
    - D’acord... però no ens entretinguem.
    - Serà un cap de núvol, ja ho veuràs.
La tarda gira full.
    Al capvespre els núvols amenaçadors s’han esvaït.
      - Quan tot sembla més complicat, un cop de sort ho pot capgirar.
      - Tenies raó Carla. L’aigua és vida. L’aigua és renaixença...

18 comentaris:

  1. Quantes coses ens expliques amb poques paraules, Xavier. Dos enamorats, entre ells i també de la muntanya, que s'estimen la natura, que no tenen por de res. L'amor tot ho pot. Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Serenitat, força, valor, amor, complicitat i companyia... que maco!

    ResponElimina
  3. Xavier, m'has fet venir ganers de pujar a la muntanya. Quina meravella!! Com cansa, però com recompensa!!

    ResponElimina
  4. Per fi he pogut veure l'ermita de Sant Salvador de Barruera. El passat abril vaig intentar pujar-hi, però vaig desistir quan devia ser-hi ben a prop perquè litaralment m'ofegava... És l'única que em queda per fer, i el nostre cotxe no pot amb el camí. Ens en va indicar el camí el pastor de Barruera, aquell xicot jove de l'Europa de l'Est.
    Quanta neu hi havia encara, aquest any! És fascinant el teu reportatge, les paraules, les teves imatges. Ara bé, això que les muntanyes siguin vostres és molt discutible; jo em pensava que eren meves i de ningú més! :-))
    Bon Sant Jordi, Xavier!

    ResponElimina
  5. "- Les nostres muntanyes - corregeix l’altra."
    En aquest nostres tu també hi estàs inclosa Montse.
    A nosaltres també és l'única ermita que ens restava. Mentre a Sant Climent hi ha cua per entrar-hi, aquesta es troba totalment solitària.
    T'espera.
    Gràcies.

    ResponElimina
  6. OH, quines fotos tan boniques d'aquestes valls meravelloses, amb la neu que es va fonent tot fent rierols musicals i em les flors que comencen a treure el nas, per admirar tanta bellesa de la qual elles també formen part...Jo, com el Salvador, els llamps a la muntanya, em fan basarda! I sí, l'aigua és vida...
    Bon vespre de Sant Jordi, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M. Roser per tan bones paraules envers la naturalesa.

      Elimina
  7. Quina passada de paisatge. Es tractava d'arribar a l'ermita, o us vau quedar a mitges per culpa de la pluja? De vegades recular és necessari, però de totes manera, a jutjar per les fotos, va valer molt la pena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les fotos són fetes en dos dies diferents.
      El cim de la sisena foto és el "Roies de Cardet". Érem ben a prop i vam recular pel temps: per tots dos temps, el meteorològic que amenaçava ( i va complir amenaces) i el d'horari, que es feia tard i la baixada és molt llarga.
      Gràcies per la companyia als paisatges Xexu.

      Elimina
  8. Un privilegi compartir aquesta passejada, quanta bellesa! I l'historia tan tendre, amb tant d'amor i complicitat m'ha agradat molt.
    Gràcies, Xavier.

    ResponElimina
  9. Bellíssimes fotos i paraules, Xavier. Aquest any ens han negat l'estada al balneari, a nosaltres i als nostres amics que també hi anaven. No sé si ho podrem arreglar. Enyoro les muntanyes.
    Moltíssimes gràcies per les confortadores paraules que m'has anat escrivint. i salut sempre.Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sabedor de l'estima que tens per les muntanyes de Boí, vàrem parlar de tu. A la carretera que puja cap a Caldes vàrem pronunciar el teu nom.
      Escoltaràs el ressò: Olga.

      Elimina
  10. Les millors coses passen quan menys t'ho esperes. No crec en Déu, però sembla a vegades que hi hagi una coincidència màgica en com es desenvolupen les coses a la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la muntanya l'espiritualitat, encara que no sigui religiosa, es pot palpar. Coincidim plenament Helena, gràcies.

      Elimina