S’ha llevat un dia esclatant de primavera, de cel
blau com els ulls de la Carla, de muntanyes intenses com la lluita d’en
Salvador.
S’han esforçat per pujar fins aquí. L’aire net els
encomana vitalitat.
Sota l'estany glaçat la primavera desperta l'aigua.
La Carla i en Salvador fa estona que caminen
muntanya amunt.
- Descansem
una mica - diu ell esbufegant.
- T’espero
- diu la Carla que va una mica més endavant.
Tots dos s’han assegut i aprofiten per contemplar
el paisatge.
- Creus
que arribarem al cim? - pregunta en Salvador - El dia és insegur - afegeix.
- Més que
l’aigua, el que no m’agraden són els llamps - es queixa.
- Per
això no has de patir.
Han re-emprès
la caminada.
- Les
meves muntanyes - diu un dels dos.
- Les
nostres muntanyes - corregeix l’altra.
A cada passa el paisatge guanya. Les crestes que
treien el cap fa una estona, ara ja són una serra.
- Què hi
fem aquí a dalt? - Pregunta la Carla.
-
Simplement existir - diu ell - Et sembla poc?
Viure
lleugerament, agradablement. No necessiten res més. Més o menys com tothom.
- Me la regales? - Pregunta la Carla. I abans
que ell contesti afegeix: - l’accepto en lloc de la rosa - S’ha ajupit i l’acarona
molt suaument - Però no l’arrenquis. M’estimo més que es quedi aquí.
Els núvols
sembla que volen complicar el dia. De lluny amenacen altres valls.
Des de dalt de la carena miren tot el que han
pujat.
- La
baixada serà llarga.
En passar
pel davant de l’ermita de Sant Salvador de Barruera, els cauen les primeres
gotes.
- No et
queixis Salvador, que som davant de l’ermita del teu nom - fa ella somrient - l’aigua
és vida! - afegeix.
- D’acord...
però no ens entretinguem.
- Serà un
cap de núvol, ja ho veuràs.
La tarda gira full.
Al capvespre els núvols amenaçadors s’han esvaït.
- Quan
tot sembla més complicat, un cop de sort ho pot capgirar.
- Tenies
raó Carla. L’aigua és vida. L’aigua és renaixença...
Quantes coses ens expliques amb poques paraules, Xavier. Dos enamorats, entre ells i també de la muntanya, que s'estimen la natura, que no tenen por de res. L'amor tot ho pot. Una abraçada!
ResponEliminaGràcies Teresa. Bona diada de Sant Jordi
EliminaSerenitat, força, valor, amor, complicitat i companyia... que maco!
ResponEliminaGràcies per les paraules que afegeixes Carme.
EliminaXavier, m'has fet venir ganers de pujar a la muntanya. Quina meravella!! Com cansa, però com recompensa!!
ResponEliminaSi jo hi vaig pujar, tu encara més Risto.
EliminaPer fi he pogut veure l'ermita de Sant Salvador de Barruera. El passat abril vaig intentar pujar-hi, però vaig desistir quan devia ser-hi ben a prop perquè litaralment m'ofegava... És l'única que em queda per fer, i el nostre cotxe no pot amb el camí. Ens en va indicar el camí el pastor de Barruera, aquell xicot jove de l'Europa de l'Est.
ResponEliminaQuanta neu hi havia encara, aquest any! És fascinant el teu reportatge, les paraules, les teves imatges. Ara bé, això que les muntanyes siguin vostres és molt discutible; jo em pensava que eren meves i de ningú més! :-))
Bon Sant Jordi, Xavier!
"- Les nostres muntanyes - corregeix l’altra."
ResponEliminaEn aquest nostres tu també hi estàs inclosa Montse.
A nosaltres també és l'única ermita que ens restava. Mentre a Sant Climent hi ha cua per entrar-hi, aquesta es troba totalment solitària.
T'espera.
Gràcies.
OH, quines fotos tan boniques d'aquestes valls meravelloses, amb la neu que es va fonent tot fent rierols musicals i em les flors que comencen a treure el nas, per admirar tanta bellesa de la qual elles també formen part...Jo, com el Salvador, els llamps a la muntanya, em fan basarda! I sí, l'aigua és vida...
ResponEliminaBon vespre de Sant Jordi, Xavier.
Gràcies M. Roser per tan bones paraules envers la naturalesa.
EliminaQuina passada de paisatge. Es tractava d'arribar a l'ermita, o us vau quedar a mitges per culpa de la pluja? De vegades recular és necessari, però de totes manera, a jutjar per les fotos, va valer molt la pena.
ResponEliminaLes fotos són fetes en dos dies diferents.
EliminaEl cim de la sisena foto és el "Roies de Cardet". Érem ben a prop i vam recular pel temps: per tots dos temps, el meteorològic que amenaçava ( i va complir amenaces) i el d'horari, que es feia tard i la baixada és molt llarga.
Gràcies per la companyia als paisatges Xexu.
Un privilegi compartir aquesta passejada, quanta bellesa! I l'historia tan tendre, amb tant d'amor i complicitat m'ha agradat molt.
ResponEliminaGràcies, Xavier.
Gràcies a tu Glòria per la teva, de complicitat.
EliminaBellíssimes fotos i paraules, Xavier. Aquest any ens han negat l'estada al balneari, a nosaltres i als nostres amics que també hi anaven. No sé si ho podrem arreglar. Enyoro les muntanyes.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per les confortadores paraules que m'has anat escrivint. i salut sempre.Una abraçada
Sabedor de l'estima que tens per les muntanyes de Boí, vàrem parlar de tu. A la carretera que puja cap a Caldes vàrem pronunciar el teu nom.
EliminaEscoltaràs el ressò: Olga.
Les millors coses passen quan menys t'ho esperes. No crec en Déu, però sembla a vegades que hi hagi una coincidència màgica en com es desenvolupen les coses a la vida.
ResponEliminaA la muntanya l'espiritualitat, encara que no sigui religiosa, es pot palpar. Coincidim plenament Helena, gràcies.
Elimina