sota la porxada
quan el sol entra.
Ben assegudes
fa estona que s’esperen
quan ve el diumenge.
Les branques fan ombra a les primeres roselles de
l’any. Espurnes roges neixen als marges per navegar després enllà dels camps.
Lluny, el campanar destaca entre les cases
d’Albinyana. Pedra seca enmig de vinyes. Marges i cabanes.
“Gairebé tot ho recordava”, vas reconèixer finament
i finalment: les pluges sobre la terra que feien néixer les flors i omplien de
verd els camps.
Vaig deixar una petjada a la terra molla. "Encara dus xiruques?" em preguntà la terra.
“El cel plora pel dia perdut”, vaig dir-te, però tu deies que era el color viu d’un dia guanyat.
M'agrada el final, la visió diferent i oposada de tots dos i, alhora, la de tots dos té bellesa.
ResponEliminaGràcies Novesflors per contemplar, també, la bellesa.
EliminaVeus? Les Peces és un indret de Catalunya que no conec... i Albinyana tamoic. me'ls apuntaré a la llista de llocs per visitar. ;)
ResponEliminaCom pots veure a les fotos, el que més apareix són els camps i les vinyes que hi ha entre l'un i l'altre, que de fet són a prop. Comparteixen municipi.
EliminaGràcies Carme per començar la visita per aquí.
Els darrers dies de pluges ens han deixat algunes postals increïbles, amb cels ennuvolats de tota mena. No m'agrada especialment quan plou, però he de reconèixer que els cels que se'n deriven em captiven.
ResponEliminaVa ser un dia ben canviant. Gràcies per reconèixer el valor dels núvols Risto.
EliminaEm té el cor robat la primera imatge, amb aquests reflexos del sol capaços de convertir en or vell les fulles que tot i això s'amaguen, mig d'esquitllentes. M'agrada moltíssim els dos punts de vista de la darrera imatge, oposats però que tant es complementen. M'agrada la teva visió d'aquest paisatge penedesenc, que tantes bones tardes de passeig proporciona a qui cerca la pau entre les vinyes... M'agrada la teva primavera!
ResponEliminaGràcies per tants "m'agrada" Galionar. M'agrada que t'agradi.
EliminaSaps que part de les meves arrels venen de Les Peces? Quan jo era petit encara conservàvem una casa allà, que havia estat de la família, però tot es perd. Fa moltíssims anys que no hi vaig, però sempre em fa gràcia quan sento parlar d'aquest poblet.
ResponEliminaRecordo perfectament que ho havies comentat a un post de l'any passat sobre Albinyana, on també apareixien les Peces.
EliminaEspero que hi tornis ben aviat i expliquis les teves impressions, Xexu.
Jo no conec aquests indrets que trobo molt bonics, segons les teves fotos...A mi m'ha agradat la de les cadires( haiku inclòs)i la de les petjades, quin peuas, gairebé deus poder dormir dret, he, he...
ResponEliminaBon vespre, Xavi.
Aquestes cadires són al jardí de la casa d'uns amics que tenen casa a les Peces.
ResponEliminaPotser la petjada de la xiruca en fotografia enganya: és un antic 40 (actualment seria un 41.
Gràcies per l'humor M. Roser
Les teves fotos ens donen a conèixer llocs que possiblement mai no veuré. Gràcies per compartir els trossets de natura que són al teu abast. Va ser un dia guanyat, sense dubte.
ResponEliminaGràcies a tu Mari per acompanyar-nos, virtualment, en el viatge.
Eliminasort que no m'he pas perdut el teu post tant ple de bellesa en matges i mots sempre és un plaer visitar aquest teu lloc!
ResponEliminaGràcies per la visita i per la companyia Elfree.
EliminaSempre m'agraden els teus posts. Tens tanta sensibilitat en triar les imatges i en escollir les paraules!
ResponEliminaUn plaer aquest passeig per Les Peces. Gràcies, Xavier!
Gràcies a tu Glòria per la teva generositat.
EliminaXavier, fa un temps ja vas escriure alguna cosa de Les Peces. Doncs el que són les coses un dia en una llibreria de Manresa un senyor va demanar aquest llibre" Els renoms de les cases d'Albinyana i de les Peces, de
ResponEliminaXavier Nin i Vidal" I al moment vaig pensar en el teu post. Segurament si hagués estat un nom molt conegut no li haguera donat importància. El fet de ser desconegut per mi sí que li vaig donar. Bé Xavier, només volia dir això, ben segur tampoc és tan important.
Una abraçada.
No coneixia aquest llibre que cites. El cognom "Nin" és molt corrent a Albinyana i també al Vendrell.
EliminaGràcies Josep per explicar aquesta anècdota.
"quan ve el diumenge", una setmana guanyada. Per als castellans, "fin de semana", per als catalans, "cap de setmana", com indiquen les teves darreres paraules, “El cel plora pel dia perdut”, "però tu deies que era el color viu d’un dia guanyat".
ResponEliminaGràcies per les teves reflexions Helena.
Elimina