divendres, 31 de juliol del 2020

Vindràs a veure’m?

       - Tornaràs a venir al bosc on ens vàrem conèixer? Jo no t’esperava, en aquell prat petit amagat enmig del bosc, on només hi trobo les meves companyes i algun dia, escadusserament, el pastor, aquell que es pensa que mana.
       - És clar que vindré. Vull tornar a veure el teu mirar pacífic.
      A gaudir de les nits estrellades.
      De les matinades des de la finestra de “casa”.
      A llevar-nos quan la lluna se’n va a dormir.
      A passar per sota la porxada de Sant Roc (and roll)
      Vindré a olorar els prats on t’alimentes.
      A trepitjar els carrers dels pobles més alts del nostre país.
      A admirar l’arquitectura que els nostres avantpassats ens llegaren.
       De nit...
       ...o de dia.
      A flairar les flors i els teus horts
      i la sentor agradable del farratge que menjaràs a l’hivern.
       Quan tu com jo tornem a estar confinats.
       Encara no m’ho crec!

25 comentaris:

  1. Sembla que, t'ho creguis o no, marxes de vacances a la muntanya... bones vacances, bones caminades i bones fotos, ja les esperem, encara que ens en avancés moltes i molt boniques.

    ResponElimina
  2. A gaudir de la vida autèntica, de la natura a dojo, de la desconnexió i de la tranquil·litat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exceptuant el parèntesi dels Cavalls del Vent, des del març que pràcticament no sortim de casa.
      Bon agost, Laura.

      Elimina
  3. Que n'és de preciós el Pirineu, no sé per quina banda és però tot és una meravella...
    Ai, a mi m'encantaria acceptar la invitació d'aquesta vaca, símbol de la tranquil·litat de la muntanya...Fes-li un muuu de part meva!
    Que tingueu unes bones vacances, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot és Pallars Sobirà, M. Roser.
      Vall Ferrera, Vall d'Àneu...
      Encara no ens hem trobat amb la vaca, però sento les esquelles.

      Elimina
    2. Xavier, estaria bé que ens posessis nom als llocs que retrates, per així poder visitar-los algun dia. Precioses les fotos com sempre.

      Elimina
  4. Oooh, com m'agradaria que fossis la vaca que fa la pregunta i poder-te respondre que sí, que vinc ara mateix a veure-vos! Quins records, aquestes bellíssimes imatges, i que bé que s'hi està, a la Vall Ferrera! Però aquest estiu, davant la incertesa de tot plegat i per precaució envers els grans de la família, ens quedarem a casa. Saluda la vall de part meva! Una molt bona estada,Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La salutació a la Vall Ferrera ha estat dobada de part teva Montse.
      La vaca diu que t'espera l'any que ve.

      Elimina
  5. Sempre m'agraden un munt les fotos i els textos. A més sempre he tingut una especial devoció per la zona des Ribes de Freser a Queralbs, i aquests paisatges m'ho recorden. Bones vacances Xavier

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada molt la zona de Ribes de Freser, que és als Pirineus Orientals.
      Totes les fotos d'aquest post són dels Pirineus Occidentals.
      Bon agost, Alfonso.

      Elimina
  6. Obrigado F.Manuel, i que tinguis un bon començament d'agost.

    ResponElimina
  7. Personalment, no crec que ens tornin a confinar.

    ResponElimina
  8. Jo, sense haver-la vist, hi tornaria de nou, sense pensar-ho dues vegades !!
    Quin paisatge més bonic :)

    ResponElimina
  9. Això està bé, fer amics quan vas d'excursió. I tant que tornareu, quines ganes!

    ResponElimina
  10. Ja veig que tinc la sort d'arribar a temps de desitjar-te unes bones vacances.
    Ja saps de sempre que les teves fotos m'encanten. Avui són les fotos i la casa porxada (es diu així a casa de la setena foto)? Quina meravella!

    ResponElimina
  11. Les porxades de la setena fotografia són al carrer Major d'Escaló, a la Vall d'Àneu.

    ResponElimina
  12. Quina conversa més tendra, Xavier! Estic segura que la vaqueta t'entén tot i que et reconeixerà. Jo em pensava que era la Vall de Boí, però ja llegeixo que és d'una bona part del Pirineu occidental. Si hi tornes, que vagi molt bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Tresa.
      La Vall de Boí també és extrordinària, ja ho saps.

      Elimina
  13. Tot un obsequi visual per acostar la pau en temps de temor. Com enyoro aquests pobles...que no sé si tornaré a veure. Sort que tu ens els portes a casa. Gràcies, Xavier

    ResponElimina
  14. Gràcies a tu Olga.
    Lluny o a prop d'aquests pobles espero que estiguis passant un bon estiu.
    Amb un desig doble de salut: la de sempre i la de la covid

    ResponElimina