Un
isard contempla els dos muntanyencs que ens enfilem al “seu” territori.
La
meteorologia acompanya, el dia sembla que serà bo.
Passem
pel refugi de la Baiau, avui no hi ha ningú.
És
un plaer especial trepitjar neu a mitjans d’agost.
Fa
tres anys havíem intentat fer el Medacorba, però aquell dia una tronada ens va impedir
arribar al cim i vàrem abandonar justament a la Collada dels estanys dels Forcats, en territori andorrà. Es veu Arinsal.
L’esforç
té compensació: una placa informa que som al Pic de Medacorba de 2913 metres,
el Pic de les 3 Nacions: Andorra, Catalunya i l’Arièja (Occitània)
Seguim
reivindicant la llibertat.
Una mirada cap a l'Arièja.
Una mirada cap a Catalunya. Als estanys i refugi de la Baiau.
Una mirada cap a Andorra...
... i al seu cim més alt: el Comapedrosa.
Retorn a la Vall Ferrera. La pujada ha estat llarga, la baixada també ho serà.
La bellesa (o la pau?) es troba a l'estany d'Ascorbes.
A
la samarreta hi duc el logo de les 3 Nacions, i el nom dels tres pobles que,
per proximitat, les representen: Àreu, Auzat i Arinsal.
El esforç i la matinada us van donar el premi d'asolir el cim i gaudir de la visió de les 3 nacions
ResponElimina3 Nacions que des de l'altura no són gaire diferents.
EliminaQuin lloc més maco, per retrobar-se tres mons complementaris.
ResponEliminaBon setembre :)
3 Nacions als 4 vents.
EliminaUns llocs preciosos Xavier, mare meva quins paisatges!!!Veig que vau tenir sort i us va fer un dia fantàstic...M'ha agradat la teva foto reivindicativa...Com dirien els nostres veïns" genio i figura"...
ResponEliminaQue us ho passeu molt bé!
Allà dalt (que jo sàpiga) no ha arribat la Covid-19.
EliminaSão fantásticas e de uma grande beleza estas montanhas.
ResponEliminaUm abraço e continuação de uma boa boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
Livros-Autografados
La naturalesa és un tresor que hem de preservar.
EliminaObrigado.
Qué lugares tan preciosos. Sólo los que os esfozais podéis disfrutar de todo ello. Gracias por narrarlo con tanta belleza e interés: los tres lugares
ResponEliminaLa belleza es real. Los sueños también. Gracias Casilda.
ResponEliminaÉs una delícia contemplar les teves fotografies, imaginar que camines per aquests paratges i com dius en un altre lloc sabent que per aquests verals no corre cap virus.
ResponEliminaHaver estat unes setmanes respirant aire pur d'alguna manera ens prepara per si (esperem que no) tornen temps de clausura sanitària.
EliminaM'emociona aquest post, per tantes coses!
ResponEliminaUna bona excursió, unes fotos magnífiques i els somnis volant ben amunt.
Emociona pels llocs coneguts, per les tres nacions. I per la constància de les reivindicacions.
Una abraçada, Xavier, amb agraïment.
Tu ets una mica de cada una de les 3 Nacions. Ets catalana, vas viure una part important de la teva vida a Andorra i coneixes bé molts pobles d'Occitània.
EliminaI aquesta samarreta tan bonica qui la va fer? Llàstima que no hi hagi els colors de la bandera occitana en comptes de la francesa...
ResponEliminaLa samarreta la van fer a Àreu fa alguns anys, en una de les edicions de la Milla Vertical al Monteixo.
EliminaTens tota la raó en això dels colors de la bandera. Suposo que la va dissenyar Michel Sebastien, el promotor de les 3 Nacions.
Quina meravella! Havia de ser una experiència irrepetible, veure tota aquesta extensió de món als teus peus, com un déu de l'Univers! Per als qui no anem més enllà de la plana, és un regal gaudir de les teves imatges. Que per molts anys hi puguis tornar!
ResponEliminaQue tu també puguis tornar a la Vall Ferrera, Montse.
EliminaTu vas una mica més enllà de la plana. Ens hem trobat més d'una vegada bastant amunt.
La bellesa i la pau són sinònims en la teva foto, i la llibertat s'hi afegeix.
ResponEliminaFaltaria la justícia social, i en un any com aquest la salut mundial. Si assolim la llibertat... què més es podria demanar?
EliminaQuina meravella! Amb tu he tornat a caminar per aquests racons del Pirineu. Fa molts anys vaig pujar al Comapedrosa i vaig passar pels estanys de la Baiau... Gràcies per la passejada -que suposo que per a vosaltres va ser molt més dura.
ResponEliminaUnes fotos magnífiques! Per cert, en una d'elles diria que s'hi veu un trencalòs, el rei dels aires...
Quan vàrem fer el Comapedrosa, fa uns 3 anys, també passàrem per la Baiau.
EliminaSi dius que és un trencalòs m'ho crec. Jo em pensava que era un voltor.
(Per cert el teu segon cognom és de fonètica basca. Al Pallars i als Pirineus en general hi ha pics, estanys, comes, etc que s'anomenen "Orri")
Crec que és un trencalòs per un parell de detalls: el pit més clar i, sobretot, la cua, en forma de tascó... però vaja és prou lluny i el podria confondre, no sóc cap especialista.
EliminaSí, el meu segon cognom -tot i que ve de Vic, on també hi ha Orrit- sé que ve de l'antic parlar pirinenc. Orri vol dir cabana de pastors, especialment aquella on es munyien les ovelles -o cabres- i es feien els formatges. Ho dic en passat perquè ara imagino que tot això es fa en petites granges.
Quina història d'amor la teva amb la Vall Ferrera, i quin cim més meritori, sembla llarg i complicat. Tinc pendent fer alguna excursió per la zona del Comapedrosa, a veure quan en tinc l'oportunitat. El meu problema és que per arribar al pàrquing de la Molinassa hi ha una pista de muntanya infernal. El meu pobre cotxe i els meus nervis no estan preparats.
ResponEliminaJustament enguany la pista que puja a la Molinassa està millor que altres anys, ja que es va malmetre per unes pluges torrencials i aleshores la van arranjar.
EliminaAbans teníem u 4x4 però degut a les noves normatives en contra del canvi climàtic el vàrem canviar i hi hem anat amb un suv. Això sí, poc a poc.
I a dalt hi havia cotxes de totes classes.
El Medacorba, a partir del coll dels Estanys Forcats sembla més difícil del que realment és. Hi ha algun tros que s'ha de grimpar una mica, però en cap moment és perillós.
A mi se'm va fer més pesat fa uns tres anys, pujar el coll de la Baiau per anar al Comapedrosa.
Molt boniques excursions fas Xavier! 👍
ResponEliminaMentre el cos aguanti...
Elimina