Per arribar-hi ha calgut caminar bastant, i
comprovo que avui es compleix aquella dita clàssica que diu que l’esforç té
compensació.
Hi ha tot tipus de
bestiar: vaques, vedells, cavalls, eugues, poltres i fins i tot algun ruc.
Sorprèn comprovar que
les vaques s’han auto-distribuït per colors.
Per acabar d’embellir
el Prat hi ha una mica d’estany, com una gran bassa. I una cabana de pastor.
Com si fos el cromo d’un formatget.
En veure una vaca a
primer terme sobre l’herba verda, i al fons del prat la cabana, m’imagino el
cromo i mentalment en faig un disseny, per a afegir-lo a la col·lecció que vaig
començar fa anys.
No sé si se m'hagués acudit mai observant el paisatge que la imatge que veia era el cromo d'un formatget, però m'encanta!
ResponEliminaQuins paisatges més idíl·lics en totes les fotografies :)
ÉS un prat que sorprèn Gemma. Les vistes per als grans, els formatgets per a la canalla...
EliminaQuan he vist que la imatge t'ha fet pensar en un formatget he pensat que com era possible, que no hauria fet mai aquesta associació. Però és clar, si en fas col·lecció, tens aquestes imatges molt més presents! Per cert, sí que és maco aquest prat!
ResponEliminaFa anys que he deixat de col·leccionar cromos de formatgets, tot i que guardo els que ja tinc.
EliminaA un dels refugis dels "Cavalls del Vent" ens van posar per esmorzar un dels que es veu: el de "Milbona", i em vaig guardar el cromo a la cartera. Això devia ajudar a fer l'associació.
El Prat del Moixeró és una de les etapes més espectaculars de la travessa.
Preciosos aquests paisatges, veig que no t'estàs de res, ja fas bé!
ResponEliminaM'ha fet molta gràcia aquesta col·lecció de papers de formatgets, molt creatiu el teu!
M'he quedat parada, acabo de llegir a ca l'August que la ballarina del programa era la nena de can Massa...És la meva petita Idolina me n'alegro molt, quin canvi!!! Em tornaré a mirar el vídeo.
Bon vespre, Xavi.
Paisatges bucòlics.
EliminaTens bona memòria M. Roser. L'Idolina és la petita de can Massa. Ja fa uns quants mesos que col·labora amb els "Amics de les Arts".
I tant que sí, pensa que jo la vaig intuir, dins de la panxa de la Carme, és com si l'hagués vist néixer!!!Com passa el temps.
EliminaSi algun día els veus, donals-hi molts recorts!
Que bo lo de la col·lecció de formatgets! En tens molts? De molts països?
ResponEliminaÉs una col·lecció modesta, d'uns 150 cromos i aturada des de fa uns quants anys. Principalment dels Països Catalans, i d'altres com Suïssa, França, Espanya, Itàlia, Holanda, Alemanya i fins i tot un de Turquia.
EliminaQuina meravella de paisatge! Eixampla el cor, fins i tot en foto.
ResponEliminaM'encanta el teu cromo de formatget. Ets ben original fent col·leccions!
Respiro de nou el prat del Moixeró, abans de marxar...
Recordant aquest paisatge a mi també m'arriba una mica d'aire pur. I de so d'esquelles.
EliminaNo cal que marxis del Prat, Carme. Queda-t'hi una estona més si vols.
L'esforç té compensació, però la setmana passada vaig pujar a la Molina en teletransportador, i vaig veure les vistes que mostres sense haver de caminar. No és el mateix, ja ho sé!
ResponEliminaNo ens hem trobat per poc Helena.
EliminaLa ruta dels Cavalls del Vent passa per la Tossa d'Alp. Vam passar la nit del 6 de juliol al refugi del Niu de l'Àliga.
Justament aquestes fotografies són de l'endemà, l'etapa que va des del Niu de l'Àliga al refugi del Serrat de les Esposes, prop de Riu, a la Cerdanya.
Realment aquests paisatges són impressionants, encisadors; per premis com aquest valen la pena els esforços, per durs que siguin. A més, les imatges transmeten una mica del benestar que devies trobar allà. Per cert, molt curiosa aquesta col·lecció de cromos de formatgets! El que no se t'ocorreixi a tu... :-))
ResponEliminaHi ha gent que fa aquesta travessa en la meitat de temps que nosaltres. I ja no diguem els esportistes que la fan corrent, que encara tarden menys. Els anys i la motxilla pesen.
EliminaNo conec ningú més que col·leccioni aquests cromos. He fet una cerca al google... i hi ha mercat!
Ja ho veus Montse, jo no era l'únic.
Sou um grande apreciador de queijos.
ResponEliminaUm abraço e continuação de uma boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Als Pirineus i al Cadí s'elaboren molt bons formatges, F. Manuel.
EliminaObrigado
Sembla el títol d'un quadre de Dalí aquest, Xavier.
ResponEliminaI és una col·lecció ben original! Si mai trobo algun formatget diferent, li faré foto a veure si el tens. O necessites el formatget?
Ets molt amable Tresa. En resposta a un comentari anterior ja explico que, encara que la guardo, la col·lecció fa anys que està aturada. Només guardava el cromo. No sé com estarien els formatgets de fa 40 anys...
EliminaJa veig que la imaginació segueix ben apoderada, Xavier !! I que continues aprofitant molt bé l'estiu , tot i ser un estiu un poc estrany...però fas ben fet !
ResponEliminaBon estiu :)
Bon estiu a tu també Artur, segur que l'aprofites (dins del que es pot) a base de bé.
ResponElimina"DEL CASERIO ME FIO"
ResponEliminaSobretot perquè és de Maó
Elimina