L'Olla de Núria

Les muntanyes que envolten la Vall de Núria són un regal que la naturalesa ha fet als qui se l’estimen. I la humanitat al llarg dels segles ha anat construint i apropant-nos el Santuari i els seus voltants.

Fora de la temporada d’esquí i d’èpoques de vacances, és quan es pot gaudir literalment, el vers de Joan Maragall: “Verge de la Vall de Núria, voltada de soledats”.

  Des del Pic de l’Àliga i encara més des del de la Pala, es pot contemplar la carena que envolta la Vall de Núria, i que els excursionistes catalans anomenem “l’Olla de Núria”. 

Si observem aquesta panoràmica, a l’extrem occidental trobem el pic més alt, el Puigmal, amb 2.913 metres. Seguint a llevant, anem trobant el Pic de Segre, el de Finestrelles, el d’Eina, Nou Fonts, Nou Creus, Puig de la Font Negra, i Torreneules.

Hi ha esportistes que ho fan en un sol dia. Nosaltres som més modestos i els vem fer per etapes, i ens va durar molt més. Hi ha més opcions: en direcció a Setcases, el Pic de la Fossa del Gegant, el de l’Infern, el de Freser, Bastiments i Gra de Fajol. I fent altres variacions es pot seguir cap al Puig de la Pastuira, el de Fontlletera, el Balandrau i el Cerveris. I baixar a Coma de Vaca pel Pic de Tirapits. Tot plegat, anys per completar-los.

Acompanyats per la presència de la neu a l’hivern i principis de primavera, i dels coms herbats i verds de l’estiu.

Enguany l’excursió ha coincidit amb el 14 d’abril. Rememorem una de les diades més èpiques de la història política i humanística de Catalunya, la de la proclamació de la República Catalana.

El dia comença bé: cel blau, aquell blau tan alt, tan pur, que contrasta amb l’enlluernadora neu.

Quan som dalt del Pic de la Pala, ens n’adonem que unes nuvolades comencen a arribar provinents de la serra del Montgrony, i que ràpidament envolten el Puigmal. A l’altre extrem, al Torreneules, també es formen núvols amenaçadors. És hora de baixar. El dia ha començat bé, i acaba encara millor: nevant. Abans d’arribar a Núria comencen a caure volves.

Mentre dinem, augmenta la nevada  i quan  i sortim a fora, tot és ben blanc. Aquest matí només hi havia neu als cims i ara la blanca acompanyant cobreix tota la vall.

És 14 d’abril i aprofitem per visitar la marededéu més republicana de totes. A l’Hotel de Núria es va redactar l’Estatut del 1931, i ara en aquest mateix hotel hi ha una sala dedicada a aquella gesta, i al president Francesc Macià.

Al matí hem vist l’Olla de muntanyes. A la tarda l’olla de Sant Gil que guarden al Santuari, junt amb la resta de símbols: la creu i la campana. Diu la tradició, que si una dona vol quedar prenyada, s’ha d’agenollar i posar- hi el cap a dins... No crec gaire en els miracles. Em sembla que a més de l’ajuda divina també convé alguna acció humana...

L’endemà és com una repetició meteorològica. Malgrat un fred intens el dia es lleva serè. A mesura que avancen les hores el torb fa que sembli que torni a nevar.

La rufa, com diu la gent de muntanya, converteix Núria en un racó hivernal, com si ens trobéssim a una estació polar. Uns muflons baixen prop del santuari a buscar menjar. Ahir vem veure una família de marmotes al camí del Torreneules i abans d’ahir un isard solitari prop de la via del cremallera. Esperem que no tinguin la dissort d’ensopegar amb algú que armat d’escopeta, se li’n vagi l’olla...