"Potser va ser un ocell
que ens va fer volar,
o potser un peix que junts
ens va enfonsar,
o una muntanya
que se’ns empassà,
o el teu cor
que el meu volia
per company".
Carme Massa
Sol a la
finestra
flor de
primavera
lluna
adormida
i cel ben
serè.
Pensaré en
tu
present i
passat
perquè ets
la vigília
del meu vuit d’abril.
Flor de
regalèssia
onada suau
noves
orenetes
que volen
tornar.
Sigues
feliç,
fes-me un
regal
tu saps que t'estimot
Pensaré en
tu
present i
passat
perquè és
la vigília
d’un nou
ple d’abril.
Com pot ser que no tingui cap comentari aquesta entrada? És preciosa! M'encanten els jocs de paraules!
ResponEliminaQuan els blogs són nous, són poc coneguts. Gràcies per la teva lectura Helena.
EliminaTé raó l'Helena, és molt maca aquesta entrada i molt tendra!!!
ResponElimina