Una flor
groga
quan el sol
il·lumina
surt de la
fosca.
us manté
segrestades
molt lluny
de casa.
Les flors es
baden
amb gotes de
rosada
com si
ploressin.
Pel seu
color
i pel que
representa:
flor de ginesta.
Unes flors
grogues
sobre la gespa verda
fan
primavera.
Les flors
d’acàcia
cauen amb
esperança.
D’amor em
parlen.
Hi ha remor
d’aigua
on suaument
es gronxen
les flors
caigudes.
Dolçor als
llavis
pels infants
arracades
temps de
cireres.
Amb plomes
d’aigua
sobre la
terra fèrtil
s’escriu la vida.
Acolorida
amb rec o amb rosada
creix en
silenci.
Les flors de
sàlvia
com gotetes
de sang
esquitxen
l’aire.
Bufo la flor
i els desigs
s’escampen
volant per
l’aire.
Quina preciosa col·lecció de flors grogues!!! Amb uns haikus ben adients que els acompanyen.
ResponEliminaJo també bufo, ja seria hora que es comencessin a complir desitjos...
Les de l'aigua també m'agraden molt.
EliminaLes flors grogues seran sempre nostres.
EliminaLes cireres i l'aigua també, Carme.
Magnífiques imatges. Groc esperança. Els volem a casa.
ResponEliminaL'aproximació a les presons catalanes ha de ser el primer pas per al seu alliberament definitiu. Ben aviat, Risto.
EliminaGairebé has fet un post groc, però veig que hi ha algunes taques malves i roges...La diversitat sempre és bona!
ResponEliminaQuan jo era petita, bufàvem aquestes flors, fèiem volar angelets, ara diria angelets que porten desitjos, que es poden fer realitat...
Bon vespre, Xavier.
Actualment a Catalunya el groc és el color de la reivindicació de llibertat, sobretot pels presos i preses polítiques. El vermell també és l'altre color de la bandera.
EliminaLa flor que apareix a la foto no la vaig bufar, però igualment vaig fent desigs. Cada dia M. Roser. El angelets estan trigant.
Són tan boniques totes les imatges que no sabria escollir-ne una de sola; m'agraden totes, i amb els versos que les acompanyen són un clam a la llibertat tan anhelada, i que tant es fa esperar, de la gent que estimem...
ResponEliminaUn clam que clama i reclama, Montse.
EliminaCom deien la Maria del Mar Bonet i en Pau Riba: "Es fa llarg esperar".
Si a les flors grogues l'espera és llarga, l'espera del segrestat deu ser interminable.
A la natura silvestre predomina el groc, solar i nutrici, radiant i esplendorós. Molt ben triades totes les flors. Ara sols ens falta una corona de glòria al país, que per cert serà groga com el metall més noble. Però no en forma de corona reial, sinó d'aura resplendent.
ResponEliminaBons i feliços dies.
Quines paraules més dolces Olga.
EliminaM'encanta el títol que has posat a aquest post. Seria un bon títol per a una novel·la No t'animes?
ResponEliminaAixò són paraules majors, Novescireres. Vull dir Novesflors.
EliminaQuina bona pinta que fan les cireres! 😊
ResponEliminaEstaven molt bones Joan.
Eliminatant de groc a la natura i tant de groc arreu per que els anhels de llibertat i de justícia es facin realitat!
ResponEliminaLa natura s'ha posat al costat de la justícia, elFREE.
EliminaXavier, crec que és un bon senyal que hagis anat canviant el groc pel vermell. Segur que vol dir que aviat podrem emprar altres colors intensos i no només el groc.
ResponEliminaA mi em passa una cosa de forma inconscient. Ara que pujo i baixo del poble vaig buscant el groc pel camí. Primer era la ginesta, després l'argelaga marina, i quan no veig flors grogues, busco els llaços per allà on passo. Sempre hi ha alguna cosa groga. Fins i tot les aspes dels molins de vent del Tarragó, que n'hi ha força per la Conca, són grogues.
Una abraçada!
Les flors grogues, les veiem com llaços grocs naturals. Hi ha molt bona gent, Teresa, a la Conca de Barberà.
EliminaÉs curiós. El color groc està de moda aquest any. Fins i tot la Soraya el portava poc abans que prengués el significat que té ara. Segurament no deu haver repetit. A mi no m'agrada especialment, prefereixo el blau o el roig. L'associava, fins ara, amb els diners, el materialisme, i no m'agrada gens quan tira a groc clar, prefereixo el que gairebé és carbassa, o l'ocre. O simplement el de la ginesta, o el de la primera foto amb la que ens obsequies. Al final hi he empatitzat. Em fa tan feliç de veure els llaços com sé que a ells els molesta, innocents com són.
ResponEliminaEl meu color sempre ha estat el vermell, Helena. De petit, si podia, sempre el triava per jugar al parxís o al joc que fos. El vermell, que políticament es diu roig.
EliminaEl groc brillarà fins que els nostres representants empresonats i exiliats siguin lliures.
Suposo que aquest post ha quedat desactualitzat, ara ja no estan tan lluny de casa, però tampoc estan a casa, així que haurem de seguir fent servir el groc.
ResponEliminaEstrictament, casa és casa. Aquella on vivim sols o en parella i amb fills si n'hi ha.
EliminaUna bona notícia l'apropament, però no n'hi ha prou. Ja ho saps, Xexu.