divendres, 18 de setembre del 2020

Un santsenc a Parets del Vallès

      Un matí de setembre un santsenc arriba a Parets. Al Vallès Oriental.
      Un dels paretans més il·lustres no pot ser a casa seva. Molts veïns, des de les finestres i els balcons reclamen el seu alliberament.
      També el de la resta de preses i presos polítics.
       El casc antic de Parets és acollidor.
      El campanar de l’església de Sant Esteve des de fora és ben visible.
      La llum del dia acoloreix el vitrall de la façana.
      El santsenc encara no havia passejat mai per aquests carrers i els troba atractius.

Al parc de la Linera, l’Ajuntament de Parets ha posat una escultura. Una placa ho explica:
“En record de les víctimes i represaliats del règim franquista i en especial dels alcaldes i regidors de la nostra vila que van lluitar per la defensa de la democràcia i de les llibertats".
      El santsenc es pregunta si ja ha acabat el franquisme a un estat que manté persones a les presons per defensar pacíficament les seves idees polítiques.
       En passar pel davant de l’Ajuntament mira l’hora... és tard i no plou.
      Enfila el carrer Major.
      A una cantonada hi ha un local de la penya perica.
 
       Més amunt els culers també hi tenen la seva.
      Josep Carner va escriure: “
Com el Vallès no hi ha res” I el vallesà sabedellenc Joan Oliver ho reblà. “Quatre pins fan un bosc espès”. I prop d’aquesta escultura, quatre alzines afegeixen valor a la dita.
      És hora de tornar a casa.
      Amb la Sagalés?
   Avui s’estima més fer-ho tal com ha vingut: amb tren.

 

22 comentaris:

  1. Pelo que vi Parets uma terra muito simpática e com bastante actividade politica.
    Um abraço e bom fim-de-semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. El conseller de la Presidència, l'Honorable Sr. Jordi Turull, actualment injustament empresonat és fill d'aquesta Vila.

      Elimina
  2. Fa un any, el 21 de setembre, em van dedicar un recital en aquest poble. Sempre me'n recordaré. Les teves fotos hi ajuden!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un des meus germans va néixer un 21 de setembre, dia de Sant Mateu. Jo també recordo sempre aquesta data tan poètica. Com tu.

      Elimina
  3. O vas anar als punts estratègics o aquest sí que és pot dir "tot un poble per un home", Xavier! Segur que superen el tan gastat 50%.
    Una abraçada, santsenc!

    ResponElimina
  4. Al casc antic de Parets, fins i tot al terra hi ha pintades que reivindiquen la llibertat de Jordi Turull.
    Una abraçada, vimbodinenca.

    ResponElimina
  5. Molt bons e interessants reportatges fas Xavier !

    ResponElimina
  6. A Parets hi anava sovint per la Festa Major. El dilluns feien un correfoc molt guai i acostumava a tocar la Girasol o alguna orquestra catalana a un parc molt gran. Bons records de Parets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els de Terrassa ho teniu a prop, Risto. Imagino a quin parc et refereixes, un que hi ha entre el casc antic i l'estació. També en vaig fer alguna fotografia.

      Elimina
  7. Jo també tinc fotos de Parets, d'aquest dia de l'Helena, aviat farà un any. Les teves són molt més ben trobades... (jo no vaig tenir gaire temps de passejar) i més ben fetes. I recordo que vaig fotografiar les pintades a terra.

    El Conseller Turull s'ho mereix tot i el seu poble ho sap i se l'estima, sense oblidar els altes presos, cosa que els honora també.

    M'ha agradat retrobar Parets, després d'un any.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De ben segur que hi tornaré quan el Conseller Turull sigui lliure per sempre. Tant de bo això sigui ben aviat.
      Quan els presos i les preses siguin lliures, tots ho serem una mica més.

      Elimina
  8. En aquest poble també hi he estat, fa un temps que hi tenia uns amics i els havia anat a veure...
    Veig que vas fent la ruta dels independentistes, quests sí confinats del tos...Però veig que avui has viatjat en tren, com un senyor...Ni botes , ni bici, he, he!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que visc prop de l'estació de Sants, el tren quan és possible és la millor opció per anar a Parets, malgrat la deixadesa de la línia de Puigcerdà.

      Elimina
  9. No perds l'oportunitat de treure la càmera a passejar, eh? Parets sembla bonic, no he estat mai al poble, diria. D'allà només conec els grans polígons amb empreses de biotecnologia i farmacèutiques, si no em quedés lluny de casa segur que buscaria una feina per allà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'humorista Peyu, irònicament diu de molts pobles: "Si hi heu d'anar expressament, no val la pena".
      L'humorista Xavier diria: no te'n penediràs d'haver anat a visitar Parets del Vallés.

      Elimina
  10. Jo també soc partidari de l'humorista Xavier !... penso que si hi has d'anar expressament, es quant més en pots gaudir !.
    Salut i Llibertat !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és el millor. Anar als llocs pel gust de passejar, de mirar, de badar, de descobrir... Parets no defrauda.

      Elimina
  11. Perdona Xavier, vols dir que els dos verso no són de Joan Oliver? Em sembla...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anteriorment a les "Corrandes d'exili" de Joan Oliver (Pere Quart) en Josep Carner va fer un poema titulat: “Com el Vallès no hi ha res”.
      Comença així, però és més llarg.
      "Ai casa tan camperola,
      Déu me la guardi de mal!
      En sa eixida, tota sola,
      hi ha una malva reial."

      Gràcies per l'interès, M. Roser.

      Elimina