dimecres, 28 de maig del 2025

Tres dies al Montsant

     Des del Balcó del Priorat contemplem el poble de la Morera del Montsant. I l’extensió de boscos, camps i vinyes que l’envolten.


   Hem arribat fins aquí després de pujar el Grau dels Barrots.


     Alguns passos de la serra del Montsant no són aptes per a les persones que tinguin vertigen, entre les quals i, d’ençà que em vaig fent gran, m’hi compto.


     Després de pujar fins a la carena de la Serra Major, el Piló dels Senyalets (1.109 m) i el Pi del Cugat, baixem al Clot del Cirer, que és com una mena d’oasi verd i florit a mil metres d’altura. Cauen gotes i una gran bauma ens dona aixopluc.


       A la tardacamí de retorn a la Morera del Montsant, contemplem l’anomenada “Llibreria”.


    La baixada pel Grau de Salfores faria més vertigen si no hi hagués, en algun tram, unes cadenes per subjectar-s’hi.

   Hem passat la nit a la Bisbal de Montsant. Comencem el segon dia visitant, per consell de la Montse de cal Trucafort, la Cova de Santa Llúcia, que el 1938 es va habilitar com a hospital, durant la Batalla de l’Ebre.


     Ens traslladem al Pantà de Margalef, on comencem la pujada, per un camí diferent del d'ahir, a la Serra Major.


    Deixem enrere una bauma propera a la Cova de la Taverna, on hi ha les restes d’un antic forn, el dels "Maquis".


    Ran d’una gran bauma anomenada “el Racó del Teix” hi ha el monumental arbre que li dona nom.


    Caminem alguns quilòmetres per la carena de la Serra Major, i davallem cap al Barranc dels Pèlags, on hi ha el Toll de l’Ou. Un lloc ideal per refrescar-s’hi i dinar una mica.


       El camí torna a pujar cap a una altra carena on hi ha el Pi de la Carabasseta.


    De baixada i, després de passar per l’ermita de Santa Magdalena, veiem el poble d’Ulldemolins on, després de sopar una truita amb suc, ens espera un llit confortable.


   El tercer dia, retornem a Margalef. L’etapa serà ben diferent de la d’ahir. Si ahir vam passar pel damunt de la serra, avui seguim el riu Montsant. Passades les Cadolles Fondes, entrem al Congost de fra Guerau i visitem l’ermita de Sant Bartomeu, que és al costat d’una gran Bauma.


    Les roques del Montsant que anem veient des del camí, encara que s’assemblin, sempre són diferents. I baumes! Si hi ha un accident geològic freqüent al Montsant són les balmes, o baumes, com en diem els santsencs.


     Si abans-d’ahir vam trobar barrots de ferro o cadenes per pujar els graus, avui de baixada en un pas complicat, hi trobem una corda. És més modesta que els barrots, però carregats com anem, igualment ens és d’una gran utilitat.


      El riu Montsant és net i ple de vida. Als seus gorgs hi neden els peixos i, se sent cantar els granots.


    A l’altre costat del riu les ruïnes del Mas del Caime contemplen com el riu es va eixamplant. És un senyal que ens aproximem al pantà de Margalef i, a la fi de tres dies de somni al Montsant.