dissabte, 27 de maig de 2017

Cal que neixin flors...


Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.
Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
    Cal que neixin flors a cada instant.
    Cal dir que és un fragment d’una cançó de Lluís Llach?

41 comentaris:

  1. Una cançó de Lluís Llach, que identifiquem al primer vers, molt ben il·lustrada per les teves fotos. Que són tan boniques, que ens sabria greu d'enterrar precisament aquesta nit que ens ensenyes...

    Espero que en puguem entrrrar d'altres més fosques i brutes
    Que bonica l'estelada sobre el camp de colza...

    No, no tenim temps d'equivocar-nos. Espavilem d'una vegada...

    ResponElimina
  2. No acostumo a sortir a les fotos del blog Fita.
    Per tots els atacs que està rebent en Lluís Llach des de la caverna mediàtica, he volgut (modestament) que se sàpiga que seguim fent-li costat.
    Gràcies pels comentaris, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Volia dir tantes coses d'aquest post, que al final, m'he deixat la més important: he, he, he... l'enveja, envejosa, envejosament, envejada, però de tot el bon rotllo del món, de veure"t al costat de Lluís Llach... ostres, tu! Quin crack estàs fet...

      Per descomptat que seguirem fent-li costat. S'ho mereix tot. Jo li tinc una gran admiració i un immens respecte.

      Reverències a tots dos!!!!

      Elimina
    2. Sota el braç de Lluís Llach hi cap tot el país. Tots els nostres Països Catalans.

      Elimina
  3. estic amb tu ! visca la claredat de Lluís LLach i l'honestedat i la valentia....ell està per fer un gran servei al país...amb el tranquil que podria estar ha decidit apostar per aquesta aventura que tindrà un desenllaç feliç , espero ....

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Lluís Llach és un home valent i carregat de raó. Ho ha demostrat tota la vida.
      Desenllaç feliç o desenllaç feliç.
      Gràcies Elfree.

      Elimina
  4. No calia... :) Trobe que la cançó i les imatges lliguen molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Vicent. La pregunta porta la resposta incorporada.

      Elimina
  5. Ara més que mai hem de ser forts i valents, Xavier! Per en Lluís Llach, per la nostra estimada terra, per tots nosaltres. Ara més que mai hem d'enterrar la por i veure-hi clar.
    Però fixa't, en Ferran Latorre acaba d'assolir el cim de l'Everest; ha estat prou intel·ligent per esperar quan les condicions climàtiques eren adverses, ha atacat quan ho ha vist clar. I ha vençut, ha aconseguit els seus objectius. Potser hi hauríem de pensar...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En pocs dies de diferència, en Kilian Jornet i en Ferran Latorre han aconseguit la fita anhelada. Dos estils diferents, la mateixa victòria.
      Seguint el fil de les metàfores muntanyenques, crec que tots plegats farem cim.
      Lluís Llach, en el seu vessant de diputat del Parlament de Catalunya, segur que té clar que ja no "tenim temps d'equivocar-nos."
      Gràcies per les teves reflexions, sí que hi pensarem, Montse.

      Elimina
  6. Caram Xavier no m'esperava veura't presumint al costat de famosos a tu que ets tant discret, he, he...
    M'agrada molt com has relacionat la lletra de la cançó amb les fotos, són un matrimoni molt ben avingut!!!
    Per cert, el Kilian Jornet va pujar sense oxígen, té una "mica més" d'importància.
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M. Roser. És una gran sort per a un país tenir un cantant-compositor-lletrista-pianista-novel·lista-diputat com en Lluís Llach. I criador dels millors vins.
      Amb ell anirem tan lluny com amb en Kilian Jornet.
      La foto amb en Llach té uns 10 anys.

      Elimina

  7. Hem arribat a un punt en què no hi ha marxa enerere i cal tenir molt clar allò que cadascú vol fer. Arribar a un compromís on la nostra comoditat -la por a perdre-ho tot- no ens limiti en anar molt més enllà d'on fins ara hem anat a fi d'obtenir-ho tot, això és, la llibertat.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso exactament igual que tu Jordi. Ja no hi ha marxa enrere, ja noméspodem anar endavant.
      Gràcies.

      Elimina
  8. Una de les meves favorites, Cal que neixin flors. Cal valentia i coratge. Cal anar endavant. I fins al final.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta cançó té molts anys, la música és boníssima i la lletra segueix actual.
      Gràcies Risto.

      Elimina
  9. No sé si aquesta és la primera o la segona cançó que vaig conèixer del Lluís Llach. Potser "El bandoler" va ser la primera. Però aquesta és entranyable i per nosaltres més. M'agrada tornar-te a veure, Xavier. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Teresa. Sí que és de les primeres. Fa anys que la cantem, a cada època adquireix nous matisos.

      Elimina
  10. Sí, ha arribat l'hora de fer un pas endavant. Li farem costat com tantes vegades ell ha fet costat a tanta i tanta gent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un pas endavant, de gegant. De l'opressió a la llibertat. Gràcies per ser-hi Consol.

      Elimina
  11. No podem pas dir que no parin de néixer a cada instant, fins i tot al ciment de Sitges quan fan obrir la boca al del ni vull ni puc...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al bocamoll a que et refereixes, ja l'hem escoltat massa. Ara ja no puc ni el vull escoltar més. Que calli ell, que parlarà el poble.

      Elimina
  12. Cal que neixin flors a cada instant...Un mestre de la música i la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et puc portar la contrària Mari, gràcies.

      Elimina
  13. No cal, no. Lluís Llach és tot un especialista en cantades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense en Llach no hauríem arribat tan lluny.
      I penso que amb ell entrarem a la República anhelada.

      Elimina
  14. com més ferms i sencers estem més difícil serà tombar-nos, si no ho diguem cantant ho direm xiulant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els aficionats a les finals de la copa del Cap d'Estat en saben molt de xiular.
      Tot s'accelera Joan!

      Elimina
  15. "alçat sense repòs per sempre més...", trobo que tant Espriu com Raimon diuen coses molt semblants a les que diu Llach.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona apreciació Elena. I encara hi podríem afegir en M. Martí Pol.
      Els poetes són la veu del poble, parlen com el poble i el poble parla com ells.

      Elimina
  16. Per mi si que cal que diguis que es d'en LLach, no en conec pràcticament res d'aquest home, però ja veig que sóc l'únic dels comentaris que li cal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "L'estaca" "Venim del nord, venim del sud", "Que tinguem sort" "País petit", "Ara mateix", "Somniem", "Tossudament alçats", "Si arribeu", "Viatge a Itaca","Jo també he dormit a l'alba", "Tinc un clavell per tu", "T'estimo", "Campanades a morts", "El meu amic el mar", "I si canto trist", "La gallineta".
      He dit alguns títols a l'atzar, sense ordre cronològic.
      Als Països Catalans, dir Lluís Llach és com dir Montserrat, o el Canigó, o Menorca, o l'Albufera, o les Medes, Pons o Fita...

      Elimina
  17. Respostes
    1. És cert, aquell dia estava content. Era la presentació del llibre "Món Llach", i els positius de les fotografies, que eren en blanc i negre, els havia fet un amic meu, a un taller on jo havia treballat una temporada.

      Elimina
  18. M'agrada la imatge del cel on surt la constel·lació d'Orió,que és una de les meves preferides,hi ha una zona anomenada Nebulosa M-42 que és un claustre d'estels!✨🙂

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'informació Joan. Coneixia el nom d'Orió però no sabia quina és la seva constel·lació. Ara ja sé quina és. Fa goig.
      Lluís Llach és l'Orió de la cançó.

      Elimina
  19. Ei, que guapo estàs, Xavier, i que ben acompanyat!
    Merescut homenatge i recolzament a un home que estima i defensa la seva terra, la seva llengua.
    Les fotografies magnífiques, com ja és habitual a cal Fita.

    ResponElimina
  20. Gràcies pel compliment Glòria. En tot cas, que guapo estava! Han passat 10 anys. Aleshores encara no es feien selfies i havies de demanar a algú que et fes la fotografia.
    El que no et negaré és la bona companyia: és un honor.

    ResponElimina
  21. Ja en neixen, ja, de flors. Hi compto les que surten als poemes; les que componen aquells que fan belles flors de roba; els pastissers, que en fan de massapà; les que posen els pintors als quadres; i els fotògrafs; les que dibuixen els infants.

    *
    Infants
    de tots instants
    alceu la flor,
    amb tendres mans:
    també els somriures
    naixeran.
    *

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin poema més bell Olga.
      Moltes gràcies per escriure'l aquí. Que bé que lliguen els infants amb les flors. Els instants amb els somriures.
      Ens enriqueixen.

      Elimina