Fa 4 anys havíem estat en aquest paratge de Cóll,
on hi ha la Creu de Terme
i ja ho havia explicat una mica.
La creu no s’ha bellugat d’on era, i en l’aspecte
de coneixement històric, jo tampoc. Al contrari. M’havien explicat que la creu
era tant o més antiga que les esglésies romàniques de la Vall de Boí. La
darrera notícia que sé, és que no ho sé. 
En retrobar-me amb la persona que m’ho va explicar,
enguany no m’ho ha assegurat tan categòricament. Vaig preguntar a alguns veïns
de Cóll i alguns em van dir, que potser sí que la creu té gairebé 1000 anys...
o que potser només en té 200. Conclusió: no ve de 800 anys.
En retrobar-me amb la persona que m’ho va explicar,
enguany no m’ho ha assegurat tan categòricament. Vaig preguntar a alguns veïns
de Cóll i alguns em van dir, que potser sí que la creu té gairebé 1000 anys...
o que potser només en té 200. Conclusió: no ve de 800 anys.
En tot cas la gràcia és afinar la punteria i
enquadrar l’església de Cóll i enfocar-la visualment, si la vegetació no ho impedeix, pel forat central de la
creu.
Se suposa que qui va fer el forat ho va fer amb aquesta intenció.
A la tornada, ens descalcem expressament per mullar-nos els peus.
No som gaire lluny de Caldes de Boí i potser aquestes aigües tenen propietats
semblants. En posar els peus a l’aigua ens n’adonem que la propietat de la
temperatura de la de Caldes, l'aigua de Cóll no la té: baixa de la neu i no
enganya.
Ja que som a Cóll aprofitem per fer una visita a l’exterior
de la seva església romànica: la de l’Assumpció.
L’interior, a diferència de les altres esglésies de
la Vall de Boí, no es pot visitar.
Es nota que no fa gaire que han restaurat la
façana, la teulada i el campanar.
Ens quedem a fora, dialogant en silenci amb els seus antics habitants.
Cóll de moment, i que jo sàpiga, no ha perdut la
testosterona de l’accent diacrític que el diferencia d’un simple coll.
Tot plegat és indestriable: la Creu, el nucli de Cóll, l'església de l'Assumpció i la Vall de Boí.
Tot plegat és indestriable, com el Xavier, la càmera de fotos i llocs interessants del nostre país.
ResponEliminaGràcies Risto. Impossible, en una sola vida, conèixer-los tots.
EliminaNo t'ha buscat ningú del departament de turisme perquè li facis reportatges? Perquè amb les sessions fotogràfiques que ens regales, fas venir unes ganes d'anar a visitar els llocs que tu trepitges...
ResponEliminaEls llocs turístics ja estan descoberts: Lloret, Salou, etc.
EliminaGràcies per la bona intenció en la teva frase, Xexu.
això de mirar per un forat....no és massa clèrig....o potser si. en algun lloc hi ha d'haver alguna data que fa referència a la creu, es tracta de buscar i descobrir
ResponEliminaNi mirant pel forat he esbrinat l'antiguitat més o menys exacte de la creu. No ho saben ni els googles ni els viquipèdius.
EliminaSeguirem mirant i buscant, Joan.
Com fa temps que no ho deia, t'ho dic, em meravellen els teus reportatges, jo de gran vull imitar-te.
ResponEliminaLa forma de la creu, els braços tan petits, em porten una imatge de Totem, la coincidència amb l'església, sembla ser alguna cosa més que una simple creu.
Gràcies Alfonso. Tot el conjunt és captivador: la creu, l'enigma de la seva "edat", el forat que enfoca l'església romànica, el poble gairebé abandonat, la solitud del paratge, les altes muntanyes que envolten la vall...
EliminaNo et van haver d’amputar els peus després de posar-los a l’aigua?
ResponEliminaNo perquè els vaig treure aviat.
EliminaGràcies per l'interès cap els meus peus, Pons.
M'agrada molt la foto del forat i l'església. Li ve a la mida. L'has clavat. Jo m'afegeixo als fans dels teus reportatges fotogràfics. En XeXu té tota la raó, fas venir ganes d'anar a tots els llocs que ens ensenyes.
ResponEliminaSón indestriables, com "el meu poble i jo" ;)
Gràcies Carme. Dic això de la vegetació perquè és probable que quan la primavera estigui més avançada, o a l'estiu, pel forat només s'hi veuran boixos. O les fulles del roure taparan la visió de l'església.
EliminaNo ho diguis a ningú, eh?, però amb 40 anys que visito la vall, aquesta és la primera vegada que sento a parlar d'aquesta creu!
ResponEliminaPenso que igual que els campanars d'Erill, Boí i Taüll estan alineats i s'enviaven senyals en temps remots, potser la creu està situada en un lloc estratègic perquè en algun solstici hi passi algun raig de llum que vagi a parar a l'església... O ves a saber...
Superb el teu reportatge, Xavier, com sempre!
No ho diré a ningú Galionar. Ja tens una feina: quan tornis a la vall de Boí, tu que tens dots per fer-ho, investiga l'antiguitat de la creu, i ens ho expliques. I aprofita per visitar-la. No hi ha pèrdua, tal com s'explica al post enllaçat, és al camí de Cóll a Vilaller.
EliminaGràcies per endavant.
Una passejada magnífica. Doncs mira, m'agrada pensar que aquesta creu és molt antiga i sinó té tot l'encant de ser-ho. L'església està esplèndida i el bany de peus molt ben merescut.
ResponEliminaA mi també m'agrada pensar que té 1000 anys, o més. Gràcies per la companyia en el passeig, Consol.
Elimina
ResponEliminaTotes les fotografies són molt boniques. Però la darrera, on es relacionen els dos temes de la teva entrada, és força especial en sintetitzar, en una imatge, les teves idees i reflexions sobre aquesta contrada del país.
Abraçades, des del Far.
Gràcies per, des del Far, ajudar a sintetitzar-ho Jordi.
EliminaLa dels peus és genial, quina frescoreta!
ResponEliminaAllò que es diu ara, Novesflors; fresca no, el següent. Gràcies.
EliminaGràcies per fer-nos de guia per aquests paratges incomparables...Les fotos boniques, com sempre i és molt original aquesta creu foradada i la foto feta de forma que el forat emmarca l'esglèsia és una passada. No sé si hi ha alguna hora del dia que el dol s'escoli pel forat iluminant de ple la dita esglèsia...
ResponEliminaUf , m'ha agafat un calfret amb aquesta aigua tan gelada!
Bon vespre, Xavier.
Deu ser difícil que un raig de sol passi pel forat i il·lumini l'església. Suposant que casualment el sol passés en aquella direcció, a més a més es necessitaria una lent per a que focalitzés la llum.
EliminaGràcies per tot el que dius M. Roser.
Com no se m'ha acudit passar per casa teva abans? Les teves fotos són genials i pel que intueixo les teves recomanacions de llocs a visitar també. Aniré passant sovint.
ResponEliminaSeràs benvinguda Laura, gràcies.
EliminaSempre em descobreixes indrets que ignorava i tots em reafirmen en que tenim una terra preciosa, Catalunya és una meravella.
ResponEliminaLa creu té quelcom d'enigmàtic, sigui de 200 anys enrere o de 1000 sembla molt autèntica.
Les fotos magnífiques, però això no és cap novetat!
;-)
Té una atracció especial l'indret on hi ha la creu de pedra. Pel seu forat s'escolen els segles.
EliminaGràcies Glòria per acompanyar-nos.
Magnífiques fotos. Em quede amb la que es veu l'església pel forat,encara que la dels peus és molt refrescant!!
ResponEliminaBona nit.
Gràcies Mari. Ara que pugen les temperatures l'aigua fresca s'agraeix.
EliminaPassava per deixar una abraçada i agrair-te la visita... i quedo meravellada, com sempre, amb les teves fotografies :)
ResponEliminaGràcies Bruixeta, un plaer tornar-te a veure.
EliminaL'accent diacrític deu indicar que mira cap amunt. Que deu ser tan bo com mirar-se els peus en l'aigua!
ResponEliminaGràcies per aquesta interpretació del diacrític, Helena.
ResponEliminaSi cliques l'enllaç del primer paràgraf: "Creu de Terme" trobaràs una explicació del perquè del diacrític de Cóll.
Xavier, ja ho he vist!
EliminaGràcies de nou.
Elimina