Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.
Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del
dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.
Cal dir que és un fragment d’una cançó de Lluís Llach?
Una cançó de Lluís Llach, que identifiquem al primer vers, molt ben il·lustrada per les teves fotos. Que són tan boniques, que ens sabria greu d'enterrar precisament aquesta nit que ens ensenyes...
ResponEliminaEspero que en puguem entrrrar d'altres més fosques i brutes
Que bonica l'estelada sobre el camp de colza...
No, no tenim temps d'equivocar-nos. Espavilem d'una vegada...
No acostumo a sortir a les fotos del blog Fita.
ResponEliminaPer tots els atacs que està rebent en Lluís Llach des de la caverna mediàtica, he volgut (modestament) que se sàpiga que seguim fent-li costat.
Gràcies pels comentaris, Carme.
Volia dir tantes coses d'aquest post, que al final, m'he deixat la més important: he, he, he... l'enveja, envejosa, envejosament, envejada, però de tot el bon rotllo del món, de veure"t al costat de Lluís Llach... ostres, tu! Quin crack estàs fet...
EliminaPer descomptat que seguirem fent-li costat. S'ho mereix tot. Jo li tinc una gran admiració i un immens respecte.
Reverències a tots dos!!!!
I unes abraçades, també.
EliminaSota el braç de Lluís Llach hi cap tot el país. Tots els nostres Països Catalans.
Eliminaestic amb tu ! visca la claredat de Lluís LLach i l'honestedat i la valentia....ell està per fer un gran servei al país...amb el tranquil que podria estar ha decidit apostar per aquesta aventura que tindrà un desenllaç feliç , espero ....
ResponEliminaEn Lluís Llach és un home valent i carregat de raó. Ho ha demostrat tota la vida.
EliminaDesenllaç feliç o desenllaç feliç.
Gràcies Elfree.
No calia... :) Trobe que la cançó i les imatges lliguen molt bé.
ResponEliminaGràcies Vicent. La pregunta porta la resposta incorporada.
EliminaAra més que mai hem de ser forts i valents, Xavier! Per en Lluís Llach, per la nostra estimada terra, per tots nosaltres. Ara més que mai hem d'enterrar la por i veure-hi clar.
ResponEliminaPerò fixa't, en Ferran Latorre acaba d'assolir el cim de l'Everest; ha estat prou intel·ligent per esperar quan les condicions climàtiques eren adverses, ha atacat quan ho ha vist clar. I ha vençut, ha aconseguit els seus objectius. Potser hi hauríem de pensar...
Una abraçada!
En pocs dies de diferència, en Kilian Jornet i en Ferran Latorre han aconseguit la fita anhelada. Dos estils diferents, la mateixa victòria.
EliminaSeguint el fil de les metàfores muntanyenques, crec que tots plegats farem cim.
Lluís Llach, en el seu vessant de diputat del Parlament de Catalunya, segur que té clar que ja no "tenim temps d'equivocar-nos."
Gràcies per les teves reflexions, sí que hi pensarem, Montse.
Caram Xavier no m'esperava veura't presumint al costat de famosos a tu que ets tant discret, he, he...
ResponEliminaM'agrada molt com has relacionat la lletra de la cançó amb les fotos, són un matrimoni molt ben avingut!!!
Per cert, el Kilian Jornet va pujar sense oxígen, té una "mica més" d'importància.
Bon vespre, Xavier.
Gràcies M. Roser. És una gran sort per a un país tenir un cantant-compositor-lletrista-pianista-novel·lista-diputat com en Lluís Llach. I criador dels millors vins.
EliminaAmb ell anirem tan lluny com amb en Kilian Jornet.
La foto amb en Llach té uns 10 anys.
ResponEliminaHem arribat a un punt en què no hi ha marxa enerere i cal tenir molt clar allò que cadascú vol fer. Arribar a un compromís on la nostra comoditat -la por a perdre-ho tot- no ens limiti en anar molt més enllà d'on fins ara hem anat a fi d'obtenir-ho tot, això és, la llibertat.
Abraçades, des de El Far.
Penso exactament igual que tu Jordi. Ja no hi ha marxa enrere, ja noméspodem anar endavant.
EliminaGràcies.
Una de les meves favorites, Cal que neixin flors. Cal valentia i coratge. Cal anar endavant. I fins al final.
ResponEliminaAquesta cançó té molts anys, la música és boníssima i la lletra segueix actual.
EliminaGràcies Risto.
No sé si aquesta és la primera o la segona cançó que vaig conèixer del Lluís Llach. Potser "El bandoler" va ser la primera. Però aquesta és entranyable i per nosaltres més. M'agrada tornar-te a veure, Xavier. Una abraçada!
ResponEliminaGràcies Teresa. Sí que és de les primeres. Fa anys que la cantem, a cada època adquireix nous matisos.
EliminaSí, ha arribat l'hora de fer un pas endavant. Li farem costat com tantes vegades ell ha fet costat a tanta i tanta gent.
ResponEliminaUn pas endavant, de gegant. De l'opressió a la llibertat. Gràcies per ser-hi Consol.
EliminaNo podem pas dir que no parin de néixer a cada instant, fins i tot al ciment de Sitges quan fan obrir la boca al del ni vull ni puc...
ResponEliminaAl bocamoll a que et refereixes, ja l'hem escoltat massa. Ara ja no puc ni el vull escoltar més. Que calli ell, que parlarà el poble.
EliminaCal que neixin flors a cada instant...Un mestre de la música i la poesia.
ResponEliminaNo et puc portar la contrària Mari, gràcies.
EliminaNo cal, no. Lluís Llach és tot un especialista en cantades!
ResponEliminaSense en Llach no hauríem arribat tan lluny.
EliminaI penso que amb ell entrarem a la República anhelada.
com més ferms i sencers estem més difícil serà tombar-nos, si no ho diguem cantant ho direm xiulant
ResponEliminaEls aficionats a les finals de la copa del Cap d'Estat en saben molt de xiular.
EliminaTot s'accelera Joan!
"alçat sense repòs per sempre més...", trobo que tant Espriu com Raimon diuen coses molt semblants a les que diu Llach.
ResponEliminaBona apreciació Elena. I encara hi podríem afegir en M. Martí Pol.
EliminaEls poetes són la veu del poble, parlen com el poble i el poble parla com ells.
Per mi si que cal que diguis que es d'en LLach, no en conec pràcticament res d'aquest home, però ja veig que sóc l'únic dels comentaris que li cal.
ResponElimina"L'estaca" "Venim del nord, venim del sud", "Que tinguem sort" "País petit", "Ara mateix", "Somniem", "Tossudament alçats", "Si arribeu", "Viatge a Itaca","Jo també he dormit a l'alba", "Tinc un clavell per tu", "T'estimo", "Campanades a morts", "El meu amic el mar", "I si canto trist", "La gallineta".
EliminaHe dit alguns títols a l'atzar, sense ordre cronològic.
Als Països Catalans, dir Lluís Llach és com dir Montserrat, o el Canigó, o Menorca, o l'Albufera, o les Medes, Pons o Fita...
Se't veu molt happy al seu costat!
ResponEliminaÉs cert, aquell dia estava content. Era la presentació del llibre "Món Llach", i els positius de les fotografies, que eren en blanc i negre, els havia fet un amic meu, a un taller on jo havia treballat una temporada.
EliminaM'agrada la imatge del cel on surt la constel·lació d'Orió,que és una de les meves preferides,hi ha una zona anomenada Nebulosa M-42 que és un claustre d'estels!✨🙂
ResponEliminaGràcies per l'informació Joan. Coneixia el nom d'Orió però no sabia quina és la seva constel·lació. Ara ja sé quina és. Fa goig.
EliminaLluís Llach és l'Orió de la cançó.
Ei, que guapo estàs, Xavier, i que ben acompanyat!
ResponEliminaMerescut homenatge i recolzament a un home que estima i defensa la seva terra, la seva llengua.
Les fotografies magnífiques, com ja és habitual a cal Fita.
Gràcies pel compliment Glòria. En tot cas, que guapo estava! Han passat 10 anys. Aleshores encara no es feien selfies i havies de demanar a algú que et fes la fotografia.
ResponEliminaEl que no et negaré és la bona companyia: és un honor.
Ja en neixen, ja, de flors. Hi compto les que surten als poemes; les que componen aquells que fan belles flors de roba; els pastissers, que en fan de massapà; les que posen els pintors als quadres; i els fotògrafs; les que dibuixen els infants.
ResponElimina*
Infants
de tots instants
alceu la flor,
amb tendres mans:
també els somriures
naixeran.
*
Quin poema més bell Olga.
EliminaMoltes gràcies per escriure'l aquí. Que bé que lliguen els infants amb les flors. Els instants amb els somriures.
Ens enriqueixen.