Som una llum que s’apaga.
Tots els colors de la terra i de l’aigua...
van parlant-me de tu.
No creguem en les pistoles...
...per a la vida s’ha fet l’home,
i no per a la mort s’ha fet.
Rellotge d’emocions...
... martell de llum, falç de treball.
Contra la por és
la vida,
contra la por és l'amor,
contra la por som nosaltres,
contra la por sense por.
Anem dient les coses pel seu nom!
contra la por és l'amor,
contra la por som nosaltres,
contra la por sense por.
Anem dient les coses pel seu nom!
Floriran millor
que mai les roses
a poc a poc ens
clourem com un puny.
Arreu els camps hi
ha el vermell de les roselles.
Amb nova falç
comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes.
el blat madur i amb ell, les males herbes.
Cinc dies que plou
i no es pot treballar.
Què fa el cel amb nosaltres?
i no es pot treballar.
Què fa el cel amb nosaltres?
Tots els colors
del verd.
Treballaré el teu
cos
com treballa la
terra
el llaurador del
meu poble:
amb amor i força.
Qui sap l’home on
anirà?
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
en encesa espera,
el meu poble i jo.
Bullirà el mar com
la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Nueta us vull,
gest graciós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
Bella, de vós só enamorós.
Jo vinc d'una
lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.
Els ulls al vent
al vent del món.
aquest cadenat ha de quedar amb el temps com la pistola i la seva munició
ResponEliminaEl cadenat, com diu en Raimon, el romprà la gent que ara vol ser lliure.
EliminaGràcies Joan, per fixar-t'hi.
Ja has anat a acomiadar-te del Raimon?
ResponEliminaI tant Risto.
EliminaVàrem tornar a dir amb en Raimon
que nosaltres no som d'eixe món.
Bon homenatge a Raimon. Contra la por. Amb això em quede.
ResponEliminaGràcies Novescançons. "Cantarem la vida".
EliminaFantàstic, Xavier! En Raimon és i serà el nostre cantant de capçalera. Les seves cançons són universals i per sempre. El continuarem cant.
ResponEliminaLa genialitat de les cançons del Raimon van obrir pas a les d'altres genis de la cançó que ens han acompanyat sempre.
EliminaGràcies Teresa
Et felicite, bonic treball.
ResponEliminaLa seua contribució ha estat essencial en la nostra vida. Gràcies JP
EliminaHas fet una feina fantàstica il·lustrant, amb les teves fotos, els fragments de cançons. M'ha agradat molt aquest post i la combinació de totes les coses que hi has posat.
ResponElimina👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏
Per fer aquest post m'han ajudat les reflexions que hem anat fent després d'escoltar el concert de comiat del cap de setmana passat. Gràcies Carme per mirar el post amb la sensibilitat del "He mirat aquesta terra".
EliminaNo sé que rediumonis passa amnb els blogs, en alguns no hi puc entrar i avui, del teu només en podia veure tres o quatre fotos...Per fi ja les veig totes i casen d'allò més bé amb les lletres d'en Raimon...Ell es pot retirar, però nosaltres no ens retirarem de les seves cançons!
ResponEliminaBon vespre, Xavier.
Espero que les dificultats no siguin degut a un atac informàtic dels que no estimen les cançons del Raimon.
EliminaNo ens retirarem de cantar, i ell tampoc. Gràcies M. Roser.
Penso com la Carme, que has fet un treball fantàstic, Xavier, insuperable. El millor homenatge que se li podia fer a Raimon en un post. Ell ja és part de la nostra vida, hi serà sempre, i amb ell seguirem cantant la vida, de poble que no vol morir!
ResponEliminaGràcies per tanta bellesa i una abraçada!
Gràcies Montse, el mèrit és del noi de Xàtiva. Igual que els vells rockers, els bells cantants mai no es retiren.
EliminaGenial, Xavier, quina bona idea! Has trobat la comunió perfecte entre les fotografies -meravelloses- i els textos que les acompanyen.
ResponEliminaM'ha agradat molt!
Gràcies Glòria. I la música que se sent només de llegir els textos.
ResponEliminaQuin reguitzell d'imatges i cançons! Una meravella, Xavier.
ResponEliminaM'ha agradat molt la de la pluja.
Per a mi Raimon és una veu familiar i ha tingut el mèrit de donar a conèixer molts dels nostres poetes, però malgrat tot la seva veu no m'emociona.
En Raimon té una veu que, al meu entendre, ha esdevingut un instrument més de les seves cançons.
EliminaUn exemple: "Veles e vents" d'Ausiàs March, i musicada per ell, tot i que he escoltat d'altres versions, trobo la seva veu imprescindible. I així amb la majoria. Però entenc el que vols dir. Té una veu molt singular.
Gràcies per la teva opinió, Consol.
M'han fet molta gràcia aquests versos de Joan Timoneda (Segle XVI)
ResponElimina"Nueta us vull, gest graciós,
ànima mia.
La nit i el jorn, quan pens en vós,
mon cor sospira.
Bella, de vós só enamorós"
Al març de 2011 vaig publicar un post titulat "Jocs i entremaliadures" basat en aquest poema.
Una bona tria de textos i fotografíes.
Bona nit Xavier.
He visitat la pàgina de que parles. Et va quedar molt poètica, gràcies Pere.
EliminaUn gran reportatge amb una meravellosa banda musical de fons. A la que em permeto una llicència: s'ha acabat el broquil, tu ja m'entens.
ResponEliminaJa t'entenc Rafel, gràcies. La Trinca ho va clavar.
EliminaGenial la fotografia del cadenat "made in Spain"! Les teves fotografies també estan encadenades a les paraules de Raimon, però no pas per força.
ResponEliminaGràcies Helena, ets bona observadora.
EliminaGenial, li ensenyaré a ma mare que és la fan number one (i a mi se m'ha enganxat una mica... :)
ResponElimina